El paisatge del Garraf, de relleus baixos i arrodonits, es caracteritza per una presència majoritària de la roca calcària de color gris blanquinós. La dissolució de la pedra ha donat origen a nombroses manifestacions del fenomen càrstic: coves, avencs, dolines i rasclers. Les valls, localment anomenades fondos, són profundes i de vessants tallats, idonis per a la nidificació de l'àliga cuabarrada.
La vegetació més típica del Garraf litoral és la màquia, una formació arbustiva de l'alçada d'un home on destaca el margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. La sequera mediterrània i el fet que l'aigua de la pluja s'escoli per les esquerdes de la roca calcària, impedeix el creixement d'una vegetació més exuberant. En canvi, al Garraf que mira cap a l'interior creixen pinedes de pi blanc i fins i tot algun petit alzinar.
La fauna del Garraf és clarament mediterrània. Molts animals estan associats a la roca, com per exemple el llangardaix o el colom roquer, que són algunes de les preses preferides de l'àguila. Altres viuen al bosc, com ara l'esquirol, la guineu, el gat mesquer o les mallerengues. Prop dels camps de conreu, trobem la perdiu i el conill. A les coves i als avencs viuen diversos tipus de ratpenats i alguns invertebrats cavernícoles de molt interès zoològic.
El castell d'Eramprunyà, prop de Gavà, i l'hospital d'Olesa de Bonesvalls, són dos bons exemples de l'arquitectura medieval garrafina. Les torres defensives del litoral, solitàries o adossades a masies, servien per vigilar i rebutjar l'atac dels pirates del mar. Més modernament, destaquen el celler Güell, obra d'Antoni Gaudí, i la Pleta, del també modernista Francesc Berenguer. Finalment, parem esment en el singular conjunt del palau de Plana Novella, al bell mig del parc.
L'expansió del conreu de la vinya durant el segle XVIII permet un augment de la demografia del massís. La masia, és l'expressió arquitectònica tradicional d'aquesta època, aïllada o agrupada en petits nuclis com ara Campdàsens o el petit poble de Jafre, avui abandonat. També són característics els murs de pedra seca, les barraques de vinya o els forns de calç. Al final del segle XIX, la plaga de la fil·loxera mata les vinyes, interromp l'activitat econòmica del massís i va conduir cap al despoblament. Avui, la protecció de l'espai garanteix la preservació d'un paisatge que és el fruit de segles de petjada humana.