Conservació de la biodiversitat

El Montseny és el massís més gran i alt de la serralada Prelitoral Catalana, format per tres unitats muntanyoses que envolten l’alta vall de la Tordera: el turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.705 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (Puig Drau, 1.344 m).

Presenta una gran diversitat de climes i paisatges a causa del seu gradient altitudinal, la proximitat al mar i l’orientació dels vessants. Aquestes condicions permeten la presència d’una àmplia varietat d’hàbitats, des d’alzinars mediterranis fins a espècies boreoalpines a les zones més elevades.

El Parc Natural del Montseny ocupa 31.063,9 ha i s'estén per tres comarques (el Vallès Oriental, Osona i la Selva) i divuit municipis. Acull una gran riquesa de flora i fauna, incloent-hi espècies endèmiques com el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), la salterel·la del Montseny (Ctenodecticus masferreri) i l’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana).

El desnivell considerable del massís, la seva ubicació propera al mar i la formació de boires estivals generen una diferenciació clara entre biomes mediterranis, eurosiberians i boreoalpins, que fan del Montseny una «illa biogeogràfica», amb diversos endemismes com els citats anteriorment.

Històricament, el Montseny ha estat fortament influenciat per l’activitat humana, especialment pel que fa a l’aprofitament forestal i agroramader. Això va alterar el medi, però també va afavorir la biodiversitat en algunes zones. Amb el declivi de l’activitat agrícola i ramadera, el bosc ha recuperat moltes àrees. Tot i així, l’expansió urbanística i la intensificació agrícola han impactat l’entorn, però la protecció del Parc ha mitigat aquests efectes.

Clima

El Montseny compta amb una extensa xarxa d'estacions meteorològiques, set de les quals són estacions termopluviomètriques manuals i quatre d’automàtiques operatives dins del Parc. Les temperatures mitjanes anuals varien segons la zona, sent el sector sud i sud-oest el més càlid (14,5ºC), el nord-oest uns graus més fred (al voltant dels 12,5ºC) i el nord-est el més fred (11ºC). L'estació del turó de l'Home, situada a 1.700 m, registra una mitjana anual de 6,6ºC.

Les temperatures mensuals mostren el patró típic mediterrani: càlid a l'estiu (20-24ºC a les parts baixes, 15ºC a les parts altes) i fred a l'hivern (7-3ºC a les parts baixes, prop de 0ºC a les parts altes). La barrera orogràfica del Montseny causa una elevada precipitació, especialment a les parts altes, amb pluja mitjana anual que varia de 700 l/m² al sector oest a 1.000 l/m² al sector est. La distribució de la pluja és típica mediterrània, amb hiverns i estius secs i primaveres i tardors plujoses.

Les dades indiquen que el turó de l'Home i el Matagalls marquen un límit bioclimàtic, tot separant un ambient mediterrani a l’oest i un ambient atlàntic al nord i est. 

En conclusió, el Montseny presenta una gran diversitat climàtica: clima mediterrani al sud, oest i parts baixes de l’est; clima atlàntic a la part central i vessants nord; clima submediterrani a altituds mitjanes i vessants nord i nord-oest; i clima subalpí a les parts més altes.

Geologia

El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny presenta una litologia complexa amb diverses tipologies. Al nord d’Arbúcies fins a Santa Fe, predominen les granodiorites, mentre que al sud d’Arbúcies hi ha materials metamòrfics silicis, quaternaris, conglomerats i argiles, i materials metamòrfics calcaris a Gualba. A l’est de Santa Fe i Vallforners hi ha leucogranits i pòrfirs.

Els cims del turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls estan formats per materials metamòrfics silicis, que també es troben a Can Cuc (Cànoves). El sector central i oest del Parc també estan dominats per materials metamòrfics silicis, amb excepcions en diverses zones de calcàries. A la perifèria nord-oest, especialment a Aiguafreda, hi ha conglomerats i gresos.

S’han identificat set àrees d’interès geològic al Montseny i la seva perifèria: el coll de Romagats, on trobem ventalls al·luvials dels primers estadis de farciment de la conca de l’Ebre; la discordança del Brull i Paleozoic de l’Avencó, on s’observa una discontinuïtat geològica que separa el sòcol paleozoic i la capa mesozoica-cenozoica; el pla de la Calma, que presenta una discordança pretriàsica; la també discordança petriàsica a Ca n’Agustí, on es pot fer una reconstrucció dels processos entre l’era primària i la secundària; les mines de Sant Marçal, que són uns jaciments del Paleozoic amb roques plutòniques prehercinianes i filonianes associades; els cingles de Bertí, una àrea fora del Parc amb roques metamòrfiques, ígnies hipabissals i sedimentàries; i els marbres de Gualba, una explotació de marbre de gran qualitat en jaciments tipus skarn.

