Vegetació
Autor: Agnès Perelló
La vegetació característica del parc natural és l'alzinar. Per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits com la moixera, el boix i el roure –que forma alguns boscos molt interessants–, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç.
La base del massís es troba ocupada per pinedes de pi blanc. Les zones més obagues és substituït sovint pel pi roig i la pinassa.
A les canals més obagues apareixen clapes ocupades per avellaners on s'arreceren plantes pròpies de la regió centreeuropea, que constitueixen un dels reductes més meridionals de la seva distribució. A les codines i a les cingleres creixen diverses plantes de gran interès, típiques de llocs secs i amb poc sòl.
