CAES
Conservació de la Biodiversitat

Conservació de la Biodiversitat

Navegació

Anàlisi


Els programes de seguiment permeten obtenir uns valors periòdics que ens poden indicar l'evolució d'una espècie, població, comunitat o un hàbitat, valors que els anomenen indicadors. El càlcul i anàlisi d'aquest indicadors poden ser mes o menys complexos, però es essencial  que siguin obtinguts amb la mateixa metodologia i que tinguin continuïtat en el temps. S'han establert diferents indicadors en funció dels grups taxonòmics, que s'exposen de manera general posteriorment.

 

Invertebrats

 

Macroinvertebrats aquàtics

 

La biodiversitat i els indicadors biològics

 

La comunitat de macroinvertebrats aquàtics té tot de trets que la fa bona indicadora a mitjà i a llarg termini de l'ecosistema fluvial: és sensible tant a pressions fisicoquímiques com hidromorfològiques, té una riquesa elevada i per algunes espècies els cicles de vida són força llargs i complexos.

Des de l'any 1994 fins a l'actualitat, en els diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals s'han usat els macroinvertebrats aquàtics com a bioindicadors de la qualitat de l'aigua  i l'índex biològic més utilitzat és l'IBMWP (Alba-Tercedor et al., 2002).

Actualment, aquesta tasca es du a terme en el projecte CARIMED  mitjançant  un conveni  entre el grup Freshwater Ecology and Management de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

 

Consulteu els indicadors de l'informe 2015:

 

I les diferents conclusions a partir dels objectius del projecte CARIMED:

  • Biodiversitat
  • Canvi ambiental
  • Qualitat fisicoquímica
  • Qualitat ecològica dins de la XPN
  • Qualitat ecològica a la província de Barcelona

 

El cranc de riu autòcton

Mitjançant els censos estandarditzats de les diferents poblacions de cranc de riu autòcton situades dins de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona s'ha constatat que en els darrers 7 anys s'ha perdut un 33% de les poblacions (de 18 poblacions actualment només en sobreviuen 12 poblacions dins de la XPN).

 

 

Insectes

 

Ropalòcers

Des de l'any 1994, Catalunya disposa d'una xarxa de seguiment de les poblacions de ropalòcers, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), que recull dades de l'abundància de les diferents espècies en un nombre important d'estacions repartides per la geografia catalana. Durant els més de 20 anys de funcionament, s'han obtingut dades de prop de 150 estacions, a partir de censos setmanals entre març i setembre en transsectes fixos. L'estructura general de la xarxa i una síntesi de la informació recollida es pot consultar al web www.catalanbms.org.

La Diputació de Barcelona ha col·laborat activament amb el CBMS des dels inicis del projecte, seleccionant els ropalòcers com a grup indicador de l'estat de la biodiversitat als seus espais naturals i recolzant el seguiment.  Al 2015 hi va haver 12 estacions actives als següents espais de Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona: Montseny, Sant Llorenç i Serra de l'Obac, Garraf i Olèrdola, Montnegre i Corredor i Serralada Litoral. A més, altres estacions han estat actives i recollit dades en anys anteriors.

Originalment, la metodologia del BMS es dissenyà per estimar quantitativament i de manera senzilla els canvis numèrics en les poblacions de ropalòcers. Amb aquest objectiu, al final de la temporada es calcula per a cada espècie i estació un índex anual d'abundància, el qual es basa en la suma dels recomptes setmanals i que permet la comparació de les fluctuacions poblacionals entre dos anys successius. 

D'altra banda, per posar de manifest tendències en el conjunt de la comunitat de ropalòcers en una localitat, es calculen dos paràmetres descriptius bàsics que s'utilitzen com a bioindicadors de l'estat d'aquestes comunitats: l'abundància de les poblacions (número d'individus detectats anualment) i la riquesa específica (número d'espècies detectades anualment). Les tendències d'aquests dos paràmetres al llarg del temps s'han analitzat a partir de regressions lineals simples. A la taula 1 s'indiquen quines han estat les tendències d'aquests dos indicadors per a les 12 estacions actives en quatre espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

 

Taula 1. Estacions del CBMS actives al 2015 en quatre espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. S'indica quines són les tendències dels dos indicadors 'abundància de les poblacions' (exemplars/any) i 'riquesa d'espècies' (espècies/any) per a cadascuna de les comunitats de ropalòcers monitoritzades. Les sèries anuals disponibles en cada estació es detallen a les fitxes de cada estació adjuntades a l'Annex. Les tendències s'han calculat a partir de regressions lineals, amb els anys com a variable independent (significatives: P <0,1).

