Interactiu de descoberta vegetal

La Serralada de Marina clic a clic

 

La serralada de Marina té una flora rica i diversa que reflecteix els contrastos ambientals de la serra i la interacció secular de l'home amb la natura.

Aquest interactiu us acostarà a la vegetació del Parc mitjançant el joc i l'espectacle audiovisual, i vol fer-vos redescobrir la serra tot gaudint de la seva dimensió floral.

Consta de:

Itineraris: Set itineraris que s'endinsen al Parc des dels diferents termes municipals i que condueixen a l'eix carener o a punts emblemàtics de la serra. Set reptes de descoberta de la flora i les comunitats vegetals. Pas a pas -o millor, clic a clic- anireu coneixent les plantes i reconstruint el mosaic ambiental del territori.

Clau de joc: Una clau per identificar i un joc per practicar. Identificar les plantes mitjançant un joc d'observació i selecció de caràcters. Una clau per posar a prova la vostra habilitat i familiaritzar-vos amb la flora de la serra.

Mapa interactiu: Trencaclosques ambiental. Mapa general del Parc, amb diverses capes d'informació temàtica. En destaca la dels hàbitats, un veritable "trencaclosques ambiental". A l'inici, però, hi falten algunes peces que caldrà descobrir a través dels itineraris de joc.

Herbari fotogràfic: Col·lecció fotogràfica amb més de 250 espècies. Tots els arbres i arbustos, i una àmplia representació de les herbes de la serra. Cada espècies està enllaçada dinàmicament amb la seva fitxa de l'Herbari virtual de la Mediterrània.

Cançó audiovisual: espectacle d'imatge i so a partir del tema Camí florit de Maria del mar Bonet.

Crèdits:

Autors: A. Raspall, F. Carceller, R. Gutiérrez.

Guió, disseny i edició: A. Raspall.

Fotografia: F. Carceller, A. Raspall.

Audiovisual: JR. Cueto

Cançó original: Camí florit de Maria del Mar Bonet

Instruccions per a la seva instal·lació

 

La instal·lació en el disc dur es pot fer:

Automàticament:
-Clicant l'arxiu "AUTO_INSTALADOR.exe"

Manualment:
-Cal crear una carpeta nova i posar-li nom
-N’hi haurà prou a copiar tots els arxius del DVD en aquesta nova carpeta i, com en el cas anterior, clicar l’arxiu "ENDAVANT.exe"

______________________________________________________________________

Descàrrega de fitxers

______________________________________________________________________


Requeriments mínims 


-Processador Pentium 4 a 2 GHz
-Memòria RAM de 250 Mb
-800 Mb lliures en el disc dur
-Sistema operatiu Windows 98/2000/XP o superior

______________________________________________________________________


Visualització òptima

-Pantalla 1024x768 pixelS
-Color 32 bits
-So activat

______________________________________________________________________


Observacions


Aquesta és la primera versió de l’interactiu. Poden detectar-se petits errors de programació o disseny. S’agrairà la comunicació de qualsevol incidència que s’hi pugui trobar, així com la de qualsevol observació que ens ajudi a millorar el producte. 

Parc de la Serralada de Marina
Ctra. B-500, km6
08391 Tiana
Tel. 933 956 336
Fax 933 956 768
p.smarina@diba.cat

Vegetació

$urlFileEntry

Fulles de roure

Per la seva ubicació geogràfica, la serralada de Marina es troba situada de ple en la regió biogeogràfica mediterrània amb una notable riquesa d'espècies i diversitat de sistemes naturals.


A grans trets, l'orientació obaga dels vessants vallesans de la serralada permet que s'hi donin les formacions pròpies de zones més humides, com ara els alzinars i les rouredes, els primers inclosos entre els hàbitats d'interès comunitari, que mostren una regeneració natural molt bona després de l'incendi de 1994. A l'obaga de la serra de Marina s'hi descriu l'alzinar litoral esclarissat, que és la formació més abundant, però en realitat, i en funció del racó, es pot trobar una brolla d'estepes i bruc boal, una zona amb predominància d'estepes, o àrees més degradades on dominen el romaní i la gatosa.


Els sistemes naturals dels vessants del solell són propis de zones eixutes, de creixement més lent i, en conseqüència, de menor desenvolupament durant el procés de regeneració després de pertorbacions. A les carenes de solell destaca la garriga, però també es poden trobar elements de l'alzinar esclarissat, de la brolla d'estepes i bruc boal, taques d'albada i, fins i tot, clapes de llistonar. Als vessants de solell pot dominar la brolla d'albada, que es pot barrejar amb clapes de garriga, clapes d'estepes, prats d'albellatge, etc.


En general, la vegetació d'aquestes orientacions està constituïda principalment per comunitats arbustives i herbàcies, amb algunes clapes arbòries, principalment de pi pinyer. En aquest context, existeixen nombroses formacions de gran interès, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservació, com els prats d'albellatge -reconeguts d'interès comunitari-, i les brolles, garrigues i màquies, de gran diversitat florística i faunística.


Menció especial mereixen les comunitats de ribera, d'extrem interès intrínsec per l'acumulació de valors naturals i funcional, ja que constitueixen una veritable xarxa de connectors biològics, que permeten el manteniment dels fluxos entre les diverses zones del parc. Entre les principals comunitats cal destacar els alocars que encara romanen al llarg de diverses rieres del vessant costaner, i els magnífics boscos de ribera, amb espècies tan significatives com el vern, l'avellaner i el roure africà, del vessant del Besòs, totes elles incloses entre els hàbitats d'interès comunitaris, i darrers reductes d'aquests ecosistemes.


Sens dubte, els alocars representen una de les comunitats més especials de la serra de Marina pel fet que a Catalunya es troben només dues grans taques de distribució de l'alocar (Vinco-Viticetum agni-casti): una a la conca baixa del riu Ebre, i una altra al Nord-Est, de la qual les poblacions de la serralada Litoral significarien el límit meridional. En aquesta comunitat, pròpia de les rambles mediterrànies, s'hi troba l'aloc (Vitex agnus-castus), el magraner (Punica granatum), l'òlbia (Lavatera olbia), la barretera (Petasites fragans) i la vinca grossa (Vinca major). Actualment, però, molts trams de l'alocar estan força degradats i envaïts pel canyar i la bardissa que hi són dominants. Tot i això, es mantenen alguns trams ben conservats, on l'alocar forma franges força amples a banda i banda dels torrents i on s'hi troben alocs de dimensions remarcables. Així, cal esmentar la riera de Canyet (amb uns 200 m d'alocar, amb alocs que presenten soques d'uns 30 cm de diàmetre), i el torrent de Pomar. A Sant Jeroni de la Murtra es localitza l'alocar millor conservat, amb una longitud d'uns 300 m entre la bassa de Sant Jeroni i l'autopista B-20.


Pel que fa a les plantes amb flor, el catàleg és molt més complet. És remarcable la presència d'espècies de caràcter eurosiberià, com el vern (Alnus glutinosa), el grèvol (Ilex aquifolium), l'evònim (Euonymus europaeus), o l'auró negre (Acer monspessulanum). Onze espècies presenten el seu límit meridional de distribució en aquesta zona, i tres d'elles (Ampelodesmos mauritanica, Anthyllis cytisoides i Solanum rostratum) el septentrional. Així mateix, s'hi localitzen tres endemismes catalans: Ophrys catalaunica, Salvia nemorosa ssp. valentina i Sarothamnus catalaunicus.