Paisatge

Panoràmica

El paisatge actual de la serralada de Marina és fruit dels elements del medi físic, natural i socioeconòmic descrits en altres apartats d'aquesta web, en un territori d'una gran fragilitat visual, degut a la seva ubicació enmig de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Així, l'àmbit del parc té una conca visual molt àmplia, oberta a milions d'habitants de les ciutats del voltant i visible des de les principals infrastructures viàries. Això es fa especialment patent a les parts més altes de la serra i al vessant marítim, on la fragilitat és màxima. La màxima qualitat paisatgística es dóna al conjunt del vessant vallesà, amb la presència d'extenses àrees forestals, i a les formacions arbustives que coronen els vessants costaners.

Així mateix, les grans conques visuals esmentades converteixen la serra en una talaia excepcional sobre el conjunt de l'Àrea Metropolitana i de la demarcació de Barcelona. A més dels clàssics miradors dels turons de Donadeu, Moià, Galzeran o Puig Castellar, la serralada compta amb diversos camins careners, que uneixen els esmentats turons i que constitueixen en si mateixos extraordinaris itineraris paisatgístics.

Nombrosos elements contribueixen a enriquir patrimonialment i paisatgística la zona d'estudi. Entre aquests destaquen els pertanyents al medi físic, com els aflorament rocallosos i els modelats granítics, i el patrimoni cultural. En aquest sentit, existeixen tres poblats ibèrics -Puig Castellar, les Maleses i turó d'en Boscà diverses edificacions de caire religiós d'importància cabdal –Sant Jeroni de la Murtra, Cartoixa de Montalegre, Sant Pere de Reixac–, a més de nombroses ermites i altres edificacions singulars. Pel que fa a les edificacions estrictament residencials, l'àmbit inclou un elevat nombre de masies tradicionals, sovint lligades a l'activitat agrícola, que donen lloc a un paisatge agroforestal de gran valor, com a la zona del Canyet.

Estació Meteorogògica de l'Associació Ecometta

Tiana - La Conreria