L'àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és una de les rapinyaires més emblemàtiques i amenaçades del territori mediterrani. A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, especialment als parcs del Garraf i del Foix, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a l'Espai Natural de les Guilleries‑Savassona, aquesta espècie hi manté una presència de gran valor ecològic i simbòlic.
Aquesta àguila és un rapinyaire diürn de mida mitjana, amb una envergadura d'entre 1,5 i 1,8 metres, fàcil de reconèixer pel seu vol potent, les ales amples i fosques i la cua força llarga, clara i acabada amb una ampla banda fosca terminal, especialment visible en els adults. El plomatge varia segons l'edat: els joves presenten el cap de color rovell, la panxa ratllada de tons marró-rogencs i la cua amb franges abundants, mentre que els adults tenen la part superior del cos fosca, les puntes de les ales gairebé negres, el clatell més pàl·lid i, generalment, una taca blanquinosa al dors. Vista des de sota, mostra les parts inferiors de color blanc crema, finament llistades, que contrasten amb les ales llargues, estretes i fosques.
Aquesta espècie habita principalment paisatges oberts amb relleu abrupte, com cingleres, vessants rocosos i mosaics forestals amb clarianes, espais que li ofereixen bones condicions tant per caçar com per niar. Com a ocell rapinyaire, és carnívora i presenta una dieta variada, basada sobretot en ocells de mida mitjana, petits mamífers, i també rèptils. Aquesta capacitat predadora, juntament amb el fet que també pot capturar altres depredadors, permet considerar-la un superpredador dins dels ecosistemes mediterranis. Per aquest motiu, la seva presència és també un bon indicador de la qualitat ecològica dels ambients on viu.
Als parcs del Garraf i del Foix, l'àguila cuabarrada troba un dels seus nuclis més rellevants a la demarcació, aprofitant els penya-segats calcaris i les zones obertes de màquia i pinar clarejat. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la seva presència és més escassa però singular, associada a cingles i espais tranquils amb baixa freqüentació humana. A l'Espai Natural de les Guilleries‑Savassona, en un context més humit i forestal, l'espècie utilitza els espais oberts i les zones rocoses per alimentar-se i desplaçar-se, tot i que la seva arribada ha estat recent.
Les principals amenaces per a l'àguila cuabarrada són la pèrdua d'hàbitat, la pressió humana, l'electrocució en línies elèctriques i la disminució de preses. Davant d'això, la Xarxa de Parcs Naturals treballa en mesures de conservació activa: protecció de les zones de nidificació, regulació d'activitats durant l'època de cria, seguiment científic i millores d'hàbitats.
Per a més informació sobre l'àguila cuabarrada:
Catàleg digital KOHA amb les publicacions i estudis sobre l'espècie.
El canal Youtube de l'àguila cuabarrada recull imatges dels nius d'aquesta espècie tant del Parc del Garraf (2003-2021) com del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (2021-2024).
Seguiment i conservació de l'àguila cuabarrada
L'àguila cuabarrada, classificada com a espècie en perill d'extinció a Catalunya, és un rapinyaire diürn que necessita espais oberts per alimentar-se. Actualment, a Catalunya hi ha unes vuitanta parelles, set de les quals es troben en espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona: quatre al Parc del Garraf, una al Parc del Foix, una al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i una altra a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
Des de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona es desenvolupa el Pla de seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Inclou fonamentalment les línies de treball següents: la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anellament dels polls, l'anàlisi de la dieta i el seguiment d'exemplars mitjançant dispositius GPS.
Vídeo resum del seguiment i conservació de l'àguila cuabarrada
En el marc del Pla de seguiment i conservació de l'àguila cuabarrada, la Xarxa de Parcs Naturals fa anys que impulsa actuacions per millorar el coneixement i la protecció d'aquesta espècie amenaçada. Al Parc del Garraf, el seguiment mitjançant càmeres instal·lades als nius va permetre, des del 2003 fins al 2021, observar amb detall el comportament, la dieta i els costums d'aquest rapinyaire durant les fases de nidificació, incubació i criança dels polls.
