Geològicament, el massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.
Roques gnèissiques del cambroordovicià deformades i plegades per l'orogènia herciniana.
Era mesozoica (250-75 milions d'anys)
Panoràmica del Tagamanent: l'esglaó més baix és format, majoritàriament, per materials de l'edat triàsica, mentre que el segon esglaó és constituït per sediments terciaris disposats en estrats.
Era cenozoica (75 milions d'anys fins avui)
Materiales cenozoicos de los alrededores de Centelles.
B. Roques i minerals
Mapa de roques i minerals del CD del Montseny
Roques
Roques ígnies (Turó de Morou):
Les roques ígnies es formen pel refredament del magma provinent de l'interior de la Terra. Al Montseny, n'hi ha de dos tipus: les plutonianes, formades a grans profunditats, i les filonianes, cristal·litzades seguint les falles i escletxes d'altres roques. De les primeres, trobem el granit que dona lloc a paisatges com el del Turó de Morou.
Roques plutonianes: granit
Roques filonianes: aplita
Roques metamòrfiques (Cim de les Agudes):
Les grans variacions de pressió i temperatura que es produeixen a l'interior de l'escorça terrestre sobre diferents tipus de roques provoquen canvis en la seva constitució o en la seva estructura. Apareixen, doncs, nous materials: les roques metamòrfiques. Al Montseny es troben diferents tipus d'esquists, gneis, marbre, etc. El cim de les Agudes és constituït per aquests tipus de materials esquistosos.
Esquist foliat
Esquistos clapejats
Gneis biotític
Marbre
Roques sedimentàries (Tagamanent):
Les roques sedimentàries resulten de la compactació de sediments acumulats per l'erosió de les muntanyes. La compactació provoca la cementació dels diferents materials sedimentats donant lloc a una nova roca més o menys heterogènia. Al Tagamanent pot observar-se el paisatge esglaonat típic producte de l'estratificació de les roques sedimentàries.
Estrats arenosos i lutítics
Estrats margosos
Calcàries
Gresos vermells
Paleosòl
B.3 Minerals
El Montseny ha atret sempre pels seus recursos minerals. En destaquen les mines de fluorita de Sant Marçal i les de la zona de Gualba i Breda, on s'hi han trobat fins a 52 mineralitzacions diferents.
Ortosa amb clinozoïsita d'Arbúcies
Ortosa amb clinozoïsita
Quars fumat
Calcopirita
Fluorita
Baritina
Calcita
Crisòtil
Wallastonita
Hidromagnesita
Inesita
C. Fòssils
Jaciments del paleozoic
Al Montseny, les troballes de restes d'animals i vegetals que poblaren la Terra durant el paleozoic es restringeixen a la banda Sud-Occidental del parc. Els jaciments més importants són a la rodalia de Cànoves i Samalús i d'Aiguafreda (riera d'Avencó). Hi ha mostres de coralls, graptòlits, crinoïdeus i trilobits, entre molts d'altres.
Corall de l'ordovicià
Crinoïdeus del silurià d'Aiguafreda
Jaciments del mesozoic
Els més importants es troben al pla de la Calma, als sediments vermells que caracteritzen les fàcies bundsandstein del triàsic superior. La troballa més notable, sens dubte, és un amfibi: el labirintodont que es va descobrir recentment.
Jaciments del cenozoic
Les roques sedimentàries que contenen els fòssils d'aquesta era s'estenen més enllà dels límits del parc. Cap a l'Oest es poden trobar en una franja entre Seva i Montmany i, sobretot, a Centelles, on s'han fet abundants troballes de cargols marins, equinoderms, crancs i, fins i tot, elefants i mastodonts primitius.
Hi ha diverses mostres i reconstruccions al Museu de Granollers-Ciències Naturals i al Museu Paleontològic de Sabadell (Mastodonts, queixals d'elefants, etc.)
D. Fenòmens geològics
Mapa dels fenòmens geològics del CD del Montseny
Formes acumulatives
Tarteres del Turó de l'Home
Els processos tectònics donaren lloc a foliacions i falles. Depressió del Vallès vista des del Turó de l'Home
Les aigües del Montseny es dirigeixen a la Mediterrània a partir de tres conques principals que solquen el massís: el riu Congost, la Tordera i la Riera Major. Totes tres reben les aigües d'una colla de rieres i torrents tributaris que, malgrat el cabal irregular, poden mantenir aigua al llarg de tot l'any.
Al CD del Montseny Interactiu es pot trobar la informació i el mapa de la xarxa hidrogràfica, també el corresponent al mapa de gorgs.
Gorg Negre de les Illes
Salt de la Dona d'Aigua
Gorg Negre de Gualba
Gorg d'en Perxistor
Aquesta xarxa hidrogràfica ha estat utilitzada des d'antic, tal i com ho mostren:
Fonts
Poues de neu
Pous de glaç
Molins paperers i fariners
Aigües termals
Embotelladores
Ús domèstic
Regadius
Ús industrial
B. Usos de l'aigua
[+] més informació
Subscriu-te als nostres butlletins
Rep els nostres butlletins de Parcs, subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat
