Posem tres mil milions d'excuses per no cuinar perquè hem oblidat una veritat ontològica essencial i primigènia: cuinem des de fa més de 100.000 anys. Ho hem fet sempre, ens ha fet sempre.
Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta d'Instagram: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és ser lliures; exercir l'acció petita i senzilla de preparar els ingredients per ser menjats.
Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra la síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquesta xerrada ens urgeix a recuperar el sentit i el foc amb l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos. Amb ell, tornem a prendre el control per decidir com és la nostra salut i la dels qui ens acompanyen a taula, com és el paisatge que veiem des de la finestra, quines relacions econòmiques i de poder alimentem, i quines altres deixem assecar i morir.
Això és el que han fet les dones en aquest país des que el temps és temps. No renunciem ni al poder que això ens dona ni als aplaudiments i agraïments merescuts per tanta feina feta.
A càrrec de Maria Nicolau, cuinera i escriptora