Fauna. Definició

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la fauna com el conjunt d’animals d’una regió determinada, d’un període o formació geològics determinats. Podem parlar, per exemple de la fauna de Catalunya, o de la fauna del paleozoic.

I un animal, què és? El mateix diccionari defineix un animal com a un ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari.

Un dels sistemes més coneguts per a clasificar el conjunt d’animals o fauna el divideix en dos grans grups: els invertebrats i els vertebrats. En el cas dels vertebrats, aquests es subclassifiquen en 5 grans grups coneguts per tothom, mentre que els invertebrats abasten un extens nombre de grups molt diversos i que suposen la major part d’espècies descrites –tant extingides actualmente com vivents- en el nostre planeta.

En aquest apartat de fauna del web es volen descriure els treballs de recerca, els estudis i les accions de conservació per a la fauna que es duen a terme en els diferents espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Invertebrats

El gran grup dels invertebrats  comprèn totes les espècies animals excepte els els vertebrats. És un grup molt ampli i heterogeni que no té valor filogenètic ni sistemàtic perquè inclou totes aquelles espècies que es caracteritzen per no disposar de columna vertebral, i això vol dir que en formen part des dels protozous (organismes unicel·lulars) fins als cefalòpodes (com ara els pops) o els artròpodes (per exemple les aranyes).

Molts invertebrats es caracteritzen per disposar d'un esquelet extern per protegir-se (per exemple la closca dels cargols).
A grans trets presenten dues grans estructures anatòmiques que els diferencien: n'hi ha que tenen simetria radial amb el cos circular i la boca en posició central (per exemple les meduses, les estrelles de mar o els eriçons de mar), i la resta que són la gran majoria que tenen simetria bilateral,  caracteritzada per l'existència d'un pla sagital que divideix el cos en dues meitats (dreta i esquerra) especularment idèntiques. Tenen simetria bilateral, per exemple, tots els insectes.

Els invertebrats representen el 95% de les espècies presents al nostre planeta. I dins dels invertebrats, els artròpodes en representen el 80% amb més d'un milió d'espècies descrites i en són per tant el grup majoritari. Han colonitzat tots els medis tant aquàtics com terrestres.

Malgrat aquesta enorme abundància, els invertebrats continuen essent força desconeguts en comparació amb els vertebrats.

Podem classificar els invertebrats en 6 grans grups:

• Anèl·lids
• Artròpodes
• Mol·luscs
• Cnidaris, Equinoderms i Porífers

​

Anèl·lids (Annelida)¹

Grup d'invertebrats caracteritzats per tenir una estructura allargada i segmentada en anells. Són els anomenats popularment cucs, i inclouen espècies prou conegudes com els cucs de terra o les sangoneres. Viuen en aigües dolçes o marines i també en ambients terrestres humits. Es mouen mitjançant moviments d'estirament i contracció. No tenen exosquelet de protecció.

Artròpodes (Arthropoda)²

És amb diferència el grup més nombrós de tots els invertebrats (més d'un milió d'espècies conegudes). Deuen el seu nom al fet de tenir potes articulades, i una de les seves característiques més importants és que tenen el cos segmentat i recobert per un esquelet extern rígid i alhora lleuger, l'exosquelet o cutícula, fabricat pel mateix organisme. Els ulls de molts artròpodes són compostos.

Es classifiquen en quatre grups:

- Insectes tenen 6 potes, el cos dividit en tres parts (cap, tòrax i abdomen) i antenes. Són el grup dominant dels artròpodes i de tots els invertebrats. La majoria amb capacitat de volar. Ex: abelles, mosquits i mosques, papallones, formigues, escarabats.

- Aràcnids: tenen 8 potes, cos dividit en 2 parts (prosoma i opistosoma), no tenen antenes, són terrestres i majoritàriament carnívors. Presència de quelícers. Ex: aranyes, paparres i escorpins.

- Crustacis: tenen 10 potes i el cos dividit en 3 parts (cap, tòrax i abdomen). Tenen antenes. Viuen en ambients aquàtics, la majoria són espècies marines però també n'hi ha d'aigua dolça. Inclouen les gambes, les llagostes o els crancs. A casa nostra, el cranc de riu autòcton està fortament amenaçat (Austropotamobius pallipes).

- Miriàpodes: popularment coneguts com a "milpeus". Tenen el cos constituït per un cap i un cos llarg, amb molts segments i moltes potes. Tenen l'exosquelet menys impermeable i necessiten viure en ambients humits i frescos. Exemples: l'escolopendra o el porquet de Sant Antoni.

Mol·luscs (Mollusca)³

És el segon grup més nombrós d'invertebrats (més de 90.000 espècies), rere els artròpodes. Majoritàriament marins, també colonitzen les aigües continentals i el medi terrestre. Són el grup d'organismes més nombrós al medi marí. És un grup molt divers de morfologia. Una de les característiques compartides per la gran majoria és la presència d'un cos tou protegit per una closca que segrega el mateix animal, tot i que algunes espècies han evolucionat fins a perdre-la.

