Memòria oral - En Quico de les Vernedes

En Francesc Ribas Planas, en Quico, fill de Gaspar Ribas Soldevila i de Maria Planas Colomé, fou un personatge popular i estimat al Montseny i rodalies. Nasqué a Ca l'Estadà (Montseny) el 13 de febrer de 1905 i morí a l'Asil de les Germanes de la Caritat d'Arenys de Mar el 22 de maig de 1990. Va viure amb la seva família a diverses masoveries del Montseny -també a les Vernedes- fins que van morir el seu germà Pere, els seus pares i, anys més tard, la seva germana Dolors, amb qui vivia a Can Maginer. A partir d'aleshores, en Quico, que ja feia de rodamón durant el dia, va deixar la casa i va agafar por a tot allò que es relacionés amb la mort. Els qui el volien fer enfadar simulaven el so de les campanes tocant a morts dient: "Nin, nan, nin, nan, Quico mort". Es desplaçava constantment seguint els esdeveniments de les contrades montsenyenques i rodalies per anar visitant les cases -al veïnat de la Castanya (el Brull), Montseny, Montseny d'Amunt, Mosqueroles, Campins, Fogars de Montclús, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor-, on li oferien menjar, dormir (li agradava dormir a l'escó i marxar ben d'hora al matí) i alguna peça de roba o calçat. També li rentaven la roba bruta, que recollia després d'uns dies. L'octubre de 1985 en Quico va deixar de fer les llargues caminades habituals per quedar-se al nucli urbà del Montseny, fet que va generar preocupació per la salut d'en Quico, entre la gent del poble. Els temors es van confirmar: va patir un atac epilèptic. Ell, que coneixia bé els remeis de medicina popular, no volia prendre medicaments i, acostumat a viure lliure, fou difícil ingressar-lo a l'asil d'Arenys de Mar, on rebé moltes visites de veïns, als quals preguntava per la seva família i pel seu estimat Montseny.

El record d'en Quico de les Vernedes o del Montseny és ben present entre aquells que el van conèixer i també entre els més joves a qui s'explica la seva llegendària vida.