Els resultats de les excavacions confirmen l’existència d’un assentament molt important per l’economia dels ibers laietans, aquells habitants de la costa central de l’actual Catalunya, entre els rius Llobregat i Tordera. Les restes del turó són conegudes des de les darreries del segle XIX, tot i que després d’algunes intervencions entre els anys setanta i vuitanta, l’any 2017 es va reprendre la recerca per tal de donar a conèixer el jaciment en profunditat Les darreres excavacions s’havien centrat en la re-excavació de les estructures ja conegudes i la consolidació per evitar-ne la degradació, així com guanyar terreny al bosc per poder obrir en extensió. Després de vuit campanyes d’excavacions, podem dir que el coneixent d’aquest jaciment, si bé encara és parcial, ha avançat en gran mesura, amb resultats molt interessants i molt prometedors.

El Turó del Vent consisteix en un graner fortificat, és a dir, una plataforma elevada rodejada d’un sistema defensiu que guarda a l’interior un espai productiu i d’emmagatzematge, caracteritzat especialment per les sitges. Aquestes consisteixen en un forat excavat a terra d’uns 2,5 o 3,5 metres de profunditat i d’un diàmetre d’entre 0,40 o 1 m, que permetien la conservació de l’excedent agrícola i la preservació del cereal de l’interior durant força temps. Aquesta activitat també es complementava amb el treball tèxtil i metal·lúrgic, ja que els arqueòlegs han documentat diferents evidències d’aquests treballs.

Un centre d'emmagatzematge

L’excavació de 2024 s’ha centrat en obrir una nova zona del jaciment on han aparegut un conjunt d'11 noves sitges, que cal sumar-les a la vuitantena ja excavades. D’aquestes sitges, se n’han agafat mostres per fer diferents analítiques i així esbrinarne el contingut. Un cop s’abandonaven les sitges, eren aprofitades com a abocadors per a les deixalles del poblat, fet que aporta força informació als arqueòlegs sobre la vida dels ibers. A l’interior d’aquestes s’ha recuperat gran quantitat de material com per exemple la troballa de 34 nous pesos de teler, una eina de ferro anomenada cavafems o àrpies (una eina per a remoure la terra, similar a una aixada però amb tres pues), una punta d’espasa, o un vaset de ceràmica sencer.

Els nous treballs refermen la importància del jaciment com a centre d’emmagatzematge de cereal, així com de producció tèxtil i de metalls, sent un jaciment clau per al funcionament del territori laietà (tribu dels ibers que ocupava aquest territori). Aquest assentament rebria una gran quantitat de recursos agrícoles i metal·lúrgics de la zona del Vallès Oriental i els emmagatzemaria, els transformaria i els distribuiria cap a la costa, a la capital (Burriac, Cabrera de Mar), i probablement una part també per al comerç d’altres pobles del Mediterrani. Les darreres hipòtesis apunten també a la utilització d’aquest jaciment durant els conflictes que van sacsejar el nord-est peninsular vora el 200 aC, com la segona guerra púnica (218 aC al 202 aC) i la campanya de Cató per sufocar la revolta indígena (197 al 195 aC). Durant aquests episodis, el Turó del Vent podria haver funcionat com un centre logístic laietà que aprovisionava les tropes romanes durant la conquesta.

Més enllà d’ibers i romans, el Turó del Vent també amaga una altra història. Durant les excavacions s’han documentat 4 noves tombes d’època alt medieval, que caldrà excavar la propera campanya. Aquestes 4 tombes s’afegeixen a les 6 excavades el 1984, i a les 6 localitzades entre el 2017 fins el 2023. Amb aquesta nova troballa la necròpolis medieval suma 18 individus, enterrats al voltant del 800 dC segons els resultats del carboni 14. La població que s’enterra al Turó del Vent són cristians que viuen un moment molt convuls de la història. Ens trobem en un període d’inestabilitat, entre els darrers moments de control islàmic i l’inici de la conquesta carolíngia que es fa amb Barcelona l’any 801. Per tant, es documenten els darrers habitants sota control islàmic o els primers habitants de l’ocupació dels francs. Aquesta gent els hauríem de relacionar amb el Castellvell de Llinars, situat tan sols a 900 metres, tot i que les primeres notícies d’aquest castell és del 975, per tant, gairebé 200 anys abans.

Presentació dels treballs

Per a finalitzar la campanya d’excavacions, es va dur a terme una presentació dels resultats el divendres 30 d’agost, a la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès, emmarcat en els actes previs de la Festa Major de Llinars del Vallès. En aquesta xerrada es van explicar els resultats de les darreres campanyes, així com l’estat de la investigació del món ibèric laietà. Aquesta ha va tenir un èxit absolut, amb la participació de 92 oients. L’endemà, el dissabte 30 d’agost, es van realitzar dues visites guiades simultànies al jaciment, que van comptar amb la participació de gairebé un centenar de persones.

La investigació actual es desenvolupa dins del projecte de recerca quadriennal Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC), aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Igualment, compta amb el finançament de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, que ha col·laborat econòmicament per allotjar i mantenir els voluntaris de les diverses universitats catalanes que han participat en l’excavació i de la Diputació de Barcelona a través del Parc del Montnegre i el Corredor, col·laborant enguany a la neteja i el desbrossat del jaciment prèviament a la intervenció.