Recerca i seguiment


El Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (PSR) engloba els diferents programes específics que tenen per objectiu adquirir coneixement puntual i periòdic de variables ambientals que ens han de permetre conèixer què hi ha en els espais naturals de la província de Barcelona, quina és la seva evolució i quins són els resultats de la gestió que se'n fa. Executar un sistema estandarditzat de monitoratge que permeti obtenir indicadors comparables en el temps i l'espai i, per tant, poder estimar tendències temporals en la biodiversitat o d'altres paràmetres de la biologia.

 

Del PSR es desplega en quatre objectius estratègics, dels quals se'n deriven onze objectius generals i seixanta-set objectius operatius. Els objectius estratègics són:

 

  • Adquirir coneixement sobre el medi natural i els processos ecològics bàsics dels parcs.
  • Conèixer la dinàmica dels principals sistemes naturals i factors de canvi dels parcs.
  • Gestionar i analitzar adequadament la informació generada pel PSR.
  • Crear eines i procediments per a una correcta aplicació del PSR.

 

Índex de continguts

Invertebrats Vertebrats
Macroinvertebrats aquàtics Peixos
La biodiversitat i els indicadors biològics Amfibis
El cranc de riu autòcton Rèptils
Mol·luscs continentals Ocells
Insectes Mamífers
Ropalòcers  
Processionària                                                              

 


Invertebrats

 

En l'actualitat, dues són les grans línies de seguiment i recerca quant als invertebrats en els espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

 

D'una banda, es fa un seguiment de macroinvertebrats aquàtics mitjançant el projecte CARIMED i, d'altra banda, es fa seguiment dels ropalòcers (papallones diürnes) mitjançant el programa CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), que és el Pla de seguiment dels ropalòcers de Catalunya.

 

Macroinvertebrats aquàtics

 

Els macroinvertebrats aquàtics són un grup heterogeni d'animals més grans de 0,5 mil·límetres, principalment format per artròpodes i amb predomini de les larves d'insecte. Inclou diverses famílies de cucs, mol·luscs, aràcnids, crustacis i insectes, i aquests darrers són els més importants en nombre d'espècies. Els ordres d'insectes aquàtics més comuns són els dípters, els efemeròpters, els plecòpters, els odonats, els tricòpters, els coleòpters i els heteròpters.

 

Comunitat de macroinvertebrats. Autor: Pau Fortuño

 

Per altra banda, cal destacar l'existència d'invertebrats aquàtics amenaçats en els ambients aquàtics de la Xarxa de Parcs Naturals com el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) sobre el qual es fa seguiment, recerca i accions de conservació.

 

Cicle reproductor del cranc de riu. Extret de Torres & Macias, 2013

 

La biodiversitat i els indicadors biològics

 

Des de l'any 1994 fins a l'actualitat, en els diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals s'han usat els macroinvertebrats aquàtics com a bioindicadors de la qualitat de l'aigua (Prat, N.; Fortuño, P.; Rieradevall, M., 2014  [PDF]) i l'índex biològic basat en els macroinvertebrats més utilitzat és l'IBMWP (Alba-Tercedor et al., 2002).

Actualment, aquesta tasca la du a terme el projecte CARIMED mitjançant un conveni entre el grup Freshwater Ecology and Management de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Els objectius principals d'aquest projecte dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona són:

- Estudiar com el canvi global afecta les comunitats de macroinvertebrats aquàtics dels parcs.

- Avaluar la seva biodiversitat dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, concretament  de les conques del Foix, el Llobregat, el Besós, el Ter, la Tordera i els torrents litorals del Maresme.

