Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Plantacions d'arbres
Pràctica agrícola-silvícola que consisteix en la plantació, manteniment i tala d'arbres per a fins fustaners, i en el cas dels arbres de Nadal, plantació, manteniment, recollida i comercialització. El primer pas és la sembra de la llavor al planter, on els arbres es controlen i protegeixen d'insolació, pluja i temperatura, per tal d'afavorir-ne el creixement. Al cap d'uns dos o tres anys es fa el repicat - replantar els plançons més espaiats entre ells-. Un cop passats dos anys, els arbres són trasplantats als camps de conreu.
Les plantacions de plataners, pollancres i pins es destinen a fer pasta de paper i obtenir fusta de baixa qualitat, en canvi, les coníferes (picea i avet) es destinen a la producció d'arbres de Nadal. Abans d'arrencar els arbres de Nadal, es mesuren perquè s'adeqüin a la demanda del mercat: entre els 50-75 cm i els 2,5 m d'alçada. Es lliga la brancada de l'arbre i s'etiqueta (espècie i alçada). L'arbre es comercialitza amb arrel nua, tallat o amb pa de terra. Un cop tallat o arrencat es carrega en camions per fer-ne la distribució i venda. El preu de l'arbre variarà segons la mida, la presentació, el moment de la temporada i si és viu. Les plantacions de plançons d'arboç, roure i alzina en pans de guix fan entre 6/8 i 20 cm de diàmetre, i es destinen a la jardineria. Aquests exemplars són extrets directament dels boscos. També hi ha plantacions per obtenir fusta de qualitat (noguera, castanyer...), destinada a la fabricació de mobles, portes i finestres. Les plantacions d'arbres de creixement ràpid (pollancres i plataners) tenen un sistema de reg associat.
El procés d'industrialització i la pèrdua de valor dels cultius i productes forestals han portat moltes masies a buscar alternatives, com ara el cultiu dels arbres de Nadal i altres coníferes, pràctica que s'incrementà a partir dels anys 1980. Els inicis del cultiu agrícola de l'arbre de Nadal cal situar-los l'any 1953, de la mà d'alguns propietaris d'Arbúcies i d'Espinelves, que també han experimentat amb encreuament d'espècies per obtenir un major rendiment fuster.
Àmbit geogràfic: Arbúcies, Espinelves, Viladrau
