Història / Ocupació humana
Autor: Arxiu XPN
Una terra d’història: el Fadrí de Sau i els altres
El bandolerisme dels segles XVI i XVII va ser comú a les Guilleries i Savassona, i representa la disputa entre els bàndols dels nyerros i els cadells. El pedrenyal, l’arma que es disparava amb la pedra foguera, ha esdevingut el seu símbol. Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, va néixer a Sant Romà de Sau, el poble avui submergit sota el pantà, i va ser el lloctinent del cèlebre Serrallonga. Altres bandolers de la comarca van ser en Perot Rocaguinarda, l’Escrivanet, el Toca-sons i en Becaina.
Sant Feliuet i les pedres
La llegenda diu que la pedra dels Sacrificis, a tocar de Sant Feliuet de Savassona, era un lloc venerat per les bruixes. La que no havia exercit l’ofici amb maldat era executada sobre la pedra i la seva sang es recollia mitjançant les canals que encara s’hi veuen excavades. Els voltants de Sant Feliuet, amb el caos de pedres disperses al mig de l’alzinar, les inscripcions gravades a la roca i el santuari dalt del turó, generen llegendes encara avui.
XPN. Diputació de Barcelona
El Casol de Puigcastellet
Aquest assentament ibèric del segle III aC, de la tribu dels ausetans, va tenir una funció eminentment defensiva i controlava el corredor del Ter cap a les terres gironines. El Casol és constituït per una muralla de seixanta-cinc metres de llarg i dos i mig d’ample que té adossades, per una banda, una torre central i, per l’altra, deu habitacles.
XPN. Diputació de Barcelona
La Domus del Pi
El jaciment de la domus del Pi, al municipi de Vilanova de Sau, fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1949. Tot i que el jaciment podria semblar les restes d’una antiga construcció religiosa, la domus del Pi era en realitat un edifici militar fortificat, del qual es tenen notícies des del segle X.
El pantà de Sau
El pantà de Sau es va començar a construir l’any 1949, segons un disseny del qual ja es parlava el 1936. Va ser aixecat segons la tècnica coneguda amb el nom de gravetat pura. La resclosa fa 83 metres d’alçària i 260 de llargada.
Els 177 metres cúbics d’aigua de l’embassament permeten generar 90 milions de quilowatts/hora. A més, avui compleix funcions socials de lleure i és un sistema ecològic singular, al bell mig de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
La construcció del pantà cobrí d’aigua una petita vila situada a la vall, Sant Romà de Sau, de la qual encara es pot veure com sobresurt el campanar.
Jordi Ballonga i Pol Ballonga