 

Riquesa de tàxons estacional i anual per cada parc, i els valors global de l'any 2015

 

Paral·lelament, el projecte CARIMED també determina l'estat ecològic de les parts mitjanes i baixes dels rius de les conques del Foix, Llobregat, Besòs, Ter i la Tordera, aprofitant les dades que recull anualment el Programa de seguiment i control de l'Agència Catalana de l'Aigua i es complementen fent estudis de l'estat de salut dels ecosistemes fluvials emprant un mètode simplificat en totes aquestes àrees més afectades pels impactes antròpics que l'ACA no hagi estudiat:  

 

 

Resultats de l'índex biològic IBMWP a la província de Barcelona

 

El cranc de riu autòcton

 

El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és un crustaci d'aigua dolça i el més gran dels invertebrats que habita en aigües continentals de la península Ibèrica, pot assolir els 110-120 mm de llarg i uns 80 g de pes. La seva natura omnívora i voraç fa que el cranc sigui un element important de la dinàmica ecològica i dels fluxos de matèria i energia dels sistemes fluvials on és present.

 

Es considera una espècie especialment sensible perquè existeix un mosaic d'amenaces que han provocat en el transcurs dels darrers trenta anys una greu regressió de les seves poblacions. Diverses legislacions europees, espanyoles i catalanes l'inclouen com a espècie protegida i determinen mesures d'acció per a la seva conservació.

 

Els principals impactes i amenaces que comprometen la viabilitat de les poblacions de cranc dins de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona són: l'expansió de les espècies de crancs al·lòctons, la destrucció i pèrdua de qualitat dels hàbitats fluvials, l'explotació dels recursos aquàtics i el canvi climàtic.

 

El Pla de gestió del cranc de riu autòcton de la XPN (Ecotons, 2016) té com a objectiu estratègic una correcta gestió del cranc de riu, del seu hàbitat i de les seves problemàtiques a la XPN de la Diputació de Barcelona i de la Diputació de Girona. Aquest objectiu estratègic es concreta en diferents objectius que es pretenen assolir mitjançant 7 línies estratègiques de treball les quals s'estan desenvolupant en l'actualitat:  1) planificació i legislació; 2) conservació de l'hàbitat; 3) conservació de l'espècie; 4) seguiment i vigilància; 5) recerca aplicada; 6) difusió i comunicació; 7) capacitació i finançament.

 

Línies estratègiques del Pla de gestió del cranc de riu de la XPN  (Ecotons, 2016)

 

Mol·luscs continentals

 

Els mol·luscs són un grup d’invertebrats molt nombrós i diversificat. Els cargols terrestres i els llimacs representen una fracció molt important de la biodiversitat del nostre país. A Catalunya hi ha uns 330 tàxons de mol·luscs continentals, la majoria dels quals són espècies o subespècies terrestres (uns 240 tàxons terrestres).


Els mol·luscs terrestres els podem trobar en tot l’ampli ventall d’hàbitats, des de les platges i molts altres ambients litorals fins a les parts culminants dels massissos muntanyosos. L’interès del seu estudi rau, principalment en el seu paper ecològic en els diferents ecosistemes, com pot ser en la microfauna del sòl en les zones forestals, i també pel fet de ser una important font d’aliment de moltes espècies tant d’invertebrats com de vertebrats.


Un dels fenòmens més  significatius és la gran diversitat d'endemismes malacològics de molt interès conservacionista que alberga la nostra geografia a causa de diferents processos evolutius propiciats per la història biogeogràfica de cada regió. Els endemismes, en moltes ocasions, estan confinats a un àmbit geogràfic molt reduït i desafortunadament durant els últims anys alguns d'aquests organismes únics s'han rarificat a causa d’alteracions de llurs hàbitats.


La majoria d’espècies de mol·luscs terrestres  són molt sensibles a la llum solar directa i a les jornades amb humitat molt reduïda. L'augment de la humitat relativa de l'aire afavoreix la majoria d'espècies, i és un factor necessari per a la respiració, la reproducció i per la producció de moc que els permet la locomoció. En conseqüència, els mol·luscs terrestres tenen majoritàriament activitat nocturna i en els dies plujosos o especialment humits.


La distribució i l’abundància dels cargols i llimacs estan fortament condicionades per la variada cobertura vegetal i per molts altres factors ambientals. Els caragols i llimacs poden ocupar tot el gran ventall de paisatges gràcies als seus recursos adaptatius. Algunes espècies són ubiqüistes, dotades d'una gran capacitat d'adaptació a diferents mitjans ecològics, però moltes altres mostren clares preferències per algun tipus de vegetació o de paisatge concret.


