Geografia física

El territori del Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf. Geogràficament s'ubica a la part final de la depressió prelitoral catalana: una plana allargada en direcció NE-SO. Es pot considerar que es tracta d'un perllongament d'aquest massís, amb unes particularitats, però, notables. Això vol dir que l'aspecte del paisatge que ens ofereix és el de la pedra calcària blanc-grisosa i trencada.

Des del punt de vista dels materials, la conca de l'embassament del riu Foix allotja materials geològics dels períodes quaternari, miocè i cretàcic inferior. Així, mentre la zona situada al sud de l'embassament és ocupada per les fàcies calcàries del Cretacic (les quals estan molt fracturades, ja que són dissoltes amb relativa facilitat per les aigües de pluja o les aigües fluvials més o menys carregades d'àcid carbònic), la zona més tancada i per damunt de la capçalera de l'embassament són deposicions de materials miocènics formats per conlgomerats de cantells calcaris amb ciment també calcari i de molasses, uns gresos de ciment margós que contenen abundants restes de fòssils marins. Aquest seria el cas de l'esperó de Castellet. Cap el N i NO augmenten les bandes de margues sorrenques.

Autor: XPN

Com a àrea muntanyosa, a un nivell més ampli, s'engloba dins la serralada Litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: serralada Prelitoral, Depressió del Penedès i serralada Litoral.

En el límit sud del parc, l'element paisatgístic és el riu Foix, que neix a la serralada Prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles.

L'extensió de la conca del Foix és d'uns 312 km² i el seu eix principal, el riu Foix, té 48,7 km de longitud. Destaquen com a afluents principals del Foix la riera de Pontons i la de Marmellar i, com afluents secundaris, la riera de Llitrà o de Vilobí i la de la Múnia, entre d'altres.

Autor: XPN

És un riu típicament mediterrani i, per tant, presenta un règim torrencial, és a dir, no transporta aigua regularment tot l'any. En general té un cabal exigu que s'incrementa amb les pluges amb uns màxims a la primavera i la tardor. Tot i així, la capacitat de la conca és prou important com per poder aportar cabals en moments puntuals de 1.000 litres/segon, tot i que el cabal mitjà se situa entre els 270 i els 350 litres/segon.

En aquest sentit, les característiques climàtiques de la zona condicionen el règim del riu. Val a dir que es tracta d'una zona amb temperatures suaus amb mitjanes anuals de 15 a 17ºC, típics de la climatologia mediterrània. L'estacionalitat és marcada amb un hivern relativament fred i un estiu calorós. La tardor i la primavera comporten irregularitats en les pluges i són els moments de l'any en què poden produir-se grans aiguats i riuades. Entre les darreres, destaquen les del 3 al 5 d'abril del 1969 que van fer vessar la presa del Foix i la del 10 d'octubre del 1994, que va endur-se el pont de la carretera C-146. Tot i així, els valors de precipitació anual mitjana se situen entre els 500 i 600 mil·lilitres anuals.

El tipus de geologia calcària fa que la circulació d'aigua subterrània sigui força important. Aquesta circulació fa que l'embassament, per exemple, recarregui una bona part dels aqüífers de l'àrea de Cubelles. Malauradament, a banda de les deus del naixement també hi ha els abocaments d'aigües residuals tot i la prèvia depuració que reben en determinades zones.

La qualitat de les aigües del riu i del paisatge que l'envolta va directament lligada a les activitats agrícoles i industrials que s'hi desenvolupen, a la presència d'urbanitzacions, als incendis i als abocaments. En general, el riu Foix té un cabal poc abundant, sobretot a les parts mitjana i baixa de la conca.

El Foix fa de transmissor entre la plana interior agrícola i la plana litoral, també agrícola. El conreu de l'interior és més estable que el del litoral. La vinya i el cultiu de secà són els que ocupen l'àrea més pròxima al Foix abans de penetrar al massís.