Espeleologia
El relleu més destacat del paisatge del Garraf és el modelat càrstic a partir de la pedra calcària. Aquesta, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l’aigua i l’aire i a través de fenòmens de dissolució, dona lloc a múltiples coves, avencs, dolines i rasclers que els afeccionats a l’espeleologia coneixen i han freqüentat des de fa gairebé un segle. De fet, el massís de Garraf, a pocs quilòmetres al sud de Barcelona, representa el bressol de l’espeleologia catalana.
Aquesta multiplicitat d’avencs, molt atractiva per als espeleòlegs, representa però un perill potencial per als passejants, per la qual cosa cal extremar la precaució quan camineu pel parc. No sortiu dels senders senyalitzats i tingueu cura dels infants i dels animals de companyia, que han d’anar lligats.
La presència de visitants amb una actitud poc respectuosa pot representar una important pertorbació per al medi físic de les cavitats i per a la fauna que hi viu, especialment en determinades èpoques de l’any. Per això, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa un programa de protecció del medi subterrani que inclou mesures encaminades a ordenar-ne la freqüentació i altres d’específiques per a la preservació.
Aquest és el cas de l’avenc de l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls), al qual no es pot accedir entre l’1 d’abril i el 31 de juliol a fi de protegir la fauna cavernícola.
D’altra banda, el massís del Garraf està sotmès a l’impacte ambiental provocat per l’antic dipòsit controlat de residus urbans de Barcelona situat a la vall d’en Joan, entre els municipis de Gavà i Begues. Inaugurat el 1974 i clausurat el 2006, actualment es troba en fase de restauració, però les seqüeles ambientals segueixen vigents, com es desprèn dels resultats del seguiment periòdic de les cavitats que realitza la Federació Catalana d’Espeleologia en col·laboració amb el Parc del Garraf:
“Els valors de concentracions d’O2 i CO2 mesurats en les cavitats varien en el temps i han empitjorat durant els dos darrers anys. S’ha constatat la contaminació per biogàs en moltes de les cavitats amb increments de CO2, disminucions d’O2 amb valors mortals en algunes profunditats i presència en algunes cavitats de metà (CH4) i monòxid de carboni (CO).”
Per aquesta raó, ES RESTRINGEIX TEMPORALMENT la visita o exploració als avencs següents amb atmosferes letals:
- Avenc de la Ruda
- Avenc d’Aritjols
- Avenc de Ramon Valls
- Avenc de la Sibinota / Sivinota
La restricció romandrà fins que es recuperin el nivells de seguretat, per la qual cosa la FCE ha implementat un seguiment en continu, del qual anirà informant.
Els avencs indicats a continuació, amb atmosferes molt empobrides en oxigen, NO es poden visitar sense un detector de gas d’oxigen. Cal sondejar els pous abans de baixar-los, ja que el CO2 s’acumula en profunditat:
- Avenc Carles Selicke
- Avenc del GIESC
- Avenc de l’Asensi
- Avenc del Llamp
Per a la resta de cavitats de la zona de Campgràs, és recomanable utilitzar el detector.
No seguir aquestes indicacions pot suposar patir un greu accident.
La Federació té analitzadors de gasos a disposició dels clubs, i el Parc en té un a la Pleta a disposició dels espeleòlegs.
La Comissió de salut i control ambiental de la FCE i la Diputació de Barcelona seguiran treballant en el seguiment de la contaminació de les atmosferes de les cavitats d’aquesta zona, però no es poden fer responsables si algú decideix entrar a qualsevol cavitat. Al web de la Federació hi ha la informació més recent que s’ha pogut recopilar.