El canal Youtube del águila perdicera recoge imágenes de los nidos de esta especie en el Parque del Garraf y en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Entre el año 2003 y el 2021, el Parque de El Garraf ofreció conexión en directo de los nidos de águila perdicera, desde la puesta de los huevos hasta que los polluelos se marcharon del nido, aproximadamente desde mediados de febrero hasta mediados de junio. El canal recoge las mejores imágenes gravadas fruto de este seguimiento.
El cambio de nido de las parejas y otros impedimentos técnicos hicieron que este seguimiento en directo no pudiese continuar ofreciendose.
Com és l'àguila
L'àguila cuabarrada és un rapinyaire diürn amb una envergadura d'ales d'1,5 a 1,8 m. Els joves tenen el cap de color rovell, la panxa ratllada de color marró-rogenc i la cua amb abundants franges. L'adult té la part superior del cos fosc, puntes de les ales gairebé negres, clatell més pàl·lid i, generlament, amb una taca blanquinosa al dors. A la cua, que és força llarga, té franges tènues i una ampla franja fosca final. Vista de sota, les parts inferiors són de color blanc crema, estretament llistades i contrasten amb les llargues i estretes ales fosques.
La dieta del águila
El águila perdicera es una ave rapaz y, por lo tanto, carnívora, que tiene una dieta muy variada. En el Garraf, las presas más corrientes son pájaros de bue tamaño, como la perdiz, la paloma o la gaviota; pequeños mamíferos como el conejo y la ardilla; y también reptiles como el lagarto. Al águila perdicera se le puede aplicar incluso el calificativo de superpredador, ya que mediante las webcams se ha podido constatar que caza predadores como la comadreja u otras rapaces.
Pirámide alimentaria
L'entorn de l'àguila del Parc del Garraf
Els nius d'àguila que podem veure mitjançant la webcam són al Parc del Garraf. El Garraf és un massís muntanyós situat a la serralada Litoral Catalana, al sud del riu Llobregat i a tocar del mar. El parc ocupa unes 12.000 hectàrees de les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf. L'espai està legalment protegit des de 1986, i una ampliació aprovada l'any 2001 l'ha connectat amb els veïns Parc d'Olèrdola i Parc del Foix.
El paisatge del Garraf, de relleus baixos i arrodonits, es caracteritza per una presència majoritària de la roca calcària de color gris blanquinós. La dissolució de la pedra ha donat origen a nombroses manifestacions del fenomen càrstic: coves, avencs, dolines i rasclers. Les valls, localment anomenades fondos, són profundes i de vessants tallats, idonis per a la nidificació de l'àliga cuabarrada.
La vegetació més típica del Garraf litoral és la màquia, una formació arbustiva de l'alçada d'un home on destaca el margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. La sequera mediterrània i el fet que l'aigua de la pluja s'escoli per les esquerdes de la roca calcària, impedeix el creixement d'una vegetació més exuberant. En canvi, al Garraf que mira cap a l'interior creixen pinedes de pi blanc i fins i tot algun petit alzinar.
La fauna del Garraf és clarament mediterrània. Molts animals estan associats a la roca, com per exemple el llangardaix o el colom roquer, que són algunes de les preses preferides de l'àguila. Altres viuen al bosc, com ara l'esquirol, la guineu, el gat mesquer o les mallerengues. Prop dels camps de conreu, trobem la perdiu i el conill. A les coves i als avencs viuen diversos tipus de ratpenats i alguns invertebrats cavernícoles de molt interès zoològic.
El castell d'Eramprunyà, prop de Gavà, i l'hospital d'Olesa de Bonesvalls, són dos bons exemples de l'arquitectura medieval garrafina. Les torres defensives del litoral, solitàries o adossades a masies, servien per vigilar i rebutjar l'atac dels pirates del mar. Més modernament, destaquen el celler Güell, obra d'Antoni Gaudí, i la Pleta, del també modernista Francesc Berenguer. Finalment, parem esment en el singular conjunt del palau de Plana Novella, al bell mig del parc.
Com es protegeix l'àliga
Programa del pla de seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada
L'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), classificada espècie vulnerable per la UICN, és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf.
Des de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona es desenvolupa el Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera, que inclou fonamentalment les línies de treball següents: la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anàlisi de la dieta i el radioseguiment d'exemplars.
L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. Actualment, hi ha instal·lades tres càmeres que permeten observar el procés reproductiu d'aquesta espècie.
Vídeo resum del seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada
En el vincle següent us oferim un vídeo on es resumeix el seguiment que se'n fa d'aquest rapinyaire, on es pot veure la instal·lació de càmeres, la preparació del niu, el naixement i la criança dels polls, la presa de dades biomètriques, el marcatge i el radioseguiment.
Contes
La Xara i el Pau i l'àliga perdiguera
La Xara i el Pau són dos nens que s'endinsen en el Parc del Garraf per conèixer ben de prop com és el parc i un dels seus elements més característics, l'àliga cuabarrada, que gaudeix d'un programa de seguiment i conservació.
Premeu damunt les imatges per descarregar el conte i la fitxa pedagògica que l'acompanya.
Créditos
La dirección y ejecución del Plan de conservación y seguimiento del águila perdicera se lleva a cabo desde el Parque del Garraf de la Diputación de Barcelona, y se desarrolla con la colaboración y participación de:
- Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals a través de la Secció de Protecció de la Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, en la coordinación de acciones de gestión y conservación con los gestores del parque.
- Equip de Biologia de la Conservació - Àliga Perdiguera de la Universitat de Barcelona, en el asesoramiento del proyecto.
- Cos d'Agents Rurals del Grup de Suport de Muntanya de la Generalitat de Catalunya, en la instalación de cámaras en los nidos.
- Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya, en la recuperación de fauna y análisis de muestras.
- Miranatura, en la monitoritzación, registro y difusión de las imágenes.
La producción de los contenidos web se realiza a través de la Unitat de Suport a la Informació de la Gerència de Serveis d'Espais Naturals de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, y con la colaboración de:
- Agnès Perelló, en els dibuixos.
- Gonçal Luna, en els textos.
