"Obres Progressives de Color Natural", de Sulé Duc.

L’experimentació amb les tècniques i els mètodes antics i naturals del tractament i gènesis del colordefineixen la meva activitat artística.

En el color natural intento trobar un equilibri. Es tracta d’una ordenació i una referenciació de les diferents possibilitats cromàtiques de l’entorn. Uns colors associats als llocs i als materials a l’abast, que tracen una cartografia que reflecteix el meu recorregut personal pel color i per la vida.

En cadascun dels colors de la instal·lació Laberint del pati de La Pahissa he treballat tot el procés des de localitzar i recol·lectar la planta, seguir els processos necessaris per aconseguir el colorant i treballar el tenyit de la fibra per poder transitar cap a l’experiència d’obtenció del color.
El territori cromàtic es pot definir com a les possibilitats cromàtiques d’un entorn a partir dels processos d’elaboració de colors, en funció del clima, l’estacionalitat, la terra, els mètodes d’extracció emprats i tot el que influeix en la concentració de molècules colorants pròpies del lloc.

L’experiència estètica del paisatge que envolta on es recullen i s’extreuen els colors pot ser performativa, a més de generar pulsions creatives.

El trepitjar el terreny facilita la comprensió del territori que ofereix alhora tot un ventall de cromàtic de vegetals, terres i minerals que l’identifiquen i particularitzen.

El tint amb plantes com a experiència artística comporta una forta dinàmica poètica, l’experimentació amb la pràctica habitual en el taller ens condueix per camins sovint inexplorats que superen la notació, la descripció de processos, l’estudi comparatiu i la realització de protocols i proves.

La instal·lació "Pujant" , a l’Escala, relaciona materials i color a través de fibres d’origen animal (llanes). Quan es tracta de colors vegetals, cada planta és diferent i això requereix conèixer quines poden tenir algun resultat acceptable abans d’iniciar qualsevol procés. La recerca a la natura i identificació de la planta en qüestió és una tasca que ens endinsa en l’àmbit de la natura i la botànica. El nostre entorn presenta moltes plantes silvestres susceptibles de fer se servir per extreure color, però la majoria no tenen utilitat i, actualment, no s’empren. Aquest fet ha comportat que els amplis coneixements sobre la seva gestió i els processos que feien servir els nostres avantpassats pràcticament s’hagin perdut.
Es tracta doncs d’explorar la dimensió material del color a través del seu coneixement i de les pràctiques de tintura amb plantes colorants. Això obre un ventall cromàtic únic, sovint poc conegut, que enriqueix la paleta i que l’hi confereix una existència necessària i eminentment experimental. Sentir la materialitat presencial del color.

He abordat l’estudi del color de forma interdisciplinar, entre la recerca i la creació, de forma interactiva, propiciant el desenvolupament de conceptes i processos artístics, en una intersecció entre plantejaments teòrics i la pràctica.

Sulé Duc: Barcelona 1963.

“La meva aproximació al color és des del pigment i el tint com a materials originaris del color. La recerca de l'obtenció tradicional del color natural em condueix a processos on es troben la materialitat del color (en quant a l'obtenció del color), i l'emoció de la reverberació del color (entesa com la riquesa de matisos i la incidència de la llum) i del retrobament amb processos naturals (reversibles i ecosostenibles), fins als processos alquímics històrics d'obtenció del color.”