Fauna
Autor: Fernando Carceller
La serra de Marina es troba a la regió zoogeogràfica del paleàrtic, en una regió semiàrida de la zona bioclimàtica subtropical subhumida, amb un clima típicament mediterrani. Al vessant de solell, la insolació és important, tot i que la proximitat del mar proporciona una humitat ambiental més elevada que la que correspondria a un clima mediterrani continental. Amb aquestes condicions, on dominen les formacions arbustives baixes, a la zona s'hi troben espècies de fauna pròpies dels espais oberts, algunes d'elles força rares a Catalunya, com és el cas de determinats ocells migratoris transaharians.
Autor: Fernando Carceller
Al vessant obac i encarat al riu Besòs, on abunden les masses forestals de pins i alzines, hi domina una fauna forestal i de zones arbustives altes. També hi ha alguns ambients frescals força humits en les fondalades dels torrents, on es poden trobar retalls de vegetació de la regió humida superior propis de la zona bioclimàtica temperada. En aquests ambients d'influència eurosiberiana, amb arbres de fulla caduca, s'hi localitzen espècies de fauna forestal eurosiberiana de gran raresa en el conjunt de la serra.
Finalment, cal esmentar la importància de la serralada en la migració dels ocells, ja que la zona estudiada es troba dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. Els ocells efectuen desplaçaments seguint referents geogràfics determinats. Un d'ells és, de forma aproximada, la línia de carenes de la Serralada litoral. Aquesta línia presenta un predomini dels desplaçaments en sentit NE.
D'altra banda, cal valorar la posició de l'espai protegit en relació a altres espais naturals i a les connexions biològiques. Manté continuïtat en el seu sector Nord amb el Parc de la Serralada Litoral i, a través d'ell, amb el Montnegre i el Corredor, constituint un conjunt forestal sense solució de continuïtat fins a la Tordera. Els vessants occidentals arriben a tocar del riu Besòs, el qual constitueix un element de primer ordre en les connexions entre el litoral i les terres interiors, especialment a través de rius com el Besòs, la riera Seca, la riera de Caldes i el riu Ripoll.
