Notícies

Després de l’èxit de la tardor passada, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny posa en marxa per segon any el punt d’acollida al visitant al Centre d'Informació de Fogars de Montclús. Funcionarà els caps de setmana i festius entre el 12 d’octubre i el 8 de desembre. La mesura coincideix amb un dels moments de més visitants al Parc Natural, la tardor, en què s’incrementen les expedicions i els serveis del Bus Parc.

A partir del proper cap de setmana, 5 i 6 d’octubre, es podrà tornar a visitar Sant Miquel del Fai els caps de setmana i festius amb entrada gratuïta prèvia reserva al web. El recinte reobrirà després que hagin acabat les obres de consolidació de talussos que la Diputació de Barcelona va encarregar per via d’urgència arran de les pluges del 9 de març que van provocar un despreniment d’un metre cúbic de pedres de la cinglera situada entre el salt del Rossinyol i el salt del Tenes. Ara, la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, gestora de Sant Miquel del Fai, també acaba de preparar amb Aprèn Serveis Ambientals les visites escolars que s'hi faran entre setmana.

L’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny treballa per a la desestacionalització i descentralització de l’activitat turística dins l’espai protegit tot apostant per l’ecoturisme, una activitat on la corresponsabilitat per a la sostenibilitat del territori i de tots els seus agents està present de manera destacada. Per donar resposta a aquests objectius, l’entitat ha organitzat tres sortides entre setembre i novembre per donar a conèixer el projecte desenvolupat fa uns mesos: 6 sentits. Camí del Montseny. Es preveu que els usuaris puguin fer les caminades de manera autònoma, a través d’un GPS que s’entregarà a l’inici de la ruta.

Els treballs arqueològics que duen a terme l’IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona al jaciment de Simanya Gran, amb el suport i el finançament de la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, han posat al descobert, des de l’any 2020, una sèrie de gravats i restes de pigments a les parets de la galeria oest de la cova. Tot i que no es disposa de datacions absolutes, segons els resultats de l’estudi publicat recentment es considera que, per les característiques tècniques i temàtiques del conjunt, correspondrien al període cultural conegut com a magdalenià final, situat entre els 14.500 i els 12.000 anys abans del present.

Una investigació liderada per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha descobert una subespècie nova del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l'únic vertebrat endèmic de Catalunya i espècie en perill crític d'extinció del Parc Natural del Montseny. El llinatge occidental conforma una subespècie nova, el tritó del Montseny occidental (Calotriton arnoldi laietanus). Aquest descobriment pot contribuir a la protecció del tritó del Montseny, ja que dóna dades clau sobre la seva ecologia i conservació.

Del 22 al 26 de maig s’ha fet a Sigüenza (Guadalajara) el congrés ESPARC 2024 organitzat per la Federació Europarc-España sota el lema "Territorios de vida". La Gerència de Serveis d’Espais Naturals hi ha participat coordinant dos dels sis tallers i presentant una desena de ponències (vegeu-les en aquesta pàgina). La presència de la Diputació de Barcelona l’encapçalava Juana Barber, cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals i, a més, presidenta d’Europarc-Espanya.

La jornada d’anellament científic d’ocells a la zona d’ús públic del riu Besòs a Sant Adrià de Besòs, organitzada per la Diputació de Barcelona el 29 de setembre, va ser un èxit de participació, amb uns 120 participants. L’activitat tenia finalitats científiques i divulgatives, amb l’objectiu de millorar el coneixement que es té sobre la importància que té el Parc Fluvial del Besòs per a la conservació de diverses espècies d’aus migradores i sedentàries i, al mateix temps, donar a conèixer aquests ocells a la ciutadania. Al llarg del matí es van capturar i anellar 44 ocells de setze espècies diferents que s’alimenten a la llera del riu.

El diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès, i l’alcalde de Montesquiu, Carles Colomo, van inaugurar el dimecres 18 de setembre la nova passarel·la de vianants sobre el riu Ter, a Montesquiu, amb l’objectiu de restablir la comunicació del casc urbà del municipi amb el territori del marge esquerre, ocupat per horts i pel Parc del Castell de Montesquiu. L’actuació s’ha dut a terme després que l’octubre de 2018 l’antiga passarel·la va ser arrossegada per la crescuda del riu, ocasionant la pèrdua de gran part del tauler i la caiguda de la segona pila i el seu fonament.

El Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona —que s’ha desenvolupat del 19 de juny al 2 de setembre— ha tancat la campanya amb 135 incendis forestals, agrícoles o periurbans, que han cremat 26,9 hectàrees a la província. Aquesta xifra és molt similar a la del 2023, quan, a la província, es van declarar 132 focs amb una afectació total de 15 hectàrees.

Més d'una cinquantena de persones van participar el 30 d’agost en la inauguració de la campanya de promoció "Som pastors, i amb tu, som i serem" que ha impulsat l’Associació de Pastors del Montnegre i el Corredor. L'acte va tenir lloc al Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina. L’Associació Pastors del Montnegre i el Corredor és una associació sense ànim de lucre fundada el 2021 amb l'objectiu d'agrupar i donar suport als pastors presents al massís. El seu àmbit d’actuació són els vint-i-dos municipis del massís del Montnegre i el Corredor. L’Associació també treballa amb el Parc del Montnegre i el Corredor per garantir la pervivència de l’activitat.

Els treballs arqueològics d’aquest agost al jaciment ibèric del Turó del Vent, al Corredor (Parc del Montnegre i el Corredor) s’han centrat en un conjunt de sitges i en l’obertura d’un nou espai. El Turó del Vent, a Llinars del Vallès, va ser ocupat per diferents poblacions ara fa 2.200 anys, entre el segle IV aC i els primers decennis del segle II aC. Els treballs de recerca han anat a càrrec de l’associació LAiPat (Laietània, Arqueologia i Patrimoni), sota la direcció dels arqueòlegs Pau Menéndez i Eric Sobrevia, que estudia la protohistòria a les comarques del Vallès i del Maresme, amb l’excavació i prospecció d’altres jaciments propers.

Entre l’1 i el 15 d’octubre, el Parc del Garraf fa el seguiment de la migració d’aus rapinyaires. En concret, es fa des de l’observatori del mirador de Canòpolis (Sitges), un punt panoràmic molt singular i amb vistes àmplies des d’on es fa l’observació dels ocells en migració a molt poca distància. En la primera jornada, el diumenge 1 de setembre, es van observar quinze rapinyaires, deu de les quals migraven.