Fauna
A l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona entren en contacte la regió mediterrània i la regió eurosiberiana o centreeuropea, la qual cosa li confereix trets bioclimàtics excepcionals per acollir gran diversitat d’espècies animals.
- Mamífers a l'Espai Natural
- Alguns animals de ribera
- Els ocells a l'Espai Natural
- El ocells rapinyaires
La guineu
La guilla dona nom al massís de les Guilleries i no és difícil observar-la cap al tard, travessant alguna pista forestal o al voltant d’una masia. És, juntament amb el senglar, un dels mamífers més grossos i emblemàtics de l’Espai Natural.
L'esquirol
L’esquirol és un habitant típic de les pinedes, on es nodreix de pinyons. En aquests boscos, no és difícil trobar a terra pinyes rosegades per aquest animal. També consumeix castanyes, fages, insectes i cargols.
El conill
L’hàbitat preferent del conill són els marges dels conreus i els voltants de les masies, però també és habitual als boscos. Si caminem en silenci al capvespre, no és difícil veure’l badant pels camins i pels camps.
La geneta
També anomenat gat mesquer, aquest carnívor de la grandària d’un gat té l’alzinar com a hàbitat de preferència, per bé que volta per tota mena de boscos planifolis. Amb la guineu i el gorjablanc, és un dels carnívors més comuns de l’Espai Natural.
És una espècie emblemàtica de l’Espai Natural. Associada a l’existència de boscos madurs, aprofita les cavitats dels arbres per fer-hi el niu, però també les construccions humanes. A l’hivern manté una hibernació que es pot allargar durant uns quants mesos.
El porc senglar
És el mamífer més gran de tot aquest territori. Menja aglans, bulbs, arrels, rizomes i petits invertebrats. En els darrers anys n’ha augmentat molt la població a causa de l’absència de predadors.
Troba, a les Guilleries-Savassona, el seu límit meridional de distribució. Viu a les aigües fredes de les capçaleres, sobretot als gorgs de fons pedregós. Tot i que hi ha cites de la seva presència a l’Espai Natural, en els darrers inventaris sobre amfibis a no s’ha trobat.
El peix més característic de l’Espai Natural ha vist alterat el seu ecosistema per la introducció d’espècies invasores, com ara el barb cua-roig.
Ocell especialitzat en l’aprofitament dels pinyons de les coníferes, ja que és capaç d’obrir les pinyes amb el seu bec gruixut i fort. N’és característica la diferència de colors entre el mascle, vermell, i la femella, d’un verd grogós.
Grup de moixons molt abundants a les pinedes, encara que també viuen en altres tipus de boscos, als horts i prop de les masies. Les més abundants a l’Espai Natural són la mallerenga carbonera i la mallerenga blava.
Ocell molt característic per la cresta eriçada de plomes i pel seu crit onomatopeic. És habitual als alzinars i altres boscos, però no dubta a apropar-se als marges dels camins i dels conreus.
No és difícil d’observar. Té quatre dits que li permeten arrapar-se fermament als troncs per fer-hi el forat d’entrada al niu, mentre que les plomes de la curta cua li proporcionen un punt de suport.
De color vistós i cridaner, el blauet és un bon indicador de la qualitat dels ecosistemes on viu. S’alimenta principalment de peixos, que captura llançant-se a l’aigua en picat com una sageta.
L’aufrany és un voltor petit, de color blanc i negre, que durant els darrers anys ha niat regularment als repeus de les cingleres de les Guilleries-Savassona entre el març i l’agost, moment en què retorna cap a l’Àfrica. Encara que el seu aliment preferent és el bestiar mort, també aprofita altres despulles i restes dels abocadors. L’aufrany és una de les rapinyaires de major valor de l’Espai Natural.
El falcó
El falcó és un dels ocells rapinyaires més característic de les Guilleries-Savassona. Aprofita els petits relleus en les cingleres de l’Espai Natural per fer-hi el niu i s’alimenta sobretot de petits animalons.
El voltor
Ocell rapinyaire de gran envergadura i carronyaire. El voltor té una presència important a les cingleres a les quals hi nidifica.
Aquest rapinyaire nocturn, molt comú a l’espai protegit, és identificable per la seva veu nocturna, consistent en un doble esgarip, dolç i aflautat. De vegades construeix el niu en el forat d’un arbre vell, sovint un roure o un castanyer.
*Il·lustracions realitzades per Agnès Perelló.
