L'àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és una de les rapinyaires més emblemàtiques i amenaçades del territori mediterrani. A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, especialment al Parc del Garraf, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a l'Espai Natural de les Guilleries‑Savassona, aquesta espècie hi manté una presència de gran valor ecològic i simbòlic.
Es tracta d'una àguila de mida mitjana, fàcil de reconèixer pel seu volent potent, les ales amples i la cua clara amb una banda fosca terminal, molt visible en els adults. Habita principalment paisatges oberts amb relleu abrupte: cingleres, vessants rocosos i mosaics forestals amb clars, on troba espais òptims per caçar i niar. La seva dieta es basa sobretot en conills, coloms i altres ocells mitjans, fet que la converteix en un excel·lent indicador de la qualitat dels ecosistemes.
Al Parc del Garraf, l'àguila cuabarrada troba un dels seus nuclis més rellevants a la demarcació, aprofitant els penya-segats calcaris i les zones obertes de màquia i pinar clarejat. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la seva presència és més escassa però singular, associada a cingles i espais tranquils amb baixa freqüentació humana. A l'Espai Natural de les Guilleries‑Savassona, en un context més humit i forestal, l'espècie utilitza els espais oberts i les zones rocoses per alimentar-se i desplaçar-se, tot i que la seva arribada ha estat recent i la densitat és baixa.
Les principals amenaces per a l'àguila cuabarrada són la pèrdua d'hàbitat, la pressió humana, l'electrocució en línies elèctriques i la disminució de preses. Davant d'això, la Xarxa de Parcs Naturals treballa en mesures de conservació activa: protecció de nius, regulació d'activitats durant l'època de cria, seguiment científic i col·laboració amb companyies elèctriques.
Conservar l'àguila cuabarrada és conservar un paisatge viu i equilibrat, i el seu futur està estretament lligat a la bona gestió dels espais naturals que compartim.
Per a més informació sobre l'àguila cuabarrada:
Catàleg digital KOHA amb les publicacions i estudis sobre l'espècie.
El canal Youtube de l'àguila cuabarrada recull imatges dels nius d'aquesta espècie tant del Parc del Garraf com del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Entre l'any 2003 i el 2021, el Parc del Garraf va oferir connexió en directe dels nius de l'àguila cuabarrada des de la posta dels ous fins que els pollets van marxar del niu, aproximadament des de mitjan de febrer fins mitjan de juny. El canal recull les millors imatges enregistrades fruit d'aquest seguiment.
El canvi de niu de les parelles i altres impediments tècnics van fer que aquest seguiment en directe no es pogués continuar oferint.
La dieta de l'àguila
L'àguila cuabarrada és un ocell rapinyaire, i per tant carnívor, que té una dieta molt variada. Al Garraf, les preses més corrents són els ocells de bona mida, com ara la perdiu, el colom o el gavià; petits mamífers com el conill i l'esquirol; i també rèptils com el llangardaix. A l'àliga cuabarrada se li pot aplicar fins i tot el qualificatiu de superpredador, ja que mitjançant les webcams s'ha pogut constatar que caça predadors com la mostela o altres rapinyaires.
Piràmide alimentària
El paisatge
El paisatge del Garraf, de relleus baixos i arrodonits, es caracteritza per una presència majoritària de la roca calcària de color gris blanquinós. La dissolució de la pedra ha donat origen a nombroses manifestacions del fenomen càrstic: coves, avencs, dolines i rasclers. Les valls, localment anomenades fondos, són profundes i de vessants tallats, idonis per a la nidificació de l'àliga cuabarrada.
La vegetació
La vegetació més típica del Garraf litoral és la màquia, una formació arbustiva de l'alçada d'un home on destaca el margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. La sequera mediterrània i el fet que l'aigua de la pluja s'escoli per les esquerdes de la roca calcària, impedeix el creixement d'una vegetació més exuberant. En canvi, al Garraf que mira cap a l'interior creixen pinedes de pi blanc i fins i tot algun petit alzinar.
La fauna
La fauna del Garraf és clarament mediterrània. Molts animals estan associats a la roca, com per exemple el llangardaix o el colom roquer, que són algunes de les preses preferides de l'àguila. Altres viuen al bosc, com ara l'esquirol, la guineu, el gat mesquer o les mallerengues. Prop dels camps de conreu, trobem la perdiu i el conill. A les coves i als avencs viuen diversos tipus de ratpenats i alguns invertebrats cavernícoles de molt interès zoològic.
El patrimoni arquitectònic
El castell d'Eramprunyà, prop de Gavà, i l'hospital d'Olesa de Bonesvalls, són dos bons exemples de l'arquitectura medieval garrafina. Les torres defensives del litoral, solitàries o adossades a masies, servien per vigilar i rebutjar l'atac dels pirates del mar. Més modernament, destaquen el celler Güell, obra d'Antoni Gaudí, i la Pleta, del també modernista Francesc Berenguer. Finalment, parem esment en el singular conjunt del palau de Plana Novella, al bell mig del parc.
Contes
La Xara i el Pau i l'àliga perdiguera
La Xara i el Pau són dos nens que s'endinsen en el Parc del Garraf per conèixer ben de prop com és el parc i un dels seus elements més característics, l'àliga cuabarrada, que gaudeix d'un programa de seguiment i conservació.
Premeu damunt les imatges per descarregar el conte i la fitxa pedagògica que l'acompanya.