Un factor important que condiciona la presència d'aquests organismes són les característiques de la química del sòl de cada lloc. La presència de calci i els valors de pH al terra és un factor clau per explicar la composició de les comunitats de gasteròpodes terrestres.

 

Les espècies de la família Succineidae necessiten molta humitat. Autor: Vicenç Bros

 

Inventaris de biodiversitat de mol·luscs

 

Lehmannia valentiana. Autor: Vicenç Bros

 

En diferents espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona s'estan realitzant estudis sobre les comunitats de mol·luscs continentals. Aquests treballs són una de les eines per a la redacció del Pla de Conservació d'aquestes àrees protegides. El Pla té com a principal objectiu fer un diagnòstic de la situació de la biodiversitat i determinar els elements biològics de major interès per orientar la gestió amb l'establiment d'objectius i prioritats de conservació.


Els plans de conservació són, doncs, un dels instruments bàsics de planificació dels Parcs Naturals. El primer estadi de la seva elaboració consisteix a esbrinar quins éssers vius es troben en els espais naturals gestionats per poder establir els elements de gestió prioritària. Fins a la data s'han realitzat, o estan en fase d'elaboració, inventaris de biodiversitat als parcs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Collserola (revisió bibliogràfica), Montseny, Serralada de Marina i Serralada Litoral. Els diagnòstics de l'estat actual d'aquestes poblacions faunístiques s'han elaborat mitjançant la recopilació de dades bibliogràfiques i els resultats d'un intens treball de camp. Això ha permès descobrir noves àrees de distribució d'espècies rares i amenaçades, així com constatar la reducció d'algunes de les seves poblacions respecte a les dades històriques.


S'ha considerat essencial la descripció de les comunitats de gasteròpodes terrestres existents en els ambients naturals per la valoració de les diferents comunitats malacològiques. Per determinar les espècies que requereixen una gestió prioritària s'ha tingut en compte les propostes d'espècies a protegir del "Atles i Libro Rojo de los  Invertebrados Amenazados de España", així com de la" Llista Vermella d'Espècies Amenaçades "de la UICN (2013). També s'han inclòs algunes espècies d'interès local per tractar-se d'endemismes ibèrics o espècies de distribució molt restringida. Alhora, en aquests treballs es discuteixen els diferents aspectes ecològics que determinen la distribució i abundància dels cargols i llimacs, i es proposen algunes mesures de gestió per garantir els seus requeriments ecològics.

 

Altres consideracions en la recerca i el seguiment dels mol·luscs continentals:

 

Insectes

 

Ropalòcers

 

Els ropalòcers (popularment anomenats "papallones diürnes") agrupen un conjunt de famílies de l'ordre Lepidoptera, que es caracteritzen perquè els adults tenen activitat diürna, quatre ales recobertes d'escates i una espiritrompa desenvolupada i sempre funcional. A diferència d'altres lepidòpters no ropalòcers d'activitat diürna, tenen antenes acabades en forma de maça i ales amples no unides entre elles mitjançant pèls modificats. Les 202 espècies presents a Catalunya es reparteixen en les famílies: Papilionidae (6 spp.), Pieridae (24 spp.), Lycaenidae (59 spp.), Riodinidae (1 sp.), Nymphalidae (87 spp.) i Hesperiidae (25 spp.). Les larves són herbívores (amb excepció de la formiguera gran, Maculinea arion, que passa per una fase carnívora), i molt sovint mostren una forta especialització per unes poques plantes nutrícies. Aquest fet és una de les claus per explicar el fort valor bioindicador del grup.

