Actuacions per gestionar l'impacte de la sobrefreqüentació a zones altament sensibles dels accessos al Montcau

Tipus d'experiència

Regulació accés/ús públic

Objecte de conservació sobre el qual actua

Flora: Arenaria fontquerii ssp. cavanillesiana (arenària del Montcau), Erodium foetidum ssp. glandulosum (caragola)
Fauna: el caragol endèmic Xerocrassa montserratensis
Gea / sòls: problemes d'erosió del sòl
Gestió d'hàbitats /ecosistemes
Paisatge: canvi parcial de l'aspecte del turó del Montcau, en aparèixer més superfície de sòl nu.

Data

01/06/2011 - dataF

Paraules clau

Sobrefreqüentació, zones altament sensibles, vegetació amenaçada, regulació accés

Keywords

High-frequency, highly sensitive areas, threatened vegetation, access regulation

Àmbit territorial

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Persona de contacte/responsable

Nom: Feliu Madaula, Josep Canals, Josep Torrento (Tècnics del parc) / Albert Sorolla (Naturalea)
Correu electrònic: p.santllorenc@diba.cat

Instrument de planificació sobre el qual s’emmarca

Programa realitzat mitjançant el Conveni amb l'Obra Social La Caixa, Projecte P194

Situació de partida

Els accessos al cim del Montcau, tant des de la pista que connecta amb Coll, com des del Coll d'Eres, són dels camins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb més impacte degut a l'alta afluència de visitants.

Des del Parc ja es va veure la necessitat d'intervenir-hi i l'any 1996 es va actuar al camí de Coll d'Estenalles i seguidament el 1997, al camí de Coll d'Eres, per consolidar el sender, crear trenques de drenatge per evitar que l'aigua circulés per la traça del camí i malmetés el ferm, salvar desnivells produïts per l'erosió amb esglaons o marcar clarament la traça per concentrar els visitants i evitar que es dispersessin per tota la zona. Posteriorment, el 2006 es va tornar a actuar per restaurar part dels esglaons presents.

Tot i així, l'any 2011 es va detectar un increment de visitants a la zona que va passar a superar les 50.000 persones/any. Aquest increment també es va traduir en un increment del trepig de l'espai, la creació de noves dreceres i l'augment de l'erosió. En aquell moment els serveis tècnics del Parc conjuntament amb Naturalea van estar treballant per trobar la manera de frenar el procés de degradació de l'espai degut a la sobrefreqüentació.

Calia fer una intervenció clara que no trenqués el caràcter natural de la zona i que defugís del tancament dels accessos o d'elements en alçada com baranes.

Objectiu(s) de l'acció

Conduir la gent per una sola traça per evitar la degradació de la vegetació tan sensible al trepig i tan lenta de recuperar de les codines: aquest fet permet recuperar les comunitats vegetals arbustives i herbàcies afectades pel trepig de la gent, augmentar la regeneració natural de les comunitats de la zona i eliminar dreceres. Un dels aspectes claus de marcar una única traça als camins d'accés al Montcau és que no s'obrin nous senders, moltes vegades sense continuïtat, que malmeten fortament la vegetació existent. En el cas de les dreceres ja existents, l'objectiu era eliminar-les i així evitar que s'hi seguís circulant.
Consolidar les estructures presents com esglaons i trenques, i eliminar els efectes al camí dels escorrentius.