El vídeo següent recull algunes de les tasques vinculades a aquest seguiment: la instal·lació de càmeres, la preparació del niu, el naixement i la criança dels polls, la presa de dades biomètriques, el marcatge i el radioseguiment dels exemplars.
Actualment, el seguiment de l'àguila cuabarrada també s'ha reforçat en altres espais de la Xarxa de Parcs Naturals, com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, on s'han incorporat noves tecnologies i eines digitals per conèixer millor l'ús del territori, detectar possibles amenaces i afavorir la compatibilitat entre la conservació de l'espècie i l'ús públic del Parc. Alguns d'aquests treballs també es poden veure en vídeos publicats al canal de YouTube de l'àguila cuabarrada.
El Parc del Garraf acull quatre territoris d'àguila cuabarrada ocupats de manera estable. Aquest fet converteix l'espai en un àmbit especialment rellevant per a la conservació de l'espècie dins la Xarxa de Parcs Naturals.
L'any 2003, el Parc del Garraf va començar a oferir connexió en directe als nius d'àguila cuabarrada, des de la posta dels ous fins que els polls abandonaven el niu, aproximadament entre mitjan febrer i mitjan juny. Aquest seguiment amb càmeres va permetre observar moments clau del cicle reproductor, com la posta, la incubació, l'alimentació dels polls, les interaccions entre adults i joves o les primeres passes dels polls abans de l'envol.
Marcatge, anellament i seguiment
A més de les càmeres, el programa de seguiment al Parc del Garraf incorpora altres eines de monitoratge, com l’anellament amb marques de lectura a distància i l’ús d’emissors GSM/GPRS.
Diverses parelles d'àguila cuabarrada del Parc han estat equipades amb emissores col·locats mitjançant arnesos fabricats a mida sense afectació sobre la conducta dels animals, que han permès registrar periòdicament localitzacions exactes.
Aquest tipus de seguiment aporta dades de gran valor sobre l'àrea que freqüenta cada parella, els dominis vitals, les zones d'alimentació, els hàbitats seleccionats, el ritme d'activitat diària, el comportament durant el període reproductor, la renovació d'individus dins les parelles, i els possibles riscos associats al territori.
Aquesta informació és essencial per actualitzar les zones més sensibles del Parc i per proposar mesures de conservació ajustades a la realitat de l'espècie. També resulta útil per orientar actuacions de restauració ambiental, per exemple en l'àmbit de les pedreres, amb l'objectiu de recuperar o millorar hàbitats favorables per a l'àguila cuabarrada.
Els penya-segats, hàbitats compartits amb altres rapinyaires
Els ambients rupícoles del Parc del Garraf no són utilitzats només per l'àguila cuabarrada. Els penya-segats, esquerdes i cavitats de les parets rocoses ofereixen refugi i espais de cria a una gran diversitat d'espècies de flora i fauna.
Entre els rapinyaires que poden aprofitar aquests ambients hi ha, a més de l'àguila cuabarrada, l'àguila daurada, el falcó pelegrí, el duc o el xoriguer comú. Aquesta convivència pot comportar certa competència pels millors emplaçaments de nidificació, tot i que també s'han documentat situacions de tolerància entre espècies.
En el cas de l'àguila cuabarrada i del falcó pelegrí, és relativament habitual que puguin nidificar en zones properes quan hi ha prou disponibilitat de penyals. Les àguiles acostumen a dominar sobre els falcons i són més exigents en la selecció del punt concret de cria, però en alguns casos s'ha observat l'ocupació de nius d'àguila per part de falcons, generalment en nius no utilitzats o en territoris abandonats prèviament.
