CAES
Conservació de la Biodiversitat

Conservació de la Biodiversitat

Navegació

Presentació: xarxa Fenocat


Què és la fenologia?

La fenologia és la ciència que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.). Són nombrosos els estudis a Catalunya sobre els canvis fenològics associats al canvi climàtic en diversos grups d’organismes vegetals o animals, posant de manifest l’enorme sensibilitat d’alguns d’aquests organismes fins i tot a les més petites variacions del clima i, per tant, la seva vàlua com a bioindicadors del canvi climàtic.

És cert que el clima de la Terra ha canviat des de sempre i que no podem entendre la biodiversitat actual del nostre planeta sense aquests canvis. Ara bé, durant els darrers decennis el clima ha patit alteracions sense precedents pel que fa a la magnitud i velocitat dels canvis observats. Alguns organismes vegetals o animals són força sensibles al canvi climàtic i no romanen indiferents davant dels canvis que està patint el seu entorn. La fenologia permet estudiar l’evolució d’aquests canvis al llarg del temps i determinar si els desacoblaments fenològics de diverses espècies ecològicament relacionades posen en risc el correcte funcionament dels nous ecosistemes derivats del canvi climàtic.


Què és la xarxa Fenocat?

La Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) va ser creada l’any 2013 pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El motiu de la seva creació és la necessitat de disposar d’observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori per poder elaborar estudis d’impacte del canvi climàtic sobre els éssers vius (ja s’ha comentat el seu interès com a bioindicadors del canvi climàtic).

En analitzar les observacions fenològiques existents a Catalunya, es va constatar que moltes sèries d’observacions força llargues acabaven a finals dels segle XX o principis d’aquest segle XXI a causa, bàsicament, del poc interès que mostrava l’organisme que emmagatzemava tota aquesta informació fenològica. L’SMC, com a resposta a aquesta situació i també com a recuperació d’una tasca que ja s’havia fet entre 1932 i 1938 per part del primer SMC (operatiu el període 1921-1939), va proposar als seus observadors meteorològics si també volien fer observacions fenològiques, i amb aquells que van contestar afirmativament va començar la xarxa Fenocat.


Objectius de la xarxa Fenocat

Els objectius generals de la xarxa Fenocat són els següents:

a) Afavorir la posada en marxa a Catalunya d’una xarxa de punts d’observació en els quals es dugui a terme un seguiment fenològic de manera regular, estandarditzada i indefinida per a tres grans grups d’organismes: plantes, ocells i papallones diürnes.

b) Implantar uns protocols d’observació fenològica que serveixin d’estàndard i garanteixin que les dades preses pels observadors siguin perfectament comparables entre elles i comparables amb les d’altres xarxes internacionals d’observació.

c) Coordinar l’SMC amb d’altres entitats nacionals i internacionals implicades en programes de monitoratge a llarg termini i gran escala per tal de compartir les dades que puguin ser d’interès fenològic.

d) Difondre els resultats a la societat i posar en relleu la importància de la fenologia com a eina de conscienciació sobre l’efecte del canvi climàtic en els éssers vius.


Com es fa el seguiment fenològic a la xarxa Fenocat?

A continuació es descriu de manera resumida la metodologia del seguiment fenològic que es proposa a la xarxa Fenocat, però tota la informació es pot consultar a la “Guia bàsica d’observacions fenològiques” que va elaborar l’SMC (disponible a la seva pàgina web https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-ara/fenologia/).

Els passos a seguir per iniciar el seguiment fenològic a la xarxa Fenocat són els següents:

  • Selecció del lloc on fer les observacions. Es recomana un lloc de fàcil accés i preferentment situat dins o proper als recorreguts habituals de l’observador, atès que es demana poder fer l’observació fenològica dues o tres vegades a la setmana.

  • Selecció de les espècies vegetals i/o animals a observar. L’SMC ha preparat una llista amb les 45 espècies (25 plantes, 14 ocells i 6 papallones diürnes) identificades a Catalunya per fer el seguiment fenològic, i cada observador pot triar una o vàries espècies d’aquesta llista.

  • Selecció dels estadis fenològics a observar. Així com dels ocells i de les papallones diürnes només es demana si s’ha observat l’espècie seguida (si s’ha vist o s’ha escoltat, en el cas dels ocells), de les plantes s’han triat només alguns estadis fenològics (o fenofases) relacionats bàsicament amb la foliació, la floració i la fructificació, i seguint l’escala BBCH (Biologische Bundesanstalt, Bundessortenamt und CHemische Industrie), d’ampli ús a escala internacional. Cada observador selecciona els estadis fenològics a seguir d’entre la llista que es proporciona a la xarxa Fenocat.

  • Selecció de l’individu a observar. Si es decideix fer el seguiment d’una espècie vegetal, i després de triar el lloc de l’observació, es recomana seleccionar un individu d’aquesta espècie que aparentment estigui sa, que no tingui cap dany visible (branques trencades, afectació d’algun llamp, etc.) i que no pateixi ni plagues ni malalties. A més, en el cas dels arbres, cal triar individus adults i no arbres de primera brotada. També es recomana, sempre que sigui possible, evitar l’observació d’individus que estiguin a menys de 5 o 6 metres de carreteres o edificis.

  • Començar a fer les observacions i omplir la plantilla corresponent. No cal material específic per fer les observacions fenològiques, però cal recordar que en el moment de fer l’observació és necessari tenir el full amb les espècies i fenofases a observar, un bolígraf o llapis per prendre nota i potser és útil disposar d’uns binocles (especialment per observar ocells). Cada vegada que es fa l’observació fenològica de plantes, ocells i/o papallones, cal anotar al full d’observacions la data i la informació corresponent a totes les fenofases a observar. En el cas de plantes, si s’observa una fenofase concreta, cal anotar “sí” (S) a la casella corresponent, mentre que si no s’observa una fenofase, cal anotar “no” (N) a la seva casella; si hi ha dubtes en quant a l’observació d’una determinada fenofase, es pot anotar “dubtós” (?). En el cas d’ocells i papallones, si es detecta l’espècie a observar cal anotar “sí” (S), si no es detecta cal anotar “no” (N) a la seva casella i, si hi ha dubtes, es pot anotar “dubtós” (?). Es recorda que és molt important registrar la informació de totes les espècies i fenofases que l’observador ha escollit per fer-ne el seguiment encara que no hagi canviat res a la planta des de la darrera observació.

Ara per ara, tots els observadors envien mensualment a l’SMC les observacions fenològiques realitzades al seu punt d’observació durant el mes anterior, malgrat s’està treballant per disposar d’una aplicació per poder enviar aquesta informació automàticament des dels dispositius més habituals (telèfon mòbil, tauleta o ordinador).

interest

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació