Seguiment del cranc de riu
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és un crustaci d'aigua dolça i el més gran dels invertebrats que habita en aigües continentals de la península Ibèrica, pot assolir els 110-120 mm de llarg i uns 80 g de pes. La seva natura omnívora i voraç fa que el cranc sigui un element important de la dinàmica ecològica i dels fluxos de matèria i energia dels sistemes fluvials on és present.
Cicle reproductor del cranc de riu. Extret de Torres & Macias, 2013
Es considera una espècie especialment sensible perquè existeix un mosaic d'amenaces que han provocat en el transcurs dels darrers trenta anys una greu regressió de les seves poblacions. Diverses legislacions europees, espanyoles i catalanes l'inclouen com a espècie protegida i determinen mesures d'acció per a la seva conservació.
Els principals impactes i amenaces que comprometen la viabilitat de les poblacions de cranc dins de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona són: l'expansió de les espècies de crancs al·lòctons, la destrucció i pèrdua de qualitat dels hàbitats fluvials, l'explotació dels recursos aquàtics i el canvi climàtic.
El Pla de gestió del cranc de riu
El Pla de gestió del cranc de riu autòcton de la XPN (Ecotons, 2016) té com a objectiu estratègic una correcta gestió del cranc de riu, del seu hàbitat i de les seves problemàtiques a la XPN de la Diputació de Barcelona i de la Diputació de Girona.
Aquest objectiu estratègic es concreta en diferents objectius que es pretenen assolir mitjançant 7 línies estratègiques de treball les quals s'estan desenvolupant en l'actualitat: 1) planificació i legislació; 2) conservació de l'hàbitat; 3) conservació de l'espècie; 4) seguiment i vigilància; 5) recerca aplicada; 6) difusió i comunicació; 7) capacitació i finançament.
Línies estratègiques del Pla de gestió del cranc de riu de la XPN (Ecotons, 2016)
Mitjançant els censos estandarditzats de les diferents poblacions de cranc de riu autòcton situades dins de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona s'ha constatat que en els darrers set anys s'ha perdut un 33% de les poblacions (de 18 poblacions actualment només sobreviuen 12 poblacions dins de la XPN).
