Un dels registres més destacats ha estat el d'un jove d'ànec blanc (Tadorna tadorna) a Sant Adrià de Besòs, una espècie poc comuna a la zona. Malauradament, l'individu va desaparèixer després de ser espantat per una persona que es va endinsar al riu amb el seu gos. També a la desembocadura s'han observat dos territs menuts (Calidris minuta) i un territ variant (Calidris alpina), espècies que són rares a Catalunya i que reforcen el valor del Besòs com a zona d'aturada per a ocells migratoris escassos.

A Montcada i Reixac, destaca l'observació d'un cames llargues (Himantopus himantopus), una espècie en retrocés als trams alts del riu, així com la presència excepcional d'una gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), que habitualment es concentra a la desembocadura, on se n'ha arribat a observar una trentena d'exemplars.

En el cas de Santa Coloma de Gramenet, cal esmentar la presència d'una fotja comuna (Fulica atra), i a Montcada i Reixac, un falcó mostatxut (Falco subbuteo), rapinyaire difícil de veure. També s'han començat a detectar les primeres espècies migratòries no aquàtiques, com el cucut (Cuculus canorus), el tallarol de garriga (Curruca iberiae) i la busqueta comuna (Hippolais polyglotta).

Pel que fa a la nidificació, només una parella de corriol petit (Charadrius dubius) ha aconseguit tirar endavant la posta amb èxit a Sant Adrià de Besòs. D'altra banda, es destaca l'absència de brots de malalties com el botulisme o la grip aviària, que en anys anteriors havien causat desenes de baixes al Parc. Només s'ha detectat un ànec collverd (Anas platyrhynchos) amb símptomes sospitosos de malaltia.

Finalment, entre altres vertebrats, s'ha registrat la presència d'una serp blanca (Rhinechis scalaris) en el tram de canyissars del Parc, una espècie inofensiva que reforça la diversitat faunística del Besòs.