Flora i vegetació


Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. Nombroses espècies, provinents del Sud o del Nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya. Espècies relictuals i exemplars aïllats que troben en el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

 Guia de flora bàsica del Montseny

 

Prats


Els prats es caracteritzen per la manca d'arbusts i l'abundància d'herbes graminoides. Als cims del Montseny són comuns els prats subalpins i els prats de pastura. Moltes espècies pròpies del clima atlàntic, poc freqüents al Sud del Pirineus, es troben en aquests prats de muntanya.

Herbàcies:

  • Cynosurus cristatus
  • Trevolet de prat
  • Trèvol de prat
  • Ophrys catalaunica
  • Orchis mascula
  • Armeria alliarea
  • Trifolium glomeratum
  • Potentilla neumanniana
  • Moixernó
  • Milfulles
  • Gentiana ciliatan
  • Erodium cicutarium
  • Euphrasia stricta
  • Taraxacum laevigatum
  • Festuca ovina, Festuca gautireri

Landes i matollars

Les landes i els matollars de ginebró són formacions vegetals arbustives amb una gran varietat d'espècies herbàcies. Es distribueixen als voltants dels cims del Montseny. Les landes de bruguerola i els matollars de ginebró no solen passar de mig metre d'alçada. Les landes de bruc d'escombres arriben al metre i les de gódua poden superar l'alçada d'un home.

Arbusts

  • Bruguerola
  • Gódua
  • Serpol
  • Bruc d'escombres
  • Bàlec
  • Ginebró

Herbàcies

  • Tulipa
  • Grandalla
  • Pensament del Montseny
  • Helianthemum guttatum
  • Gíjol
  • Centaurea pectinata
  • Pimpinella
  • Peu de llebre
  • Ononis spinosa

Fagedes i avetoses

Les fagedes són els boscos més humits i ombrívols del massís. Es distribueixen, generalment, entre els 900 i els 1.600 metres d'altitud i ocupen un superfície d'unes 5.500 hectàrees. Les avetoses formen petites extensions dins les fagedes. Les més importants són les de Passavets i les del Matagalls. Al Montseny, aquests boscos típicament centreeuropeus representen una illa al mig d'un mar de vegetació mediterrània.

Arbres

  • Faig
  • Boix grèvol
  • Avet
  • Moixera

Arbusts

  • Boix
  • Lloreret

Herbàcies i altres

  • Buixol
  • Lliri de neu
  • Curraia purpuri
  • Marxívol
  • Herba fetgera
  • Miosotis
  • Prímula
  • Marcòlic
  • Deschampsia flexuosa
  • Cep

Rouredes


Les rouredes, de roure martinenc i de roure de fulla gran, són pròpies de la muntanya de la zona mitja plujosa. En el passat ocupaven una franja àmplia del Montseny però l'excessiva explotació de fusta va facilitar-ne la regressió. Avui és un bosc escàs distribuït a clapes i sovint ha estat substituït per plantacions de castanyers.

Arbres

  • Roure de fulla gran
  • Roure martinenc
  • Castanyer

Arbusts

  • Avellaner
  • Ginebre
  • Aranyoner
  • Roldor

Herbàcies

  • Campanula persicifolia
  • Geranium sanguineum
  • Maduixera
  • Corniol

Alzinars i suredes

L'alzinar és el bosc dominant en extensió. El trobem des de la base del massís fins a 1.100 metres d'altitud. És un bosc verd tot l'any, ombrívol, i que pot ser molt espès.

La sureda, de distribució més restringida, és molt semblant a l'alzinar, però l'intens aprofitament del suro fa que presenti un sotabosc molt pobre.

