Història / Ocupació humana
Malgrat la imatge de solitud i despoblament que ofereix actualment el Garraf, al llarg del temps el massís ha estat objecte d'un aprofitament variat per part de l'home.
Si bé hi ha vestigis molt antics de la presència de l'home, no és fins al segle XVIII que s'inicia un notable auge de la població, acompanyat d'una gran expansió del conreu de la vinya i el blat. La plaga de fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar definitivament l'extensa activitat agrícola al Garraf.
Actualment, és un espai poc poblat on ha proliferat una bona colla d'activitats (pedreres, camps de tir, abocador d'escombraries, etc.) que hi han produït un fort impacte incrementat a causa dels incendis forestals. La declaració de parc natural és un esforç per recuperar la identitat d'aquest massís tant genuí com exòtic.
El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.
L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit.
El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural.