 

 

Així mateix, també s'analitzen les tendències poblacionals d'espècies d'interès de conservació (SPECs), prenent com a referència aquelles espècies que apareixen classificades sota alguna categoria d'amenaça o com a gairebé amenaçades a la European Red List of Butterflies (Van Swaay et al., 2010). S'ha fet un recull de les espècies presents en cada estació dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, categoritzant-les en 'regulars' (que hem definit com aquelles que són presents amb una freqüència anual >=0,4), 'ocasionals' (presents amb una freqüència anual <0,4) i extintes (quan fa 3 o més que no apareixen després d'haver estat presents 3 o més anys seguits). Encara que aquestes categories són arbitràries reflecteixen prou acuradament la situació de les espècies dins la comunitat, alhora que posen de manifest diferències molt clares entre els diferents espais en quant a la representació d'espècies d'interès de conservació.  La representació d'aquests SPECs segons les categories esmentades es mostra a la figura 1.

 

 

Fig. 1. Proporció de poblacions extingides (Ex), regulars (Re) i ocasionals (Oc) en les espècies SPEC als 4 espais naturals considerats.

Finalment, a la taula 2 es mostren les tendències dels SPECs que mantenen  poblacions regulars als espais estudiats de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

 

 

Taula 2. Tendències dels SPECs amb poblacions regulars en diferents estacions de la xarxa de parcs naturals.

 

 

Els dos descriptors bàsics de les comunitats (abundància i riquesa d'espècies) posen de manifest un procés d'empobriment evident de la comunitat i de pèrdua de diversitat a l'estació del Puig, al Parc Natural del Montseny. En aquest indret les tendències de moltes espècies són clarament negatives, incloses algunes d'interès per a la conservació (SPECs a nivell europeu). L'abandonament dels espais oberts (antigues feixes associades a Sant Marçal, El Puig i Els Terrers), i la colonització per falguera aquilina i landa de gòdua és molt possiblement la causa principal d'aquesta important davallada. Les accions que es duen a terme (dall dels prats) són massa puntuals i en cap cas reverteixen aquest fenomen de pèrdua dels espais oberts. En aquest indret es pot afirmar sense cap mena de dubte que hi ha una pèrdua de biodiversitat preocupant. En altres estacions del CBMS del Montseny (p. ex. a Santa Susanna) el problema també és present a més petita escala, i cal considerar-lo com un fenomen greu i important que afecta al conjunt del parc natural.

Encara que l'abandonament i tancament dels espais oberts és general en tot el territori català i està tenint unes repercussions clares sobre la fauna de papallones i d'aus (Herrando et al., 2015), el seguiment del CBMS ha posat de manifest una situació de millora contrària a aquest fenomen en algunes de les estacions de la Xarxa de Parcs Naturals. Per exemple, a la vall d'Olzinelles, al massís del Montnegre, hi ha hagut un augment en les poblacions dels ropalòcers en paral·lel a l'aplicació del projecte de recuperació d'espais oberts. Tot i així, volem deixar constància de l'actual degradació dels prats recuperats a causa de la invasió per plantes ruderals i al·lòctones. Si no es duu a terme una gestió activa d'aquests espais, el marge de millora és mínim i no preveiem cap efecte positiu sobre les poblacions de ropalòcers (especialment les de més interès per a la conservació) en els propers anys. A més, en altres indrets d'aquest espai natural hi ha constància de l'efecte negatiu del tancament dels espais oberts sobre les poblacions de ropalòcers (Marull et al., 2015) i altres grups animals i vegetals.

Així mateix, el seguiment ha posat de manifest una millora de les poblacions a la Vall d'Horta, com a part del procés natural de recuperació després de l'incendi forestal de 2003. Actualment, però, aquest espai comença a patir un procés de tancament  que requerirà una gestió activa per part dels gestors per evitar una davallada dels ropalòcers.

A l'estació de Ca l'Arenes també s'ha detectat una disminució marginalment significativa de la riquesa d'espècies, malgrat la disminució del matollar i l'augment dels espais oberts. Ara bé, en aquesta zona la gestió dels espais oberts ha estat molt dràstica, ja que aquests no es mantenen com a tals gràcies a la pastura sinó al llaurat periòdic dels camps. D'aquesta manera, els prats no maduren cap a una comunitat diversa sinó que s'observa un efecte més aviat negatiu.