Recursos vinculats a l'àguila cuabarrada al Parc del Garraf
-
Entrades al blog de l'àguila cuabarrada
- Conte de La Xara i el Pau i l'àliga perdiguera: la Xara i el Pau són dos nens que s'endinsen en el Parc del Garraf per conèixer ben de prop com és el Parc i un dels seus elements més característics, l'àguila cuabarrada. Prem damunt les imatges per descarregar el conte i la fitxa pedagògica que l'acompanya:
-
Exposició permanent: al Centre d'Informació de la Pleta també es pot visitar una exposició dedicada al programa de seguiment de l'àguila cuabarrada al Parc del Garraf.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac acull quatre territoris d'àguila cuabarrada ocupats de manera estable. De les quatre parelles conegudes, només una cria dins l'àmbit de l'espai natural protegit. Aquest fet implica que l'espai també esdevé un àmbit especialment rellevant per a la conservació de l'espècie dins la Xarxa de Parcs Naturals pel que fa a l'àmbit de la Serralada Prelitoral Catalana.
Aquest Parc va ser seleccionat, el 2021, per formar part de la iniciativa Tech4Nature a partir d'un projecte que es va centrar, en una primera fase, a millorar la conservació de l'àguila cuabarrada i a generar evidències sòlides que permetessin al Parc gestionar i, si fos necessari, regular l'ús públic per evitar afectacions durant períodes sensibles com la nidificació.
Monitoratge i conservació de l'àguila perdiguera (2021-2023)
El projecte Tech4Nature, desenvolupat i adaptat per Miranatura, va desplegar un sistema de monitoratge basat en càmeres, micròfons, dispositius GPS i programari especialitzat. L'objectiu era doble: conèixer millor els moviments i el comportament de la parella reproductora d'àguiles cuabarrades que habitava al Parc Natural i, alhora, analitzar el flux de visitants en punts sensibles per determinar quan la presència humana podia suposar una pertorbació. Aquesta informació havia de servir per aplicar mesures de regulació, vigilància i sensibilització amb criteris tècnics.
El sistema es va instal·lar a finals del 2022, amb una càmera a la zona de nidificació, dues càmeres als senders propers i receptors GPS per seguir la parella d'àguiles en les seves àrees de campeig i caça. Les dades recollides diàriament van permetre comprovar que la parella mantenia un comportament dins dels paràmetres esperats i van facilitar la definició d'un protocol d'alertes i resposta davant possibles incidències o pertorbacions.
Un dels resultats més rellevants d'aquesta primera fase va ser la detecció, l'abril del 2023, de la mort del mascle per electrocució en una torre elèctrica situada fora de l’entorn immediat del niu. Gràcies al GPS, els equips implicats van poder localitzar ràpidament el cadàver, confirmar la causa de la mort i identificar un punt de risc que requeria mesures correctores.
Tot i aquest episodi, la femella va incorporar un nou mascle per a temporades futures. Alhora, el projecte va permetre ampliar la mirada més enllà del seguiment del niu i obtenir informació valuosa sobre zones d'activitat, horaris, interaccions amb altres individus i riscos vinculats tant a infraestructures com a la freqüentació humana.
Per saber-ne més sobre el projecte Tech4Nature, consulteu-ne el web.
La conservació de l'àguila cuabarrada als espais de la Xarxa de Parcs Naturals es desenvolupa de manera coordinada amb diferents organismes, institucions i equips tècnics especialitzats en l'estudi i la conservació de l'espècie. Aquesta col·laboració inclou, entre d'altres:
- el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, en el marc de les competències de conservació de fauna amenaçada i seguiment de l’espècie
- el Cos d'Agents Rurals, especialment en les tasques de vigilància, seguiment territorial i suport en incidències relacionades amb les parelles reproductores
- l'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, en els treballs de recerca aplicada, seguiment ecològic i anàlisi de dades de moviments i ús de l'hàbitat
- el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, per al suport en actuacions de marcatge, revisió sanitària, anàlisi de mostres i recuperació d'exemplars
- així com altres entitats i personal tècnic col·laborador vinculats a la conservació i seguiment de les rapinyaires mediterrànies
