Patrimoni construït
El castell de Montesquiu
Es té constància documental de la seva existència des del segle XIII. El seu origen sembla poder trobar-se en una petita guàrdia o talaia de planta rectangular, probablement fou bastida entre els segles X i XI. Es troba vinculat al castell de Besora, veritable centre de poder del terme durant la baixa edat mitjana. Al segle XVII, de mans de Lluís de Descatllar, el casal (castell) sofreix importants modificacions d'ampliació, es realitzen millores interiors i s'amplia la façana N. A principi del segle XX, sofreix les principals modificacions que li confereixen la fesonomia actual. L'any 1976, el darrer propietari, Emili Juncadella, cedí a la Diputació de Barcelona el castell i la finca. Actualment, s'ha adaptat l'edifici per tal que sigui visitable i s'hi puguin desenvolupar activitats pedagògiques, reunions, seminaris.
L'ermita romànica de Sant Moí
Aquesta ermita, també anomenada Esglesiola de Sant Moí, es troba al costat de la masia del mateix nom, al terme municipal de Santa Maria de Besora (l'accés mes curt es per la Farga de Bebié). És una construcció preromànica (o d'un romànic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. Aquesta petita construcció es compon d'una breu aula rectangular coberta amb estructura de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada.
El pont de les Codines
Aquest pont medieval d'estil romànic travessa la riera de Sora i formava part de l'antic camí que enllaçava les comarques d'Osona i el Ripollès. El pont es troba a 2 km del poble de Montesquiu, al PK 0,800 de la carretera BV-4655.
Les masies
De les etapes històriques medievals no en resta cap exemple d'arquitectura domèstica o agrícola. Si bé, certes masies com les Codines, les Planeses, la Casa Nova, Sant Moí, la Solana o, fins i tot, la masoveria del Castell poden tenir un origen medieval. Totes van ser objecte de transformacions molt importants durant el segle XVIII o totalment reconstruïdes al llarg del segle passat, com la Casa Nova i la Solana. Cal destacar el notable interès tipològic de les construccions auxiliars, que a la comarca s'anomenen badius, caracteritzades pel gran arc de mig punt que en presideix la façana principal.