La migradora dels cards, Vanessa cardui, un dels ropalòcers més comuns i àmpliament distribuïts a Catalunya. Es tracta d'una de les espècies més generalistes i una de les poques que realitza migracions regulars entre Europa i Àfrica (Autor: Marta Miralles)

La papallona reina, Papilio machaon, és un dels ropalòcers més espectaculars de la nostra fauna. Les larves s'alimenten de vàries espècies de rudes i d'umbel·líferes (especialment de fonoll) (Autor: Toni Arrizabalaga)

 

Processionària

 

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una papallona nocturna autòctona que habita a la conca mediterrània i es considera una plaga forestal important, principalment per als pins. La seva distribució es veu limitada per les baixes temperatures de forma que el canvi climàtic està afavorint la seva expansió a zones més fredes.

El cicle biològic de la processionària del pi consta de cinc estadis larvaris, un de crisàlide i un de papallona o imago. Les erugues són les responsables de formar les inconfusibles bosses blanques que pengen dels pins així com les processons que acabaran enterrant-se al sòl per formar una papallona que n'emergirà i pondrà els ous a les acícules dels pins per recomençar el cicle d'aquest insecte.

 

Primers estadis d'erugues de la processionària del pi (Autor: XPN)

Darrer estadi d'erugues de la processionària del pi (Autor: Gregori Muñoz - Ajuntament de Badalona)

 

Aquesta espècie causa alguns perjudicis a les persones: per una banda, les erugues dels diferents estadis larvaris s'alimenten de les acícules del pi i aquesta defoliació que causen pot arribar a comprometre la supervivència dels pins joves. Per altra banda, els darrers estadis larvaris desenvolupen pèls urticants que poden causar molèsties a persones i animals quan transiten per les pinedes amb presència d'aquesta plaga.

En alguns parcs de la XPN es realitza un seguiment de la processionària del pi per estimar el seu grau d'afectació sobre les pinedes mitjançant el seguiment setmanal de la corba de vol de la fase de papallona de juliol a setembre. Aquest seguiment i control es duu a terme amb paranys que contenen feromones específiques per atraure els mascles i que se situen en zones dels parcs on s'ha detectat la presència de l'espècie en anys anteriors.

 

Emergència d'erugues d'una posta de processionària (Fotografia: Arxiu del Parc de la Serralada de Marina)

 

En alguns parcs, de forma excepcional i només en zones amb alta freqüentació humana, es realitzen tractaments fitosanitaris localitzats i preventius per al control d'aquesta espècie mitjançant lluita biològica amb Bacillus thuringiensis kurstaki. Aquests tractaments de lluita biològica ja no són efectius quan s'observen les bosses blanques, de forma que quan se'n detecten l'única pràctica per al control de l'espècie -a banda dels tractaments químics no recomanats en espais naturals protegits perquè no discriminen altres espècies d'insectes- és l'eliminació manual de les bosses.

 


Vertebrats

 

Peixos

Els peixos continentals depenen de l'existència de masses d'aigua permanents, tant d'ambients lèntics (basses o embassaments) o reòfils (torrents o rius). En l'àmbit de la XPN s'han fet inventaris de la majoria d'ambients aquàtics, però el seguiment periòdic s'ha centrat especialment en els espais naturals del nord de la província de Barcelona, on existeixen rieres i rius permanents i amb un caudal d'aigua suficient per mantenir poblacions estables de peixos. Els mètodes d'estudi es basen especialment en la pesca elèctrica en torrents i en la captura mitjançant xarxes en masses grans d'aigua (embassaments). Els exemplars capturats, un cop mesurats i analitzats, són alliberats novament al medi aquàtic. La repetició de les campanyes de camp permeten conèixer l'evolució de les poblacions de peixos i alhora detectar incidències

 

Pesca elèctrica. Tordera.

