Gastronomia dels parcs del Montseny y Castell de Montesquiu


Al Parc Natural del Motseny. Reserva de la Biosfera, la gran diversitat i bellesa de paisatges defineix la realitat del Montseny. Això és fruit de les seves característiques naturals, de la varietat del seu relleu i del fet que hagi estat un territori tradicionalment habitat, amb una forta empremta cultural.

 

La profusió de boscos (alzinars, pinedes, suredes, rouredes, fagedes, avetoses, castanyedes, formacions mixtes caducifòlies, etc.) i matollars dóna forma a un paisatge bàsicament forestal.

 

A banda dels aspectes ecològics i mediambientals, el Montseny és una muntanya d'un gran valor historicocultural. Les activitats ramaderes, agrícoles i forestals han tingut un paper decisori en la modulació del seu paisatge, i hi han aportat igualment un llegat d'elements arquitectònics (masies, cabanes de pastors i carboners, pous de glaç i de neu, fonts, etc.) i tradicionals i culturals (estris, varietats fruiteres, costums, activitats al bosc, etc.).

 

Les primeres proves de poblament al Montseny daten del paleolític, com testimonien diverses troballes a la riera de Breda, el Congost, el Brull, el Montseny i Sant Marçal. També hi ha megàlits de l'època neolítica a la serra de l'Arca i a les Pinedes, entre d'altres.

 

En el període ibèric s'habiten els voltants del massís i es comencen a ocupar de manera estable alguns turons, on s'aixequen fortificacions com ara les muralles del turó del Montgròs, al municipi del Brull, i els diferents assentaments fortificats, com Montclús, a Sant Esteve de Palautordera.

 

No és fins a l'edat mitjana que es generalitzen els establiments interiors de manera dispersa i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. D'aquest període daten bona part de les masies existents. Aquest procés assoleix la màxima esplendor al segle XIX, i la masia es converteix en el nucli de l'activitat agrària: el conreu dels camps, l'explotació ramadera amb les seves zones de pastura i l'explotació forestal són activitats complementàries que es realitzen al voltant de la masia i constitueixen la base econòmica i les fonts d'alimentació dels habitants del massís.

 

El segle XX és el que comporta una major transformació de la població humana, amb el desplaçament cap a les planes i les valls, i amb la terciarització de les activitats econòmiques. Així, ja des del principi del segle xx, el Montseny es converteix en una popular zona d'excursionisme i d'esbarjo per a molta gent. En l'actualitat són molts els visitants que s'hi acosten amb finalitats esportives, culturals i de lleure, o simplement per gaudir de la natura i, també, dur-hi a terme activitats lligades a l'educació ambiental.

 

Un dels objectius bàsics de la gestió del Parc és assolir l'equilibri necessari entre aquesta funció social i la preservació dels valors naturals i culturals del massís. Des de l'any 2011 el Parc està acreditat amb la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), que proposa fer compatible la conservació dels valors naturals i del territori amb la satisfacció de les aspiracions dels empresaris, les expectatives dels visitants i les necessitats de la població local.

 

Tradició i actualitat, l'entorn i els seus habitants, són els ingredients de la cuina i la gastronomia del Montseny, que compta amb un conjunt de plats relacionats amb l'agricultura de muntanya i amb la ramaderia, la caça i els fruits del bosc.

 

El Parc del Castell de Montesquiu és lloc de pas entre les zones muntanyenques del Ripollès i la Cerdanya i les planes d'Osona, i ha estat terreny per a l'assentament humà des d'èpoques molt antigues. Els testimoniatges arquitectònics més remots es remunten a l'alta edat mitjana. El castell mateix –símbol de les estructures defensives del territori–, l'esglesiola de Sant Moí –exemple de la implantació religiosa en els terrenys reconquerits–, les restes del camí de Llaers, el pont de les Codines o les evidències de les primitives estrades medievals constitueixen els elements més significatius de l'edificació medieval al parc. El castell de Montesquiu, que junt amb els de Besora i Saderra compon l'estructura defensiva d'aquest rodal, és un edifici poc documentat i fins avui ha atret molt poc l'atenció dels investigadors. El seu origen es pot trobar en una petita construcció de planta rectangular, encara conservada en les estructures actuals del castell, que probablement és bastida entre els segles x i xi. En una etapa edificatòria posterior, tal vegada al final del segle xv, el castell perd el caràcter militar i esdevé residència senyorívola; d'aquest moment són l'escala monumental i el pati central, que caracteritzen l'espai interior de l'edifici. Al segle XVIII, el castell torna a ser objecte de profunds remodelatges, que inclouen la construcció d'una petita capella sota l'advocació de santa Bàrbara. Cap a l'any 1920, l'edifici és sotmès a una restauració molt important, segons els criteris historicistes del moment. L'any 1976 és cedit per la família Juncadella a la Diputació de Barcelona.

 

El territori. La Vall del Ges, Orís i Bisaura constitueix un territori amb unes característiques singulars que està format pel Bisaura al nord, la vall del Ges al sud-est i Orís al sud-oest. Concretament, el Parc del Castell de Montesquiu se situa dins del Bisaura, on es troben els municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. La vall del Ges està formada per Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló. El medi natural i rural de la Vall del Ges, Orís i Bisaura és molt rellevant. El paisatge es dibuixa amb camps de conreus i prats de pastura, amb ermites, masies i castells. Caminant per aquests paratges, hi trobem boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees, amb imponents fagedes a les obagues i rouredes als solells i terrenys plans, rieres rocalloses i bonics salts d'aigua amagats.

interest

Mapa del Parc a taula

Mapa del Parc a Taula