Oenanthe leucura
A la merla cuablanca li agraden els ambients esquerps, amb rocam i penya-segats, i és relativament abundant al Parc del Garraf. S'alimenta de formigues i altres insectes i, eventualment, de fruits. Fa el niu en parets naturals o en construccions humanes i l'envolta amb petites pedres. Com a curiositat, de vegades imita els cants d'altres ocells, com ara el de l'abellerol o el de la garsa.

Columba livia
El colom és un volador feixuc, que resulta presa fàcil per a molts carnívors, i en particular per a rapinyaires com ara la cuabarrada. Fa el niu a penya-segats on cria anualment un parell de pollets que alimenta amb una mena de llet que regurgita directament del pap. L'adult menja fruits i, sobretot, llavors. Ha donat origen als coloms domèstics de ciutat, dels quals és gairebé indistingible.

Merops apiaster
La característica més destacada de l'abellerol és la seva coloració viva, que va del blau al groc i al marró, i que li dóna un evocador i simpàtic aspecte tropical. També és típica la banda negra dels ulls. Una altra tret distintiu és la seva alimentació, que inclou dos centenars d'insectes diaris, entre els quals destaquen les abelles, les vespes i els borinots. Fa el niu en túnels de fins a dos metres que excava en talussos verticals, terrosos o sorrencs, a les vores dels rierols.