La Convenció de la UNESCO
El patrimoni cultural immaterial és un concepte relativament nou que es refereix fonamentalment als àmbits de la cultura popular i tradicional, el patrimoni etnològic i el folklore. La Convenció el defineix com:
"els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet d'una generació a l'altra, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, la qual cosa els infon un sentiment d'identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana."
Aquest patrimoni immaterial es manifesta en particular en les categories següents:
- tradicions i expressions orals, inclosa la llengua com a vehicle del patrimoni cultural immaterial;
- arts de l'espectacle;
- usos socials, rituals i actes festius;
- coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers;
- pràctiques artesanals tradicionals.
D'acord amb la Convenció, la "salvaguarda" inclou, entre d'altres, la identificació, la documentació, la recerca, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió i la revitalització d'aquest patrimoni.