Tres són els grups principals de mol·luscs existents actualment (hi ha grups taxonòmics extingits):

- Gastròpodes: és el grup més nombrós dels mol·luscs, i l'únic que ha colonitzat el medi terrestre. S'estructuren en cap, peu musculós per arrossegar-se i una closca que els serveix d'amagatall i protecció. En aquest grup hi trobem per exemple els cargols, els llimacs o les llebres de mar (opistobranquis).

- Bivalves:  els bivalves són mol·luscs exclusivament aquàtics, caracteritzats per tenir una conquilla o closca separada en dues valves simètriques articulades. Són bivalves ben coneguts les ostres, les cloïsses, les petxines, els musclos.

- Cefalòpodes: els cefalòpodes, del grec  kephalópoda que significa "cap-peu" són el grup de mol·luscs marins que inclouen  els pops, sèpies i calamars. Els cefalòpodes tenen un cap gran, amb tentacles amb ventoses al seu voltant que protegeixen la boca. Ens els cefalòpodes, els nàutils conserven la conquilla, però la resta l'han perdut o l'han interioritzat, com en el cas de les sèpies.

Cnidaris, Equinoderms i Porífers

Els altres tres grups destacables, tots ells exclusivament aquàtics i majoritàriament marins són els Cnidaris (per exemple les meduses, sobretot marines), els Equinoderms (per exemple les estrelles de mar i els eriçons, tots marins) i els Porífers (per exemple les esponges, totes marines).

Els tres primers grups (anèl·lids, artròpodes i mol·luscs) són els que trobarem en els parcs naturals de la Xarxa, i els tres darrers grups inclouen majoritàriament espècies d'ambients marins.

Els macroinvertebrats aquàtics són un grup divers d'invertebrats que es caracteritzen per viure en hàbitats d'aigua dolça.

¹Anèl·lids (Annelida)    -    ²Artròpodes (Arthropoda)     -      ³Mol·luscs (Mollusca)

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) estan proveïts d'un teixit ossi format per vèrtebres, que formen la columna vertebral que protegeixen el sistema nerviós i dotats d'una encèfal protegit per una caixa cranial. Comprèn quasi 60.000 espècies, la meitat de les quals són peixos.

Els vertebrats han aconseguit colonitzar i adaptar-se a diferents ambients, inclosos els més difícils i inhòspits. Encara que procedeixen inicialment de l'aigua dolça, han aconseguit ocupar el medi marí i passar posteriorment al terrestre, el qual dominen en l'actualitat.

Els vertebrats de la Xarxa de Parcs Naturals de la Provincia de Barcelona (XPN) pertanyen a cinc grans grups, que son els Osteïctis (peixos ossis), Amfibis (granotes, gripaus, tritons), Rèptils (serps, llangardaixos, i tortugues), Ocells i Mamífers.

Peixos

Amfibis

El nom amfibi prové del grec Amphibios, que significa doble vida i simbolitza el seu el cicle biològic que comença amb una larva aquàtica que mitjançant la metamorfosi, és converteix en un jove terrestre. Son vertebrats que no poden produir calor mitjançant el seu metabolisme corporal i depenen de la temperatura ambiental per desenvolupar les seves funcions fisiològiques. Presenten una pell (epidermis) sense formacions cutànies especialitzades (plomes, pèls o escates) i molt rica en glàndules. Actualment s'agrupen en tres grups (granotes i gripaus, salamandres i triton, i  cecilies)  amb un total de 7300 espècies a nivell mundial.

• Guia d'identificació d'amfibis

Rèptils

Ocells

Són  vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que en fa el grup més divers de tetràpodes. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. Els ocells actuals es caracteritzen per pondre ous i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un ritme metabòlic elevat, un cor amb quatre cambres i un esquelet. Les potes anteriors estan modificades en forma d'ales fet que els permet volar.

Mamífers

Son vertebrats homeoterms amb capacitat de regular la seva pròpia temperatura interna. La seva característica principal és que alimenten les cries amb llet materna, secretada per glàndules mamàries i que presenten pèl que cobreix total o parcialment el seu cos.

El seu èxit evolutiu els ha permès una àmplia distribució a la Terra, adaptació a diversos tipus d'hàbitat i varietat morfològica; des de balenes de 180 tones a ratpenats de 2 grams. A tot el món es coneixen un total de 5.500 espècies. En l'àmbit de la XPN hi ha identificades una cinquantena d'espècies.

Els grans grups de mamífers salvatges que trobem a la XPN, són conills i llebres,  carnívors (mustèlids, guineu, toixó), ungulats (cèrvids i el senglar), petits mamífers (ratolins, talps, esquirols, musaranyes i eriçons) i ratpenats que són els únics mamífers amb la capacitat de volar de forma sostinguda.