Vegetació


En condicions naturals, la serralada estaria dominada per un bosc esclarissat d'alzinar litoral típic barrejat amb roures a les valls més encaixades i ombrívoles. Als torrents de les vessants vallesanes, podríem trobar vernedes, i avellanoses a les parts més ombrívoles. Al vessant del Maresme el dèficit d'aigua és més important i els arbres caducifolis com els àlbers o els verns serien més escassos. A les parts més baixes, les rieres esdevindrien rambles mediterrànies amb l'alocar, però avui majoritàriament són bardisses diverses. La intensa activitat humana des de temps remots com l'artigatge, el conreu i el carboneig ha anat reduint de manera important la superfície forestal primigènia i, alhora, n'ha canviat la composició de les espècies. El bosc de ribera, per exemple, ha estat substituït per plantacions artificials d'arbres de creixement ràpid fins que aquestes han deixat de ser rendibles. El paisatge vegetal característic que avui podem observar a la Serralada litoral està dominat per arbres com el pi blanc i el pi pinyer i els roures al fons de les vall. Tot i així, en reductes i zones particulars trobem una important diversitat que palesa l'interès botànic de la serralada.

Una de les comunitats més rares de la serralada però també més genuïnes és la roureda de roure martinenc i africà. Aquesta comunitat vegetal es caracteritza per la inclusió en l'estrat arbori a base de roure martinenc i cerrioide d'exemplars d'auró negre i en l'estrat herbaci, de plantes com l'herba de Sant Robert, el ranuncle i el mill gruà, que es troba en alguns indrets de les obagues entre el pont de Montmeló i els voltants de Sant Fost. Als vessants més humits del Vallès, a l'estrat arbori els roures martinenc i cerrioide es barrejen amb l'alzina i apareixen arbustos com l'arç blanc i l'aranyoner. L'alzinar litoral típic, amb marfull i aladern, creix en zones reduïdes de la serralada que han estat poc alterades. Al vessant marítim encara es troben algunes arbredes d'alzina surera amb brolla d'estepes que són reminiscències de les extenses explotacions de suro existents antigament. Just en el punt en el qual la degradació vegetal no és encara del tot irreversible, les pinedes es troben flanquejades per alzines i arbustos com el bruc bola i l'arboç. En un estadi més degradat, dominen les estepes amb bruc boal i la brolla amb romaní i bruc d'hivern i esteperola. Finalment, els sòls més pobres els ocupen prats secs de tipus sabanoides amb herbassars d'albellatge i fenàs de marge.

$urlFileEntry

Autor: XPN

Als torrents i rieres del vessant vallesà trobem restes de comunitats de ribera com la gatalleda, la verneda i l'omeda amb espècies com l'equiset, el càrex pèndol o el mill gruà. A la vora dels cursos d'aigua, especialment del riu Mogent, hi abunda el canyís i la boga així com diversos peus de salze. Al vessant del Maresme les rieres estan ocupades majoritàriament per una comunitat mixta d'alzines amb bardissa i aranyoners que, a les parts més baixes, es converteix en canyars. En algunes rieres poc alterades, el canyar també l'ocupa l'aloc i el magraner amb herbes com la rementerola i la barretera.

Tot i això, el catàleg florístic de la zona és força ric com ho palesa el fet que s'hagin comptabilitzat només en l'espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs un total de 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits (molses i hepàtiques), 17 de pteridòfits (falgueres) i 1.083 de plantes superiors amb flor.

En general, un dels fenòmens que diversifica la flora és una certa influència del clima atlàntic que s'escola des del Montseny cap a la costa. Per això, tot i que hi són rares, trobem el boix grèvol, l'evònim o l'auró negre. A la serralada, hi ha 25 espècies que presenten en aquest espai el seu límit meridional de distribució a la península ibèrica, unes 6 que tenen el seu límit septentrional i unes 32 espècies considerades molt rares en el conjunt de Catalunya i que presenten una reduïda distribució a la serralada. D'aquestes, 5 d'elles són endèmiques.