Sant Llorenç-Obac

Exposició "Els poetes rodolen, les pedres somien i altres contes" de Joan Ignasi Ros i Alícia Horcas

Descripció:

Joan Ignasi Ros en solitari i junt amb Alicia Horcas (com a La Canc) mostren una sèrie d’accions artístiques a la natura, documentades en fotollibres, relleus, dibuixos, fotografies i frottages.

Es tracta d’accions artístiques coprotagonitzades per amistats i col·lectius de dones i infants, que esdevenen històries i vestigis d’experiències compartides creativament al cor de la natura.

A la Sala I, La Canc ens convida a gaudir de "Veritats invisibles" i "Batecs", dos projectes protagonitzats per col·lectius de dones i infants respectivament, realitzats a entorns naturals en risc, propers a la ciutat de Terrassa.

La motivació de La Canc és la justícia ambiental i social. Entenen que l'art ha d'increpar i commoure perquè no és ornamental, ni de complaença.

"Veritats invisibles" desenvolupa quatre accions artístiques en l’entorn natural de la Via Verda Collserola – Sant Llorenç, coprotagonitzades per grups de dones, que des de l’adversitat lluiten pel seu protagonisme social i cultural. Amb les seves accions han reivindicat el seu espai creatiu, alhora que han visualitzat la biodiversitat, poc protegida, de l’hàbitat que connecta els dos parcs naturals:

• Acció I – Els camps de l’alegria. Grup de dones amb diversitat mental, que lluita contra l’estigma a través de la cocreació artística.
• Acció II – Recuperació de la memòria. Grup de dones de diferents generacions que comparteixen experiències i memòries.
• Acció III – “Les Rudes” també punxen. Aquest grup reivindica el gènere femení i el paper de la dona, també en l’àmbit de l’ecologia.
• Acció IV – El bosc de la llibertat. El grup de dones d’altres orígens necessitaven un espai íntim i de recolliment. Allà el nostre col·lectiu de dones va poder experimentar i gaudir d’uns moments de llibertat a la natura.

Les dones i el medi natural, dues "Veritats invisibles", que parlen alt i clar davant una societat impassible i un creixement expansiu de l’espai urbanitzat.

"Batecs" ens mostra una manera de jugar i relacionar-nos amb els altres. En aquest cas, els arbres d’un indret afectat pel projecte del Quart Cinturó de la ciutat de Terrassa i amb els infants de l'esplai Les Cargolines, perquè el coneguin i deixin constància de la seva existència i riquesa.
Jocs que són una experiència on ens deixem dur per la intuïció sensorial, com a recurs de creixement, creatiu i emocional.

A la Sala II, el Joan Ignasi Ros ens presenta quatre accions inspirades en poemes de l’Ester Xargay.
El procés creatiu d’aquesta exposició ha estat un trajecte emotiu, en companyia dels records, de les paraules i dels poemes de l’Ester que l’han portat a paratges que mai no hauria sospitat.

Els seus textos, llegits i rellegits, m‘han suggerit les accions poètiques i instal·lacions que Joan Ig presenta al pati, les escales i l’espai II de la Pahissa, on trobarem fotografies, llibres, dibuixos, collages, relleus...Tot això són vestigis de l’experiència d’aquests nou mesos.
Eureka! Emoció forta i eufòrica que fa que l’ésser trontolli, perdi l’equilibri, però alhora es calma i tot torna al seu lloc. Com en el poema “Saltamartí” de Joan Brossa.

En l’ego sobreeixir
De les aigües de l’ànima.
Suspensió de judici. Malgrat que ens creiem humils, aquest poema és una sacsejada a l’ego que jutja i menysprea els altres. Prejudicis, arrogància, escarni... tot se’ns escapa i ens traeix.

D’aquest trasbals n’ha sorgit un conjunt d’accions recopilades en un fotollibre escenificat a coves, roques, baumes i camps de Sant Llorenç del Munt.

Cal saber fer poemes
En comptes de jutjar-los

La lluna en un cove. Petita instal·lació en col·laboració amb els companys de “La kòsmika”:
l’Alejandra Morales,i l’optimisme de les seves fotografies, astutes i punyents; la Mia Martí, amb els seus malabarismes del dibuix i del color; i en Xavier Manrique, la sorpresa dels seus paisatges subtils i màgics.

Taca de llum?
O suma de totes les capes.

Del llibre Salflorvatge. Per fer aquesta acció he tret empremtes i fotografies a l’entorn de la Pahissa. La farigola, el card i el fonoll sónplantes que l’Ester va triar pel llibre Salflorvatge i que a mi m’han servit per fer un fotollibre i la petita instal·lació.

Agredolça farigola farigola per la gola
El fetge farà profit profitosa baterola

A l’espai de les Escalesde la Pahissa, per on l’Ester Xargay havia pujat tantes vegades, i ara la Joana Sardà, hi trobarem les petges dels amics, vinculats d’alguna manera a l’Ester. Sota el títol "Seguir els teus passos", aquestes petjades, la meitat dels dits, i l’altra part del terra, s’han fet amb fang i s’han positivat en guix.

A l’espai del Pati, una dotzena de plançons d’alzina, escorça d’alzina surera i carbó, fent referència al tràgic incendi de la Vall d’Horta, l’agost del 2003. Aquesta instal·lació es titula "No em trepitgis".

En concloure l’exposició, aquests plançons es plantaran als entorns de la vall. Així, aquest procés es transformarà en una escultura vivent, penyora de respecte i de reparació.

Més informació: https://associaciocanc.wixsite.com/wixsitecom