El seguiment de la migració es realitza preferentment a la tardor, quan els ocells viatgen més agrupats i són més fàcils de detectar. En arribar al delta del Llobregat, trien pel camí del litoral marítim i es remunten amb els corrents tèrmics formats a les faldes del Garraf, en comptes de creuar el mar, per arribar a l'Àfrica.

Entitats com l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) o el grup Naturalistes en Acció (associació d'estudiosos de la natura en l'àmbit del massís del Garraf) han desenvolupat protocols específics per a aquests censos de la migració a la tardor. A més, s’ha creat una xarxa de punts d’observació de la migració d’ocells gestionats per ornitòlegs voluntaris. Al Parc del Garraf es disposa de l’observatori del Mirador de Canòpolis, un punt panoràmic singular des d’on es poden observar ocells en migració activa a molt poca distància.

Any rere any, el Parc porta a terme aquest cens per reforçar el coneixement sobre aquestes espècies a l’espai natural i determinar la seva dinàmica i ecologia al conjunt de Catalunya i Espanya. La participació de voluntaris en el seguiment de la migració de rapinyaires a Canòpolis ha esdevingut essencial, ja que permet coordinar l’observació que porten a terme els guardes del Parc amb la resta de tasques, a part de millorar l’eficàcia de l’observació.

Riquesa d’espècies extraordinària

A més a més de tota mena d'ocells rapinyaires en migració com arpelles vulgars, esparvers, xoriguers comuns, falcons mostatxuts i de la reina o aligots vespers, també es poden localitzar individus d'espècies locals que hi interactuen, com les àligues cuabarrades o les marcenques, els xoriguers i els falcons pelegrins.

Amb la millora de les tècniques d'observació i dels elements òptics utilitzats, cada any es detecta la presència i el pas de moltes altres espècies d'ocells. La majoria són ocells de mida petita que abans passaven desapercebuts, com els passeriformes. Entre els estols d'abellerols, orenetes i falciots, s’observen multitud d'altres espècies d'aus insectívores, fringíl·lids, sílvids, motacíl·lids... Tanmateix, la majoria encara són difícils d'observar a causa de la seva mida petita i del seu moviment ràpid i nerviós, i el pas fugaç.

Informació disponible a la web Conservació de la Biodiversitat a la XPN

Atesa la vàlua d'aquestes dades, tant a la pàgina web del Parc del Garraf com a la pàgina Conservació de la Biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals (un projecte que recull un gran volum d’informació sobre la biodiversitat de cadascun dels dotze parcs que formen la XPN, destacant les espècies més emblemàtiques i sensibles de flora i fauna i dels seus hàbitats i geologia) trobareu un nou apartat dedicat al seguiment de les migracions al Parc de Garraf amb els censos corresponents a l’any 2017, que podeu descarregar-vos.