Accions concretes previstes/realitzades

Es marcà una traça trepitjable de 1.5m a les zones planeres i entre 2 i 2.5m a les zones amb més pendent. Per marcar la traça s'utilitzà una corda de pita de 12mm ancorada al terreny amb varilles de ferro a les zones on hi havia sòl i amb speeds a les zones més pedregoses. La pita és un material natural i permetia incorporar un element a la zona que no destaqués per la seva artificialitat. L'actuació consistí en delimitar 725 metres del camí del Coll d'Estenalles i 490m del de Coll d'Eres. Només es delimità aquelles zones en que la traça trepitjada era massa ampla o hi havia possibilitat que s'eixamplés, i en cap cas s'eixamplà la traça existent. A les zones on el camí quedava delimitat per la massa arbustiva no es va considerar necessari actuar-hi. Per tal d'eliminar les dreceres es tapà l'inici i el final amb brancatge sec de la zona i en molts casos es col·locà un cartell que advertia la prohibició de pas.
Es realitzaren feixines de branca seca acompanyades de plantacions que ajudaven a delimitar millor el sender i permetien la retenció del sòl erosionat i l'establiment de la vegetació. A la part superior de les feixines es van plantar diferents peus d'herbàcies i arbustives. Es van instal·lar 20m de feixina de branca seca i es plantaren 25 arbusts (Buxus sempervires, Ferula communis, Rosmarinus officinalis). Cal remarcar que part d'aquestes actuacions es van realitzar amb un acte de voluntariat amb el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals.
Finalment, es realitzaren petites intervencions per mantenir les estructures (trenques de drenatges, esglaons, etc.) i assegurar la seva funcionalitat. En total es realitzaren 27 actuacions de millora de trenques de drenatge que no eren funcionals, desmuntatge d'alguns trams construïts que quedaven obsolets i muntatge d'altres. Les trenques de drenatge són un element clau per a la conservació dels camins. Degut al poc recobriment vegetal del cim del Montcau, el fort pendent i la poca capacitat d'infiltració, en moments de pluja, l'aigua circula superficialment. Aquest fet comporta que hi hagi una erosió important als camins. Per evitar l'efecte de l'aigua hi ha construïdes unes trenques de drenatge que el que fan és recollir l'aigua i derivar-la ràpidament fora del camí. Aquestes trenques però queden ràpidament colmatades pel sediment que arrossega l'aigua i per tant, si no s'hi fa manteniment passen a no ser funcionals.
S'instal·laren cartells explicatius de l'actuació realitzada i el motiu pel qual s'havia dut a terme. Una bona informació del perquè de l'actuació feia suposar que es podria comptar amb el suport dels visitants i per tant es podria assolir uns millors resultats.

Resultats obtinguts

El resultat del seguiment de les actuacions realitzades en zones altament sensibles al Montcau per gestionar la sobrefreqüentació es valoren com a positius durant els dos primers anys després de l'actuació.

La vegetació està recuperant espais gràcies a la reducció de la superfície trepitjable. A més, després d'un primer període en que hi va haver certes mostres de rebuig a les actuacions, especialment a la instal·lació de cordes, es pot dir que després de dos anys els actes vandàlics s'han pràcticament eliminat. Durant el període de seguiment només s'ha obert una nova drecera i no s'ha augmentat la zona trepitjable de les ja existents.

S'ha comprovat que en un període de 2 anys les trenques de drenatge queden totalment colmatades i per tant necessiten un manteniment més freqüent. Les feixines de branca seca permeten una bona retenció del sòl i la vegetació d'espais a priori complicats.

S'ha vist que l'acció beneficia també a un altre element singular, el caragol endèmic Xerocrassa montserratensis que en estudis anteriors, s'havia vist que resultava molt perjudicat.

Com que la recuperació de la vegetació de les codines del Montcau és un procés lent s'haurà de seguir estudiant per veure l'evolució a mitjà i llarg termini.

Difusió dels resultats

Ponència a la VIII Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Publicació: VIII Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Autor/s: Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat [coo.], Duran, C. [coo.], Hernández, J. [coo.], Grau, J. [coo.], Melero, J. [coo.] Any 2015.

Dificultats trobades

Durant els primers 6 mesos després de l'actuació d'instal·lació de les cordes de pita per delimitar el camí hi va haver un seguit d'actes vandàlics. La corda era arrencada i retirada de la zona. Després de cada acte vandàlic es va reposar la corda que faltava. Un cop passats els 6 primers mesos, ja no es van tornar a repetir. La recuperació de la vegetació de les codines és un procés lent i per tant la valoració de resultats positius o negatius es podrà realitzar a llarg termini, si bé ja s'observa revegetació en els indrets exclosos del trepig.