Programes de seguiment

A Catalunya, al llarg de la dècada dels anys noranta van iniciar-se programes de seguiment de diversos grups d'organismes: ocells, papallones, macroinvertebrats aquàtics, etc. Ben aviat, els espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals van incorporar-se a aquests programes posant en marxa punts de seguiment dins del seu àmbit. L'interès d'aquests programes rau en el fet que es desenvolupen de forma continuada al llarg del temps, de manera que permeten conèixer l'estat i les tendències d'aquests organismes per a la seva adequada gestió i conservació. Així, de forma indirecta també aporten informació molt rellevant sobre la complexa dinàmica dels sistemes naturals i dels factors de canvi que els modulen.

Durant les dues dècades següents han continuat sorgint multitud de programes de seguiment promoguts per entitats naturalistes, centres de recerca i administracions públiques amb diferents objectius i abast territorial. Aquells que s'han consolidat han esdevingut avui dia un referent clau perquè la societat conegui l'estat de salut del medi natural i perquè l'administració ambiental orienti les polítiques de conservació de la biodiversitat.

En l'àmbit de la Xarxa, els resultats dels programes de seguiment tenen un pes notable en l'establiment de normatives, la planificació del medi natural, els estudis realitzats als parcs i les accions de conservació sobre el territori.