Sant Llorenç-Obac

Acte de cloenda de l'exposició "Dislèxia", de Ramon Guimarães

Descripció:

Acte de cloenda: acció participativa "La natura ens parla" a càrrec de Ramon Guimarães i visita guiada a l'exposició.

A partir de les reflexions al voltant de la pregunta "Què ens diria la natura als humans si pogués parlar?" podrem participar de l'activació de tancament de la instal·lació "VIDA, AZ" amb l'acció participativa "La natura ens parla" de Ramon Guimarães.

Dislèxia
Paraula i performance

"Dislèxia" és un viatge a través d'aquelles obres de Ramon Guimarães en què la paraula escrita es converteix en l'epicentre de la creativitat. Els seus projectes, ja siguin vídeos, performances, cal·ligrames, objectes, fotografies, pintures, instal·lacions o dibuixos, troben suport en textos escrits des d'un estat de no consciència com a escriptor, posant llum sobre la constant dislèxia que l'acompanya en la seva travessa creativa.

Aquesta exposició és una reflexió profunda sobre la relació entre la paraula escrita, l'art i la identitat de l'artista. Des d'una posició dissident que desafia el binarisme imperant, Guimarães ens convida a repensar la nostra comprensió del llenguatge i el poder de les paraules en el món de l'art.

Guimarães ens diu:

Amb tres anys, anomenava <<Qualstro>> la senyoreta Claustro, mestre d'educació infantil que entre moltes altres coses, em va ensenyar a pronunciar-la, per a mi, muda, ''R'' inicial del meu nom i cognom, tot fent-me imitar el soroll del motor d'una motocicleta: <<rrrrrrrrrrrrr>>. El seu èxit fou tan rotund, que en el meu cas, mai es va posar sobre la taula la més remota possibilitat d'una dislèxia. Això, però durant tota l'escolarització la meva ortografia es caracteritzà per l'acumulació de totes les faltes possibles per paraula. Aquest fet s'agreujà quan amb deu anys, vaig començar a aprendre català a l'escola. El meu cervell que encara no havia estat capaç de memoritzar com s'escrivien les coses en castellà, va esclatar pels aires quan es confrontà amb els antagonismes ortogràfics d'ambdues llengües. Ja d'adult, l'ús del llenguatge em portà a generar formes amb les paraules i amb els textos a construir cal·ligrames. A recordar el significat que oculten les paraules i generar cançons. Una mica de tot això, ho trobareu a l'exposició.

De mica en mica, en adonar-me de la impossibilitat d'encaixar, vaig iniciar l'exploració de maneres d'estar al món des de la dissidència i la fluïdesa de gènere. Conceptes com el feminisme, la identitat, el gènere, l'equitat, el pensament ecosòfic, l'espiritualitat i la interacció física, intel·lectual i emocional amb l'espectador són intrínsecs als meus processos creatius. Aquests conceptes m'han permès transcendir l'àmbit personal i situar-me en el pla col·lectiu i universal per comprendre qui som i, sobretot, qui voldríem ser en un futur.

La meva pràctica ha esdevingut un inabastable work in progress en el qual, a partir del cos, la veu, la paraula, l'espai, el moviment i la interacció amb l'altre, exploro sentiments, emocions i experiències personals que actuen com a catalitzadors i miralls. Miralls que mostren aspectes que estilitzo o exagero per a fer visible, per exemple, la nostra incapacitat per comunicar-nos amb la natura, d'entendre el llenguatge no verbal, de parlar i no només emetre sons; sons, de vegades, incomprensibles. Fent visibles coses difícils d'explicar amb paraules.

Més informació: https://mailchi.mp/284046e2d4f7/butllet-mensual