Geografia fisica

Geologia

Autor: Kim Castells

Geològicament, el massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.

A. Història geològica
B. Rocas i minerals
C. Fòssils
D. Fenòmens geològics

A. Història geològica

Era paleozoica (570-250 milions d'anys)

Roques gnèissiques del cambroordovicià deformades i plegades per l'orogènia herciniana.

Era mesozoica (250-75 milions d'anys)

Panoràmica del Tagamanent: l'esglaó més baix és format, majoritàriament, per materials de l'edat triàsica, mentre que el segon esglaó és constituït per sediments terciaris disposats en estrats.

Era cenozoica (75 milions d'anys fins avui)

Materiales cenozoicos de los alrededores de Centelles.

B. Roques i minerals

Mapa de roques i minerals del CD del Montseny

Roques

Roques ígnies (Turó de Morou):

Les roques ígnies es formen pel refredament del magma provinent de l'interior de la Terra. Al Montseny, n'hi ha de dos tipus: les plutonianes, formades a grans profunditats; i les filonianes, cristal·litzades seguint les falles i escletxes d'altres roques. De les primeres, trobem el granit que dóna lloc a paisatges com el del Turó de Morou.

Roques plutonianes: granit

Roques filonianes: aplita

Roques metamòrfiques (Cim de les Agudes):

Les grans variacions de pressió i temperatura que es produeixen a l'interior de l'escorça terrestre sobre diferents tipus de roques provoquen canvis en la seva constitució o en la seva estructura. Apareixen, doncs, nous materials: les roques metamòrfiques. Al Montseny es troben diferents tipus d'esquists, gneis, marbre, etc. El cim de les Agudes és constituït per aquests tipus de materials esquistosos.

Esquist foliat

Esquistos clapejats

Gneis biotític

Marbre

Roques sedimentàries (Tagamanent):

Les roques sedimentàries resulten de la compactació de sediments acumulats per l'erosió de les muntanyes. La compactació provoca la cementació dels diferents materials sedimentats donant lloc a una nova roca més o menys heterogènia. Al Tagamanent pot observar-se el paisatge esglaonat típic producte de l'estratificació de les roques sedimentàries.

Estrats arenosos i lutítics

Estrats margosos

Calcàries

Gresos vermells

Paleosòl

B.3 Minerals

El Montseny ha atret sempre pels seus recursos minerals. En destaquen les mines de fluorita de Sant Marçal i les de la zona de Gualba i Breda, on s'hi han trobat fins a 52 mineralitzacions diferents.

Ortosa amb clinozoïsita d'Arbúcies

Ortosa amb clinozoïsita

Quars fumat

Calcopirita

Fluorita

Baritina

Calcita

Crisòtil

Wallastonita

Hidromagnesita

Inesita

C. Fòssils

Jaciments del paleozoic

Al Montseny, les troballes de restes d'animals i vegetals que poblaren la Terra durant el paleozoic es restringeixen a la banda Sud-Occidental del parc. Els jaciments més importants són a la rodalia de Cànoves i Samalús i d'Aiguafreda (riera d'Avencó). Hi ha mostres de coralls, graptòlits, crinoïdeus i trilobits, entre molts d'altres.

Corall de l'ordovicià

Crinoïdeus del silurià d'Aiguafreda

Jaciments del mesozoic

Els més importants es troben al pla de la Calma, als sediments vermells que caracteritzen les fàcies bundsandstein del triàsic superior. La troballa més notable, sens dubte, és un amfibi: el labirintodont que es va descobrir recentment.

Jaciments del cenozoic

Les roques sedimentàries que contenen els fòssils d'aquesta era s'estenen més enllà dels límits del parc. Cap a l'Oest es poden trobar en una franja entre Seva i Montmany i, sobretot, a Centelles, on s'han fet abundants troballes de cargols marins, equinoderms, crancs i, fins i tot, elefants i mastodonts primitius.

Hi ha diverses mostres i reconstruccions al Museu de Granollers-Ciències Naturals i al Museu Paleontològic de Sabadell (Mastodonts, queixals d'elefants, etc.)

D. Fenòmens geològics

Mapa dels fenòmens geològics del CD del Montseny

Formes acumulatives

Tarteres del Turó de l'Home

Els processos tectònics donaren lloc a foliacions i falles. Depressió del Vallès vista des del Turó de l'Home

[+] més informació

Hidrologia

Autor: Kim Castells

A. Conques
B. Usos de l'aigua

A. Conques

Xarxa hidrogràfica

Les aigües del Montseny es dirigeixen a la Mediterrània a partir de tres conques principals que solquen el massís: el riu Congost, la Tordera i la Riera Major. Totes tres reben les aigües d'una colla de rieres i torrents tributaris que, malgrat el cabal irregular, poden mantenir aigua al llarg de tot l'any.

Al CD del Montseny Interactiu es pot trobar la informació i el mapa de la xarxa hidrogràfica, també el corresponent al mapa de gorgs.

Gorg Negre de les Illes

Salt de la Dona d'Aigua

Gorg Negre de Gualba

Gorg d'en Perxistor

Aquesta xarxa hidrogràfica ha estat utilitzada des d'antic, tal i com ho mostren:

Fonts

Poues de neu

Pous de glaç

Molins paperers i fariners

Aigües termals

Embotelladores