CAES

Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Navegació

Flora i vegetació


 

 


Un ecosistema divers

La biodiversitat de les Guilleries-Savassona és sorprenentment alta. Aquesta riquesa biològica respon a la varietat de relleus i a l’empremta d’una activitat humana molt antiga. 

Els ecosistemes agrícoles de la plana de Vic són a tocar dels cingles, del riu Ter, del pantà i d’una gran varietat de boscos en els quals es barregen vegetacions mediterrànies i eurosiberianes. La fauna de cada ambient és igualment rica i específica. En resum, l'Espai Natural és un territori d'alta biodiversitat.

 


Els boscos perennes

L’alzinar

L’alzinar és la formació boscosa més atapeïda i fosca de l’Espai. És un bosc dens, amb lianes i un sotabosc arbustiu molt espès que el fa impenetrable. És un recer segur per a la fauna... i per als llegendaris bandolers. Té una vegetació típicament mediterrània que cobreix bona part del massís de les Guilleries, i si no fos per la intervenció secular de l’home, encara estaria més estesa.

Les fulles de l’alzina són perennes, d’un color verd fosc, i tenen l’anvers coriaci i el revers cobert de borrissol, característiques que li eviten una transpiració excessiva durant els estius secs de la mediterrània. La fusta de l’alzina és fa servir com a llenya i tradicionalment era la base per elaborar el carbó vegetal.

 

 

El pi roig

El pi roig deu el nom al color de la seva escorça, d’una tonalitat ataronjada intensa. El tronc, alt i dret, va ser molt valorat en el passat com a recurs fuster. És un arbre muntanyenc que creix per sobre dels 600 metres d’altitud. A certes zones de l'Espai Natural es comença a patir els efectes del canvi climàtic, i els pins més debilitats presenten un decaïment important.

 

 

 

 

 

El boix

Arbust característic dels sòls calcaris, tan abundants a l’Espai Natural. La seva fulla coriàcia, dura i brillant, el defensa bé de la dessecació mediterrània. La fusta és densa i resistent a l’aigua, i s’ha emprat en torneria. Des del 2018 pateix danys molt importants per la papallona del boix, una invasió biològica procedent d'Àsia i que està causant estralls a tota Europa.

 

 

 

 

 

 

El grèvol

És un dels pocs arbustos característics del sotabosc de les fagedes. Els seus fruits vermells, que maduren a l’hivern, són un important recurs alimentari per a la fauna. És per això que l’espècie està legalment protegida.

 

 

 

 

 

 


Els boscos caducifolis

Els boscos caducifolis cobreixen una bona part de l’Espai Natural i no dubten a enfilar-se pels espadats. A més dels roures i els faigs, integren aquests boscos la blada, els aurons blanc i negre, la moixera de pastor i, als punts més elevats, el llorer-cirer de Portugal. L’interior dels boscos caducifolis és ombrívol i humit, amb falgueres i molses, i dona recer a una gran varietat de fauna.

 

Els roures

Tot i que hi podem trobar fins a quatre espècies de roures, el martinenc és el més abundant a l’Espai Natural, i el principal component de les seves extenses rouredes. Les fulles, densament pubescents al revers, queden adherides a la branca un cop seques. (JiPB)

 

 

 

 

La fageda

A les Guilleries, la fageda ocupa els vessants obacs per sobre dels 900 metres d’altitud, i arriba a enfilar-se fins als cims, a alguns dels quals ha donat el nom, com ara el turó de Faig Verd, el punt culminant de l’Espai Natural.

 

 

 

 

El castanyer

El castanyer ha estat sotmès tradicionalment a l’aprofitament forestal dels fruits, la fusta dels arbres grossos i les perxes dels rebrots. A la castanyeda de Fogueres, a Vilanova de Sau, se’n conserven alguns peus centenaris.

 

 

 

 

 

El vern

El vern, un arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada, viu a la vora dels rius, formant part del bosc de ribera. A tot el tram de la riera Major que transcorre per l'Espai Natural hi creix una de les vernedes més importants de Catalunya.

 

 

 

 


El bosc de galeria

La riera Major ens mostra bons exemples de bosc de ribera, una formació caducifòlia d’un verd clar que segueix en paral·lel el recorregut dels cursos d’aigua. Els diferents tipus d’arbres que constitueixen els boscos de ribera, com les vernedes, molt ben conservades, es disposen en franges paral·leles, més o menys allunyades del riu en funció del seu requeriment d’humitat.

XPN. Diputació de Barcelona

 

*Il·lustracions realitzades per Agnès Perelló.

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació