Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Conreu de cereals i farratges
Generalment els cereals són cultius de secà i els farratges de regadiu. Els cereals es cultiven pel seu gra -ric en midó-, que serveix per a l'alimentació humana i animal i per a usos industrials. Després de collir el gra, en queda la palla, la qual té diversos usos: de jaç, d'aliment sec, d'adob. El procés tradicional per cultivar cereals comprèn: llaurar, fangar, sembrar, eliminar males herbes, segar, lligar garbes, apilar-les i transportar-les, batre, ventar i conservar la palla i el gra. Totes les feines s'han mecanitzat: rostollar amb cultivador o cisell, llaurar amb arada de pala o discos, rasclar amb rascles de discos o rotatius, preparar la terra per sembrar amb rotocultor d'eix vertical, cultivador o cisell, sembrar amb sembradora, tractar el gra amb plaguicides -en cultiu ecològic es fan tractaments biològics-, aplanar amb roleu o corró, fertilització amb femada, purins o adobs químics nitrogenats, control de males herbes amb herbicides -a l'agricultura ecològica, rascle de puntes flexibles-, recol•lecció i transport del gra amb recol•lectora i tractor, conservació en sitja o magatzem, recol•lecció i transport de la palla amb empaquetadora i tractor, i conservació en coberts. Es cultiva a la zona: blat, ordi, civada, sègol, triticale, blat de moro, sorgo i mill.
Els farratges es cultiven per a l'alimentació animal. El seu procés tradicional comprèn: llaurar, fangar, sembrar, eliminar les males herbes, dallar, transportar i conservar el farratge. Totes les feines s'han mecanitzat, excepte el procés de dallar, manual a molts indrets. El procés mecanitzat és idèntic al de cereals. Els farratges que es cultiven a la zona són alfals, blat de moro, civada farratgera, raigràs, col farratgera, sorgo farratger, fenigrec i trepadella cultivada. Antigament s'havia conreat naps, remolatxa, melca, trèvol i veça. Quan el pes del gra és molt baix es destina a la pastura.
L'ús de transgènics s'aplica al conreu de cereals i farratges. El conreu ecològic s'incrementa malgrat que resulta difícil trobar llavors ecològiques certificades i rendibilitzar-lo.
Antigament hi havia rotació de conreus i es practicava el guaret. Els darrers anys s'estan recuperant varietats locals i ancestrals de cereals i farratges, com ara el blat de moro del Molar (Montseny), adaptat a condicions estrictes, poca aigua i baixes temperatures.
Actualment hi ha fires on s'hi fan demostracions de pràctiques manuals.