Vegetació

El Parc del Castell de Montesquiu es troba en el límit geogràfic que separa les comarques d’Osona i el Ripollès, a l’anomenada subcomarca del Bisaura. El Ter divideix el seu territori de 547 hectàrees en dues parts, una més gran a la riba esquerra i una altra més petita i de relleu més suau a la riba dreta. Situat entre els termes municipals de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà, el Parc del Castell de Montesquiu despunta pels seus boscos densos de roure, faig i pi roig travessat longitudinalment pels meandres del riu. Espai de pas entre muntanya i plana, el Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i atresora indrets de gran bellesa.

Als solells i a les planes, dominen els boscos espessos de roure martinenc, si bé també hi ha zones obagues en què predomina el pi roig i clapes de faigs, til·lers i boixos. Els prats s’estenen per les clarianes i llocs assolellats i la prada més coneguda és la jonceda. La vegetació de ribera, distribuïda en franges estretes al costat dels cursos d’aigua, presenta oms, pollancres, salzes, verns i plàtans i una diversitat faunística notable. Els conreus, al voltant dels masos, estan dedicats al farratge.