Arbres

  • Alzina
  • Alzina sureda
  • Arboç

Arbusts

  • Arç blanc
  • Bruc boal
  • Marfull

Lianes

  • Arítjol

Herbàcies i altres

  • Galzeran
  • Galium maritimum
  • Escorodònia
  • Curraià de flor blanca
  • Limodorum abortivum
  • Pipa
  • Ou de reig
  • Molsa

Vegetació de ribera

Aquesta és la típica vegetació de les vores de rius, estanys i mulladius. Les espècies que la formen es caracteritzen per un elevat grau de dependència del medi aquàtic. Les herbes pròpies d'aquest ambient presenten fulles grans i tendres, amb gran capacitat per evaporar l'aigua. Els arbres solen ser caducifolis.

Arbres

  • Vern
  • Freixe de fulla
  • Om
  • Saüquer

Herbàcies i altres

  • Penjolls
  • Falguera de rei
  • Botó d'or
  • Consolda petita
  • Marchantia polymorpha
  • Sarriassa
  • Menta borda
  • Llengua de cérvol
  • Gatassa
  • Llentia d'aigua

Pinedes i brolles

Al Montseny, les pinedes i brolles ocupen generalment les parts baixes i assolellades. La seva estructura és esclarissada i presenta un dens sotabosc de plantes aromàtiques. La diversitat d'aquestes formacions vegetals va des de pinedes de pi blanc, d'ambient sec, fins a les pinedes submediterrànies de pi roig.

Arbres

  • Pi roig
  • Pi pinyer
  • Pi blanc

Arbusts

  • Matapoll
  • Bruc d'hivern
  • Farigola
  • Gatosa
  • Aladern de fulla estreta
  • Romaní
  • Cap d'ase

Lianes

  • Lligabosc

Herbàcies i altres

  • Albellatge
  • Jonça
  • Abellera fosca
  • Pinetell

Vegetació rupícola

La vegetació que creix en cingles, esqueis i tarteres està adaptada al relleu accidental, a l'escassetat de sol i d'aigua, i als canvis climàtics forts. Són comunitats d'aspecte obert on abunden les plantes herbàcies i els líquens, alguns dels quals són endemismes.

Arbusts

  • Boixerola

Herbàcies i altres

  • Liquen geogràfic
  • Herba de Sant Segimon
  • Polipodi
  • Falzia prima
  • Pinyes de foc
  • Crespinell glauc
  • Asarina
  • Falzia roja
  • Masera
  • Sabonera petita
  • Orella d'ós
  • Barretes

Vegetació ruderal i arvense

La vegetació ruderal és la que trobem als voltants dels nuclis urbans i l'arvense entremig dels camps de conreu. Totes dues formacions són constituïdes per plantes que aprofiten les condicions ecològiques que genera l'activitat agrícola i ramadera. En aquest ambient, abunden les plantes herbàcies de caràcter anual.

Arbres

  • Lledoner

Arbusts

  • Raïm de moro

Lianes

  • Esbarzer

Herbàcies

  • Lleterassa d'hort
  • Borraina
  • Margall bord
  • Morro blau
  • Estramoni
  • Ulls d'àngel
  • Rosella
  • Llevamà
  • Flor rubí
  • Margaridoia
  • Trèvol blanc

Your privacy is our priority

To protect your privacy, before continuing we want to make sure that you know that, both we and our collaborators, use some cookies on the website to facilitate its use:

  • Own and third parties for statistical purposes, with which no user information is collected nor access IP addresses are recorded.
  • Our own and third parties to guarantee basic functioning, such as the user session, and personalization aspects, such as the language of our pages.
    We save the acceptance of cookies for 30 days to improve the browsing experience. Remember that you can delete cookies from your browser.
  • From third parties to show you information from our social networks, such as Facebook, X, YouTube, etc. By accessing these websites you can decide whether or not you accept their privacy and cookie policies.

More information

Subscriu-te als nostres butlletins

 

Rep els nostres butlletins de Parcs.

Subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu

fent clic als botons de sota.

butlletí gaudim

Subscriu-te a l'agenda Subscriu-te a l'Informatiu

Suggeriments, opinió i xarxes socials

 

Envia'ns els teus suggeriments, opina

i visita les nostres xarxes socials

Suggeriments

Suggeriments Opina Xarxes socials