Llegenda - El pa de Nadal

Diuen que durant l'edat mitjana, el senyor del castell de Montsoriu i el senyor de la torre de Grions tenien unes relacions correctes fins que, un dia de Sant Joan, quan la filla del senyor de Montsoriu, que estava enamorada del fill del senyor de Grions, anava a prendre el primer bany de l'any a la riera d'Arbúcies, com era tradició, veié que l'aigua baixava molt tèrbola i tornà al castell. Tot i que l'aigua baixava bruta per la forta pluja caiguda de matinada que no arribà dalt del castell, el vescomte de Cabrera, senyor de Montsoriu, ho va interpretar com una ofensa al seu honor creient que havien estat els homes del senyor de la torre de Grions els qui havien enterbolit l'aigua per evitar el tradicional bany de Sant Joan, i li declarà la guerra. El vescomte posà setge a la torre de Grions fins que el dia de Nadal el rector va aconseguir, per unes hores, l'acompliment de la "treva o pau de Déu". Quan el vescomte estava a punt de reiniciar el setge, la seva filla li va demanar que accedís a parlamentar amb el senyor de Grions, i així ho va fer. El senyor de Grions, amb voluntat conciliadora, oferí al vescomte de Cabrera pa acabat de sortir del forn i els dos nobles acordaren la pau definitiva. D'aquesta manera, els seus fills pogueren anunciar el seu casament i, per a celebrar i donar a conèixer ambdós esdeveniments (la pau i l'anunci del casament), s'obsequià els vassalls amb abundants bocins del pa que el senyor de Grions havia manat pastar aquell matí, que fou anomenat el pa de Nadal.

Àmbit geogràfic: Sant Feliu de Buixalleu