Tots aquests espais, pel seu gran interès geològic, estan inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC).

Hidrologia

El sistema hidrològic del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny nodreix tres conques hidrogràfiques: el Besòs, el Ter i la Tordera, i inclou una vintena d'unitats hidrogràfiques que se subdivideixen en gairebé dues mil petites subconques. Aquestes unitats es diferencien per les seves característiques morfològiques i hidrològiques, i el subsol presenta diverses formacions geològiques amb propietats hidrogeològiques específiques.

Les principals unitats hidrogeològiques inclouen granits superficials i meteoritzats i granits fracturats i poc meteoritzats de les rieres d’Arbúcies i Vallforners, fil·lites i esquists fracturats, calcàries de la riera de l’Avencó, bretxes i conglomerats del pla de la Calma, gresos i conglomerats fracturats del Triàsic del Congost, calcàries triàsiques fracturades del Congost, i materials al·luvials quaternaris associats als cursos fluvials existents.

Aquests aqüífers es caracteritzen per la seva porositat i permeabilitat, adquirides per fracturació, amb falles de diferent magnitud que connecten diverses unitats. Les recàrregues provenen de la precipitació sobre la superfície, amb zones de recàrrega preferent on la infiltració és més elevada, especialment a la part alta de la riera d’Arbúcies.

El sistema hidrològic del Montseny està interconnectat per una xarxa de fracturació que permet el moviment de l’aigua subterrània entre unitats, des de les zones de recàrrega fins a les zones de descàrrega natural com fonts, torrents i rius. Aquest moviment manté la recàrrega mínima constant, tot assegurant l’estabilitat del nivell freàtic si no hi ha intervenció humana.

L’aigua és essencial per a la biodiversitat del Montseny i per a les activitats humanes tradicionals. Hi ha més de sis-centes fonts i més de dos-cents indrets d’ambients aquàtics, incloent basses de rec vinculades a masies, que depenen d’aquest sistema hidrològic.

Vegetació

El Montseny és una de les zones amb una major diversitat d’espècies de briòfits del nord-est de la península Ibèrica, i per aquest motiu es va incloure a la xarxa d’àrees importants per als briòfits (espai IBrA -25).

S’han identificat fins ara 340 tàxons, 72 dels quals d’interès de conservació prioritària i que tenen el seu límit de distribució aquest espai natural. A Catalunya, algunes espècies d’interès només es localitzen al Montseny i als Pirineus, com són Anastrophyllum minutum, Bartramia halleriana i Grimmia funalis, d’entre d’altres. Un altre tàxon destacable és Buxbaumia viridis, espècie inclosa en la Directiva hàbitats i catalogada com a vulnerable en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

En el cas dels líquens, les zones altes del Montseny són les més estudiades. En tot el massís, hi ha més de 300 espècies citades, xifra que podria augmentar amb més investigació en hàbitats no explorats. Algunes de les espècies més rellevants són Lobaria pulmonaria i Sticta fuliginosa.

Pel que fa als fongs, el Montseny pot ser un dels espais amb més diversitat fúngica de Catalunya, amb unes 1.800 espècies citades, 800 de les quals són exclusives d’aquest territori. Tanmateix, es calcula que hi podrien haver fins a 5.000 espècies en aquesta zona.

Segons el catàleg de flora vascular del massís del Montseny (Saéz, Pié i Carnicero, 2017), el nombre total de tàxons és de 1.635, dels quals 1.412 són autòctons. Un 4 % de la flora vascular són espècies de conservació prioritària i majoritàriament es troben a les parts altes i obagues dels massissos del Matagalls, el turó de l’Home i al pla de la Calma.

El Montseny actua com una illa biogeogràfica eurosiberiana en un entorn mediterrani, amb espècies singulars com per exemple l’herba de Sant Cristòfol (Actaea spicata), el peucrist (Alchemilla alpina), el pensament del Montseny (Viola bubamii), d’entre d’altres. Aquestes espècies ocupen zones d'esqueis, roquissars i prats mantinguts per la ramaderia extensiva. L’aïllament ha afavorit l'aparició d’endemismes com l’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana), Saxifraga genesiana o diverses espècies del gènere Hieracium. Les dues espècies de flora de més interès de conservació són la falguera Botrychium matricariifolium i l’orquídia fantasma (Epipogium aphyllum), ambdues en perill d’extinció a Catalunya.

