Sant Llorenç-Obac

Acte de cloenda de l'exposició "Aigües dobles al cim del Montcau", de Sitesize.

Descripció:

Donem final a l'exposició "Aigües dobles al cim del Montcau", de Sitesize, a les sales I i II i l'Espai Escala i Pati. Una exposició dins del cicle "Art i territori".
L'acte començarà amb una visita guiada a l'exposició i acció de cloenda que celebra les pluges d’aquest mes i mig, d’ençà que es va obrir l’exposició. La línia eixuta de la carena invoca la pluja en la seva cota més alta. Són les aigües dobles que des del Montcau criden la pluja i la decanten atzarosament a la conca del Besòs o Llobregat, tot modelant el paisatge.

Sitesize  (Elvira Pujol Masip i Joan Vila-Puig Morera).

Iniciativa artística que activa el lligam amb els llocs i amb la imaginació transformadora; convoca a l’acció col·lectiva per a ressituar l’experiència creativa en entorns de reciprocitat. Des de 2002 han desenvolupat nombrosos projectes a l’entorn de la metròpolis, les formes del treball creatiu i l’aprenentatge comunitari.

En destaquem:

Museu Viu de les conques metropolitanes (2022-23), els rius com a agents vius i configuradors de paisatge. TERRApolis (2020-21), trilogia audiovisual sobre l'Hospitalet de Llobregat que pren cos en el recorregut per la vida física, espiritual, humana i no humana d'aquest territori, produït amb el suport d'A-Place i Loop. Serps d'aigua. Les rieres ocultes de Barcelona (2019-21), semiòtica urbana sota l'efecte de les vies d'aigua, produït amb el suport de La Capella. Laboratori d'Aprenentatge Comunitari (2017-18), en col·laboració amb La Virreina Centre de la Imatge. Agència de Turisme Popular (2016-21), o el relat alternatiu al turisme de masses a Barcelona. Aprendizaje Autónomo (2014-15), recerca sobre la reapropiació de la cultura i la pedagogia llibertàries, residència d'investigació al MNCARS. ¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia! (2011-14), exposició itinerant sobre espai urbà i aprenentatge popular. SIT Umeå Territorial Interpretation Service (2012), Umeå University (Suècia). MAD#sub anotaciones desde el subsuburbio de Madrid (2010-11), assaig audiovisual amb el suport de La Casa Encendida. Valparaíso Aula Permanente (2010), creació d'una comunitat d'aprenentatge sobre la ciutat (Xile). AMPIN Habitar la palabra (2010) a «Valparaíso Intervenciones», produït per SEACEX (Xile). Narracions Metropolitanes/ Aula Permanent dins «La comunitat inconfessable» (2009) Pavelló català de la 59 Biennal d'Art Contemporani de Venècia.

Aigües dobles al cim del Montcau

Sobre el cim del Montcau bascula el paisatge. A banda i banda, l’aigua cau per les escorrenties i modela el territori fins a trobar la cota més baixa. Són les conques del Besòs i del Llobregat, que com dos braços envolten la zona metropolitana, les aigües dobles que des de les capçaleres de les muntanyes menen al mar. La línia de la carena travessa la geografia fins a desembocar, com els rius, al mar. És la part més eixuta, però alhora la part que invoca la pluja dibuixant un eix en alçada. Des del Montcau, seguim el camí de la carena que travessa boscos fins a arribar a Sant Llorenç. Sota els cims, l’aigua obre el flux subterrani i fa la seva feina, com a contrapès de la força enlairada dels cims eixuts i exposats, creant cúmuls d’aigua i cavitats a les roques. El temps i la humitat condensada a la pedra ha perforat la cova Simanya sota el Montcau. Al costat mateix s’aprecia el gorg, avui dia sec, que acumula bassals als seus peus i que s’activa quan les pluges són generoses. Sota la Mola, protegit per la cova del Drac, es troba en la profunditat de la canal l’ermita de Santa Agnès. Construïda en l’aixopluc d’una cova, l’ermita acollia una comunitat femenina que durant més de quatre-cents anys aprofitava el desguàs natural de l’aigua entre les roques. L’edifici adjacent de tres plantes, situat a l’obac, està completament enfonsat. Les seves obertures al barranc ens traslladen al paisatge de contemplació i silenci del que va ser també un refugi per a les eremites. L’eix que marca les aigües dobles sobre la terra és l’eix de la precipitació, de la decantació, la línia que tensa l’equilibri entre el cel i la terra. També la corda que relliga els cultes i santuaris naturals. A dalt i a baix, l’eixut i l’humit, la solana i l’obaga. La roca porosa del massís de Sant Llorenç accentua la connexió acumulant i filtrant la pluja. Un colossal contenidor que expulsa aigua alimentant les conques. El monestir de Sant Llorenç, erigit sobre la seva cresta més elevada, vertebra les aigües dobles des de la seva posició central. L’eix divideix en dos l’església a l’alçada del cimbori octogonal; l’exactitud de les seves coordenades no és casual. Des d’allà, el camí dels Monjos s’encamina a Sant Cugat, resseguint la línia de la carena. El massís de la serra de Collserola, amb tots els seus plecs, vertebra la divisió de les aigües puntuada simbòlicament per santuaris i camins. L’eix s’enfila fins al pic del Tibidabo o puig de l’Àliga; des d’aquí, la divisió de les aigües continua cap a Vallvidrera i la vila de Sarrià, baixant pel seu carrer Major fins a la plaça d’Espanya, on hi havia la Creu coberta. Ascendim a la muntanya de Montjuïc fins a arribar al castell, on des del seu espadat cau la línia de divisió de les aigües per diluir-se en el mar. Les accions dutes a terme a Aigües dobles al cim del Montcau tenen la intenció, com l’eix de divisió, d’invocar la pluja i posar en moviment les aigües, fertilitzar la terra i l’imaginari, modelant la topografia i la consciència territorial de què formem part.

Aigües dobles al cim del Montcau forma part del «Museu Viu de les conques metropolitanes», una iniciativa de Sitesize per reescriure el territori de la regió de Barcelona. La proposta dona impuls a la creació d’un museu com a espai biocultural de les conques, amb la missió de sedimentar i acumular estrats de vida i memòria vinculats als rius Llobregat i Besòs. Al mateix temps, el museu es vertebra com un node comunicatiu amb altres conques bioregionals d’arreu del món.

Més informació: https://sitesize.net/museuviu/2024/03/27/aigues-dobles-al-cim-del-montcau/