"No deixar de mirar el Llevant -memòries d’una recerca-" d'Assumpció Oristrell.

Aquesta mostra és una síntesis de la meva relació profunda i sostinguda amb la Mediterrània. És també un viatge a través d’aquest mar compartit, amb una mirada oberta cap a les seves ribes, els seus mapes, els seus paisatges i els seus pensaments al llarg d’una història comuna que ens convida, més que mai, a la reflexió.
Les primeres obres inspirades en aquest mar tenen com a punt de partida les poesies i els escrits de Salvador Espriu, que als anys vuitanta em van obrir una porta simbòlica i poètica cap a la Mediterrània com a espai de memòria i de resistència.

Amb el pas del temps, les estades a Kato Zakros, a l’illa de Creta, van apro- fundir encara més aquesta connexió, aflorant una dimensió més íntima en la meva obra. D’aquesta experiència en neixen peces que recullen el diàleg entre el paisatge, les paraules, els vaixells —com a símbols de trànsit i d’iden- titat— i el llegat d’Ausiàs March, que també ha deixat una forta empremta en la meva trajectòria artística. Alguns dels seus versos hi són manuscrits direc- tament sobre la tela, integrant la paraula en la matèria.

A mesura que avançava aquest viatge artístic, va néixer en mi la necessitat d’endinsar-me en el coneixement del passat, de buscar aquelles persones i períodes que des de l’altra banda de la Mediterrània varen obrir camins de pensament, de creació i de trobada entre cultures. Les meves teles, mapes, escrits i imatges reflecteixen aquest coneixement adquirit al llarg del trajec- te: un viatge físic i simbòlic, amb certes mirades que encara avui ens inter- pel·len.

En aquesta mostra també hi són presents treballs que obren la mirada cap al sud de la mediterrània i als deserts del Pròxim Orient. Una obra de la sèrie “Entre una riba i una altra” i un llibre d’artista creat recentment actuen com a metàfores del viatge, de les terres llunyanes i de la memòria de les terres visitades.

Les grans cartografies inspirades en el món medieval i àrab ens remeten a una Mediterrània reinterpretada, que és alhora geografia real i espai imaginat. Entre aquestes peces, hi destaca un llibre d’artista realitzat en col·laboració amb Josep Maria Ripoll. El seu text poètic i el meu treball visual dialoguen en un debat obert sobre la Mediterrània, les seves contradiccions i les nostres vivències, en un moment en què cal aprofundir en la comprensió i el reco- neixement mutu entre cultures.