L'àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és una de les rapinyaires més emblemàtiques i amenaçades del territori mediterrani. A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, especialment als parcs del Garraf i del Foix, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a l'Espai Natural de les Guilleries‑Savassona, aquesta espècie hi manté una presència de gran valor ecològic i simbòlic.
Aquesta àguila és un rapinyaire diürn de mida mitjana, amb una envergadura d'entre 1,5 i 1,8 metres, fàcil de reconèixer pel seu vol potent, les ales amples i fosques i la cua força llarga, clara i acabada amb una ampla banda fosca terminal, especialment visible en els adults. El plomatge varia segons l'edat: els joves presenten el cap de color rovell, la panxa ratllada de tons marró-rogencs i la cua amb franges abundants, mentre que els adults tenen la part superior del cos fosca, les puntes de les ales gairebé negres, el clatell més pàl·lid i, generalment, una taca blanquinosa al dors. Vista des de sota, mostra les parts inferiors de color blanc crema, finament llistades, que contrasten amb les ales llargues, estretes i fosques.
Aquesta espècie habita principalment paisatges oberts amb relleu abrupte, com cingleres, vessants rocosos i mosaics forestals amb clarianes, espais que li ofereixen bones condicions tant per caçar com per niar. Com a ocell rapinyaire, és carnívora i presenta una dieta variada, basada sobretot en ocells de mida mitjana, petits mamífers, i també rèptils. Aquesta capacitat predadora, juntament amb el fet que també pot capturar altres depredadors, permet considerar-la un superpredador dins dels ecosistemes mediterranis. Per aquest motiu, la seva presència és també un bon indicador de la qualitat ecològica dels ambients on viu.
Als parcs del Garraf i del Foix, l'àguila cuabarrada troba un dels seus nuclis més rellevants a la demarcació, aprofitant els penya-segats calcaris i les zones obertes de màquia i pinar clarejat. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la seva presència és més escassa però singular, associada a cingles i espais tranquils amb baixa freqüentació humana. A l'Espai Natural de les Guilleries‑Savassona, en un context més humit i forestal, l'espècie utilitza els espais oberts i les zones rocoses per alimentar-se i desplaçar-se, tot i que la seva arribada ha estat recent.
Les principals amenaces per a l'àguila cuabarrada són la pèrdua d'hàbitat, la pressió humana, l'electrocució en línies elèctriques i la disminució de preses. Davant d'això, la Xarxa de Parcs Naturals treballa en mesures de conservació activa: protecció de les zones de nidificació, regulació d'activitats durant l'època de cria, seguiment científic i millores d'hàbitats.
Per a més informació sobre l'àguila cuabarrada:
Catàleg digital KOHA amb les publicacions i estudis sobre l'espècie.
El canal Youtube de l'àguila cuabarrada recull imatges dels nius d'aquesta espècie tant del Parc del Garraf (2003-2021) com del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (2021-2024).