L'exposició mostra el paper important que van tenir les tines, unes formacions arquitectòniques amb tradició cultural a la mediterrània, les arrels de la qual ja es troben al neolític.

La tina era una construcció feta amb pedra seca que aprofitava el pendent per poder abocar el raïm per dalt i extreure el vi per baix. Durant els segles XVIII i XIX en moltes comarques catalanes es va substituir el conreu del cereal pel de vinya. De la fermentació del raïm es produïa vi i de la destil·lació del vi aiguardent. L'arribada de la fil·loxera a mitjan segle XIX a França i la seva penetració a Catalunya va suposar la ruïna dels viticultors que van haver d'abandonar les vinyes i amb elles, les tines.