Pesca elèctrica a la Tordera, Montseny. Autor: D. Guinart

 

Amfibis

Els amfibis de la regió mediterrània es troben associats al medi aquàtic, on desenvolupen la seva activitat reproductora. Per aquesta raó, l'estudi i seguiment d'aquest vertebrats se centra en mulladius, rieres i basses específiques, que constitueixen la xarxa d'estacions de seguiment dels amfibis de la XPN, essent els amfibis un molt indicador de l'estat de conservació dels hàbitats humits. Aquestes estacions són visitades anualment per especialistes externs i la guarderia dels diferents parcs, seguint un protocol establert per a la identificació i quantificació de les especies i exemplars presents a cada punt. Aquestes visites són aprofitades per detectar possibles problemàtiques i proposar mesures correctores que hauran de ser executades en un posterior programa d'intervenció. Un segon mètode utilitzat per al coneixement dels amfibis és mitjançant les observacions esporàdiques dels guardes, i en especial el registre d'atropellaments d'amfibis, fet que permet identificar passos determinats de fauna i plantejar mesures per reduir-ne els atropellaments. Molts d'aquests exemplars són recollits i lliurats a centres de recerca locals per a posteriors estudis de caire més científic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Postes de granota roja a Santa Fe del Montseny. Autor: D. Guinart

Atropellament a Santa Fe del Montseny. Autor: D. Guinart

Reineta meridional. Autor: Nil Torres Orriols

 

 

 

 

 

 

 

Reineta meridional. Autor: Nil Torres Orriols

Rèptils

Les poblacions de rèptils de la XPN són força diverses com a resultat de la barreja de faunes íberomediterrànies i mesoeuropees i la seva evolució temporal, condicionada al canvi global degut especialment a l'abandonament de les activitats rurals tradicionals en les últimes dècades, i al canvi climàtic que està produint un augment de les temperatures i de la sequedat ambiental. La composició de rèptils de la XPN s'actualitza anualment gracies a la recopilació d'observacions per part dels guardes dels parcs i personal extern, així com els mostreigs específics a finals de primavera de determinades quadrícules UTM 1x1 poc estudiades. El coneixement sobre la riquesa d'aquest grup de vertebrats es complementa amb les observacions procedents dels exemplars atropellats a les vies de comunicació dels diferents espais naturals de la XPN. Molts d'aquests exemplars són recollits i lliurats a centres de recerca locals per a posteriors estudis de caire més científic.

 

Ocells

El seguiment anual de les poblacions d'ocells a la XPN ens permet disposar d'indicadors de l'estat de les espècies, de l'estat del medi natural i dels efectes que hi tenen els canvis ambientals que s'estan produint actualment i de la gestió que es fa dins dels espais naturals. El Pla de Seguiment i Recerca (PSR) dels ocells se centra bàsicament en tres programes, que són:

En algun dels parcs de la XPN també es realitzen altres estudis i seguiments com els indicadors anuals de les poblacions de perdius per conèixer l'evolució de les poblacions subjectes a explotació cinegètica i estudis d’espècies amenaçades.

 

Seguiment d'ocells (SOCC) al Montseny. Autor: D. Guinart

 

 

 

 

 

 

 

Seguiment de perdiu al Montseny. Autor: D. Guinart

 

 

El SOCC té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels ocells comuns, factor essencial per poder determinar l'estat de conservació de moltes espècies d'ocells i dels ambients on viuen. És un programa que es duu a terme anualment en uns tres-cents itineraris arreu de Catalunya i dins de la XPN existeixen més de cinquanta itineraris dissenyats per tal de cobrir correctament tant la superfície com la diversitat d'hàbitats de tots els parcs.

 

Itineraris SOCC actius

Mapa dels itineraris SOCC actius a Catalunya en els darrers cinc anys. Font: ICO

 

El SYLVIA té com a objectiu conèixer les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells de Catalunya mitjançant una quarantena d'estacions d'anellament que permeten marcar de manera individual cada ocell capturat i alliberat, de manera que els canvis en la quantitat d'ocells capturats anualment permet determinar variacions poblacionals i estudiar paràmetres vitals com la productivitat, l'èxit reproductor i la supervivència de cada espècie. Dins de la XPN, hi ha establertes nou estacions permanents que representen els hàbitats més representatius de la província de Barcelona.