Finalment, és important remarcar que al conjunt de Catalunya les poblacions de ropalòcers tenen tendències en general negatives (Melero et al., 2016), que responen tant al fenomen del tancament abans esmentat com molt possiblement a un efecte negatiu del canvi climàtic i una major incidència de les sequeres en els darrers anys. Els espais protegits per la Diputació de Barcelona poden mitigar aquests efectes negatius possibilitant el desplaçament de les poblacions cap a zones més altes per compensar els efectes negatius de la temperatura creixent. Ara bé, per a què això sigui possible és cabdal reduir les barreres existents entre les clapes d'hàbitat favorables. En el cas dels ropalòcers, aquestes clapes les constitueixen en molts casos els prats de pastura i dall, que seran funcionals sempre i quan no quedin isolats per grans superfícies contínues ocupades per masses forestals.

 

Processionària

Gràcies als seguiments estandarditzats de les les corves de vol de les papallones de la processionària del pi en algunes pinedes de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona es pot fer una estima de la densitat d'aquesta plaga autòctona. Segurament l'augment de la densitat de bosses detectat en alguns parcs de la XPN es deu a la manca de tardors i hiverns amb freds rigorosos.

 

 

Imatge: Mitjana total de papallones capturades als paranys anotades anualment pels guardes del parc del Montnegre i el Corredor   (Imatge: arxiu del parc del Montnegre i el Corredor)

 

 

Vertebrats

 

Peixos

Pels peixos, l'indicador es l'abundància i biomassa de peixos, valorat mitjançant les captures (nombre d'animals i pes) per unitat d'esforç (superfície mostrejada). L'índex s'expressa com individus i kilograms per hectàrea, que es utilitzat com a un índex d'abundància,

 

Amfibis

L'índex d'abundància d'amfibis  es calcula a partir del número de larves i adults capturats en un temps determinat. L'índex de l'estat de les poblacions es mesura mitjançant el percentatge de mascles i femelles, el de les femelles amb ous i el de la longitud de les femelles.

 

Ocells

Moltes de les diferents especies d'ocells estan associades a habitats determinats, el que ha permès establir indicadors d'estat dels ambients forestals, de zones obertes naturals i agrícoles, en base a les poblacions d'ocells que hi resideixen. Pel càlcul dels indicadors, el primer pas es agrupar les espècies en funció de la seva afinitat a un dels ambients i després estimar l'índex amb la mitjana geomètrica de cada un dels índexs anuals de totes les espècies considerades per aquell ambient, calculat mitjançant el programa TRIM.

Un segon Indicador estimat es els efectes de l'aforestació, que permet quantificar l'efecte del creixement natural de la vegetació en el seu pas del prat al bosc sobre les poblacions d'ocells i per a fer-ho incorpora, a més de la tendència temporal de cada espècie.

 

Mamífers

Els micromamifers son bons  bioindicadors per quantificar el canvi ambiental i en base a la abundacia d'animals capturats i de les especies, que estan associats a determinats hàbitats, ens permet calcular Indicador de matollar mediterrani, Indicador forestal mediterrani, Indicador de clima mediterrani Indicador de clima centreeuropeu. També es calcula anualment un Indicador d'abundància total de micromamífers, combinant totes les espècies de petits mamífers, posant de manifest canvis temporals de la biomassa (aliment) disponible per als depredadors. Un tercer indicadors calculat per aquest grup és el de riquesa específica de petits mamífers, basat en la tendència del nombre d'espècies detectades per parcel·la (densitat d'espècies) i que ens indica si s'està produint una pèrdua significativa de biodiversitat en l'àrea d'estudi.

Els indicadors de l'estat de les poblacions de ratpenats es basen en el comptatge directe i estimat dels animals presents en les colònies de cria i d'hivernació, l'activitat de ratpenats estimada mitjançant el detector d'ultrasons o l'observació directe en ambients aquàtics, la diversitat d'espècies identificades en determinats hàbitats i la presencia de determinades espècies indicadores per ser específiques d'ambients molt determinats, com ho seria els boscos madurs o els boscos de ribera autòctons.

En el cas dels ungulats, l'indicador bàsic és la densitat estimada de senglar a partir de les dades facilitades pels caçadors dels animals caçats i observats per superfície de batuda. També son importants el càlcul d'altres indicadors com són l'evolució anual de les captures de senglar a tota Catalunya, el sex-ratio o la proporció del pes dels animals caçats així com la productivitat de les femelles (basat en l'anàlisi de les matrius). En el cas del cabirol també s'obté l'índex d'abundància en base al animals observats i caçats durant les batudes cinegètiques.

 

 

interest

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació