Història / Ocupació humana


$urlFileEntry

Autor: Arxiu XPN

La història dels primers habitants de la regió és el resultat d'una fusió entre caçadors i nòmades que devien aprofitar els abrigalls naturals. Un seguit d'excavacions i estudis a les balmes i abrigalls de la vall de Sau com ara el Cingle Vermell i les balmes de Bolà han aportat dades sobre la presència humana al paleolític. Els megàlits i tombes com els de Puigsseslloses a Folgueroles proven la continuïtat en el neolític. Durant el primer mil·lenni abans de Crist la cultura del bronze penetrà a la zona on abundaren els poblats fortificats com ho proven les excavacions al Castellet de Folgueroles. L'agricultura i l'estabilitat del poblament queda palesa en restes com el sepulcre de mas Palou. Durant l'època dels ibers és la tribu dels ausetans la que es va extendre per la zona. Aquesta tribu gaudí d'autonomia fins que hagué de lluitar contra els cartaginesos primer i després contra els romans abans aquests no fossin assimilats entre el 183 i el 110 aC i obligats a viure a les planes. Els poblats ausetans fins ara coneguts són, en la seva majoria, poblats fortificats, situats en punts estratègics de control del territori.



La romanització de la zona fou total amb l'obertura de la via romana que baixava des de coll d'Ares pel Collsacabra fins a Vic. Avui, entre els indrets ausetans cal esmentar El Casol de Puigcastellet de Folgueroles.



La introducció del cristianisme avançat el segle IV a tot el llarg del segle V fou un nou motiu per reforçar la primacia de la ciutat de Vic i crear una ona d'influència a tota la comarca, fet que permeté crear parròquies suburbanes com la de Tavèrnoles i moltes altres que es degueren refer després de la represa cristiana el 879 acabada la reconquesta contra els sarraïns. L'organització definitiva de la comarca de Vic fou obra personal del compte Guifré el Pilós amb una repoblació i reorganització social que promogué la creació de les primeres entitats municipals com ara Sant Julià de Vilatorta (885), Savassona (890) o Folgueroles (915), entre les primeres. Així des de l'origen el comtat d'Osona va quedar vinculat al comtat de Barcelona tot i que tingué alguns comtes propis com Ermengol I d'Osona (939-943). En canvi, el vescomtat si que tingué una certa influència en el patrimoni a Casserres i Savassona.



L'acció dels monestirs es feu sentir poc després de l'any 1000 amb exemples com el de Sant Pere de Casserres i els alous de Folgueroles. La consolidació del feudalisme feu néixer i créixer els llogarrets de les Guilleries-Savassona com ho palesen les esglésies romàniques de Sant Romà de Sau, Tavèrnoles, Vilalleons, etc. L'estructura feudal feia que la terra es fraccionés en múltiples petites explotacions on els pagesos no podien fer sinó malviure i els nous masos es feren gairebé sempre rompent terres noves o doblant els masos antics. En tot cas la zona és prou rica en mostres d'aquest assentament dispers medieval, fet que propicià la construcció d'esglesioles aïllades com la de Sant Andreu de Bancells i d'altres. Tanmateix, aquesta puixança d'ocupació del territori va tenir una gran davallada amb la pesta negra, iniciada el 1348 i repetida amb més o menys virulència al llarg del segle XIV. El procés de formació de les grans cases pairals es feu a partir dels masos rònecs per part d'aquells que sobrevisqueren a la pesta i el despoblament.



La Guerra del Remences compresa entre els anys 1460 i 1486 no només marcà l'etapa feudal sinó que seria l'inici d'un dels flagells que més va afectar la comarca: el bandolerisme que s'inicia pels volts del 1525. Un fenomen que a la comarca va tenir un peculiar paper amb figures gairebé mítiques com Perot Rocaguinarda que actuà entre el 1602 i el 1611. També cal destacar la caça de bruixes entre el 1618 i 1622 que processà no menys de 50 dones veïnes de diversos pobles com Vilalleons.



Les posteriors guerres contra el francesos tingueren escenaris propis, especialment al Collsacabra. L'oposició de la Plana de Vic contra Felip V provocà que els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria rebessin arreu el nom de "vigatans". Els llargs anys de pau que seguiren a la guerra de Successió i a la implantació del sistema borbònic a partir del 1714 permeteren la represa de la creixença demogràfica i industrial així com de les petites indústries com la dels terrissaires de Sant Julià de Vilatorta.



A partir de mitjans del segle XVIII es renovaren la majoria d'esglésies amb retaules artístics com els de Vilalleons i altres. El segle XIX començà és temps de recessió econòmica per l'ocupació francesa. Els carlins foren molt de temps amos de la muntanya mentre la vall del Ter es preparava per a un important desenvolupament industrial tèxtil. Mentre la vida rural iniciava el seu declivi cap a mitjans de segle, assolint el seu punt àlgid a mitjans del segle XX.



La demanda d'energia elèctrica els anys posteriors a la postguerra faria iniciar les obres del pantà de Sau el 1958 i configuraria l'actual paisatge de la regió, la bellesa i singularitat del qual ja va fer que el 1963 la Diputació de Barcelona l'inclogués en el seu catàleg d'espais naturals protegits tot i que la seva protecció legal definitiva no s'inicià fins a finals del segle XX.