Paisatge


$urlFileEntry

Autor: XPN

La presència des d'antic d'assentaments humans a la serralada ha promogut una artificialització de molts dels seus elements paisatgístics. Actualment, la serralada presenta un paisatge heterogeni sense gaire continuïtat entre les seves unitats i fragmentat per elements artificials com les urbanitzacions de segona residència, vies de comunicació i explotacions extractives a cel obert. Els boscos i els espais de conreu que s'empren per definir la qualitat d'un paisatge, en aquest cas, estan massa influïts per l'alteració causada per les activitats humanes. Tot i així, i com a resultat de la síntesi dels diferents paràmetres geofísics i biològics amb la intervenció humana, es compta amb una bona diversitat paisatgística.

La riera d'Argentona constitueix en si mateixa una unitat paisatgística tot i que ha estat força alterada per la construcció d'infraestructures viàries. Es tracta d'una zona dominada per l'alternança d'assentaments humans i alguna bosquina. Les valls de la riera de Clarà i de Riudameia, tributàries de la riera d'Argentona, ofereixen un paisatge marcat pel grau d'humitat que la seva situació geogràfica respecte del mar amb una vegetació de ribera ben desenvolupada i uns boscos esponerosos comporta.

En general, els vessants marítims de la muntanya es veuen dominats per elevacions força abruptes que acaben sempre en línies força arrodonides. El color i la textura són forestals, però amb clapes intercalades de conreus de secà i amb cases de segona residència disperses majoritàriament unides per una intricada xarxa de línies elèctriques.

$urlFileEntry

Autor: XPN

De característiques semblants és el vessant muntanyós vallesà, amb els pendents més suaus i els fons de vall més llargs i més plans, com per exemple a Vallromanes. A les parts baixes de les valls vallesanes de la serralada predominen les planes agrícoles i els assentaments hi són reduïts i han quedat integrats en el paisatge natural. És una unitat de línies suaus amb els canvis continus de textura i coloració propis de les zones de mosaic agroforestal. Finalment, destacaríem la plana del Besòs i el Mogent ocupades pels nuclis de poblacions i els polígons industrials on els antics conreus resten a l'espera de ser víctimes de l'especulació urbanística. Aquesta vora fluvial humanitzada contrasta amb la llera que és rica en vegetació de ribera i que, a mesura que es millora la qualitat de l'aigua dels rius, incrementa la seva qualitat biològica i, per tant, la biodiversitat de la zona.

Entre els punts panoràmics que permeten copsar aquesta diversitat paisatgística destaquen el turó del Pi Candeler, el turó de Galzeran, el castell de Sant Miquel, el turó de Salve Regina, el turó de Sant Mateu, el turó de Céllecs i el turó del Castell de Burriac.