 

Rossinyol bord (Cettia cetti) anellat. Autor: Xavier Larruy

 

El programa Rapis es duu a terme en la majoria d'espais de la XPN i té l'objectiu d'identificar territoris de rapinyaires nidificants, valorar anualment la productivitat de polls de les parelles nidificants i detectar problemàtiques que puguin afectar negativament la conservació d'aquest grup d'ocells. Les espècies de rapinyaires de les quals se’n fa seguiment són: l’astor, l’àguila marcenca, l’aligot vesper, el duc i l’aufrany, entre d’altres. Aquestes espècies es consideren representatives pel seu potencial com a indicadors de qualitat del medi, i també perquè es consideren paraigua, pel fet que inclouen les necessitats d’altres espècies, i/o bandera, perquè desperten interès social i, per tant, poden ser utilitzades com a vehicles de sensibilització ambiental.

 

Seguiment de rapinyaires al Montseny. Autor: D. Guinart

 

La recerca dels sectors de nidificació d’aquestes aus, el coneixement precís de la seva ubicació i una gestió adequada són bàsics per conservar les seves poblacions.

 

Mamífers

Els esforços per al seguiment de mamífers es focalitzen en quatre grups diferents, que indiquen l'estat de l'ecosistema mediterrani i la seva evolució en el temps i l'espai.

- Petits mamífers: L'evolució de les poblacions dels petits mamífers és un bon indicador de l'estat dels sistemes naturals, tant pel que fa a la productivitat vegetal de fruits i llavors com de la dinàmica de les xarxes tròfiques. La seva gran velocitat de resposta, en front de pertorbacions naturals o antròpiques, els identifica com uns bons bioindicadors. Bàsicament es realitzen dos programes de seguiment vinculats a aquest grup, el Seguiment de petits mamífers comuns d'Espanya (SEMICE) i el Seguiment de caixes niu de liró. El primer té per objectiu obtenir l'índex d'abundància en l'espai i el temps per detectar tendències, mitjançant estacions fixes de paranys a la primavera i a la tardor (amb captura i posterior alliberament amb marcatge).

- Ratpenats. Els ratpenats o quiròpters representen un dels grups faunístics vertebrats més diversos. Els ratpenats forestals s'estudien a partir d'estacions d'escolta d'ultrasons d'una setmana i estacions de captura puntuals per fer un control de fenologia i espècies. En paral·lel es fa un seguiment de la fenologia d'espècies forestals migradores com els nòctuls (Nyctalussp) mitjançant estacions de caixes refugi distribuïdes per la XPN. Els ratpenats cavernícoles són estudiants en els seus refugis, d'hivernada i de cria, fent un recompte visuals d'individus anual i, en alguns casos, amb el suport de detectors d'ultrasons. Els ratpenats d'ambients aquàtics són controlats mitjançant el programa QuiroRius que són transsectes, fets per voluntaris, de recompte visual i amb detector d'ultrasons en riu a l'estiu. Els ratpenats antròpics, més ben adaptats a viure en ambients humanitzats, s'estudien amb estacions d'escolta d'ultrasons d'una setmana distribuïdes per la XPN.

- Carnívors. L'estudi i seguiment dels carnívors es realitza bàsicament mitjançant trampes fotogràfiques instal·lades en passos naturals de fauna o bé utilitzant esquers que promouen el seu apropament. La recopilació d'indicis indirectes (excrements, petjades, restes de menjar, sons) també són variables utilitzades per fer seguiment i recerca d'aquest grup de vertebrats.

- Ungulats: El seguiment de les poblacions d'ungulats (senglar i cabirol) es fa mitjançant la col·laboració dels caçadors, que faciliten les seves observacions i captures durant la temporada de caça, per poder estimar les densitats d'aquests vertebrats. En projectes puntuals també es fan estimacions de les poblacions mitjançant càmeres trampa o es capturen els individus per al seu marcatge i obtenció de mostres biològiques.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguiment de carnívors al Montseny. Autor: D. Guinart

 

Seguiment de senglar al Montseny. Autor: D. Guinart

 

Seguiment de quiròpters al Montseny. Autor: D. Guinart

interest