Algunes de les altres espècies d’interès pel Parc són la falguera mascle (Dryopteris affinis cambrensis), el segell verticil·lat (Polygonatum verticillatum), la falguera austríaca (Dryopteris dilatata), la falguera d’aigua (Osmunda regalis), la maduixera borda (Potentilla rupestris) i el saüc vermell (Sambucus racemosa).

Quant als hàbitats, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny compta amb 167 hàbitats CORINE. Els alzinars i les suredes són els més dominants i cobreixen el 60 % de la superfície. Les màquies, garrigues i brolles representen el 12 % de les comunitats. Els hàbitats centreeuropeus, com les fagedes, les avetoses, les castanyedes, les landes i les bardisses s’estenen en el 23,4 % del territori. Les pastures (4 %) i els conreus (3 %) hi tenen una presència reduïda. D’aquests hàbitats, 26 són d’interès prioritari i es troben principalment a les parts altes del Matagalls, el turó de l’Home i el pla de la Calma.

Fauna

Segons la diagnosi inclosa en el Pla de Conservació del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, en el massís s’han citat 4.334 espècies de fauna invertebrada. Algunes espècies d’invertebrats de molt alt interès que van ser citades fa unes dècades i que actualment ja no s’han retrobat al Parc són l’escarabat ermità (Osmoderma eremita) o la formiguera gran (Phengaris arion).

D’altres espècies de fauna invertebrada encara presents i de molt interès per l’espai són: tres espècies de mol·luscs (Montserratina martorelli, M. bofilliana i Norelona pirenaica), el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), l’escorpí cec (Belisarius xambeui), la blaveta del crespinell (Scolitantides orion) i la blaveta de l’espantallops (Iolana debilitata), el banyarriquer del faig (Rosalia alpina), l’esparver d’aigua (Oxygastra curtisii) i la saltarel·la de Montseny (Ctenodecticus masferreri) com a més destacables.

Quant a la fauna vertebrada, s’han identificat 246 espècies al Parc, tot i que algunes es consideren recentment extingides o no hi ha prou informació per confirmar la seva presència actual. D’aquestes, 76 espècies són d’interès de conservació. Un 2,2 % de les espècies es consideren de molt alt interès de conservació, incloent-hi espècies endèmiques del Montseny o aquelles amb poblacions molt localitzades i fragmentades, en estat crític de conservació.

En el cas dels peixos continentals, a Espanya existeixen 46 espècies autòctones i 27 d’al·lòctones, amb un grau d’endemisme del 72 % per les espècies d’aigua dolça. A Catalunya, hi ha 23 espècies autòctones i 21 d’introduïdes. Al Parc Natural del Montseny s’han identificat 12 espècies de peixos, de les quals només 4 són autòctones: l’anguila (Anguilla anguilla), la bagra catalana (Squalius laietanus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i la truita (Salmo trutta).

Pel que fa als amfibis, el 70 % de les espècies presents a Catalunya es troben al Montseny. De les 13 espècies, cal destacar-ne el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), espècie endèmica d’aquest massís i en estat crític de conservació. Altres espècies rellevants són: el tritó palmat (Lissotriton helveticus), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i la granota roja (Rana temporaria).

Quant als rèptils, la península Ibèrica és una de les regions amb major riquesa d’espècies d’Europa, amb 50 espècies terrestres identificades, 32 de les quals presents a Catalunya. Al Montseny, s’han identificat 18 espècies de rèptils autòctones, destacant-ne tres d’interès de conservació: el lludrió llistat (Chalcides striatus), l’escurçó ibèric (Vipera latastei) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). El lludrió llistat (Chalcides striatus) és l’espècie més peculiar, el qual cerca ambients humits i frescos, si bé d’uns anys ençà en els seguiments que es realitzen d’aquest grup no s’ha detectat la seva presència al Montseny.

En relació amb els ocells, a Europa hi ha 514 espècies d’ocells nidificants, 377 a Espanya i 232 a Catalunya. Al Montseny, s’han identificat 141 espècies d’ocells, amb evidència de nidificació en 98. El Pla de conservació estableix 11 espècies d’interès de conservació alt o molt alt, com la tallareta vulgar (Sylvia communis), l’òliba (Tyto alba), la merla roquera comuna (Monticola saxatilis) i el botxí meridional (Lanius meridionalis). Altres espècies es consideren extingides al Parc, com ara la terrerola vulgar (Calandrella brachydacyla) o el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis).

Finalment, en referència als mamífers, al Montseny, s’han trobat 52 espècies, destacant principalment el grup del ratpenats, que representa el 34% del total. Espècies destacables de quiròpters són el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale).