Per la seva ubicació privilegiada, la serralada de Marina ha estat ocupada secularment per l'home, com ho demostren els poblats ibèrics de Puig Castellar, les Maleses i turó d'en Boscà. El patrimoni artístic i cultural, la major part catalogat, conté elements arquitectònics únics, com ara la Cartoixa de Montalegre, Sant Jeroni de la Murtra i Sant Pere de Reixac, a més de nombroses masies molt rellevants, que, a les parts baixes, donen lloc a un paisatge agrícola i forestal de gran atractiu, però amenaçat pels canvis econòmics i urbanístics.
Santa Maria de Montalegre és una de les poques cartoixes que perduren, en actiu, a Catalunya. Els diferents sectors religiosos construïts al s XV foren: l'espai per a conversos, els espais comunitaris, amb l'església gòtica, el menjador, la sala capitular, un claustre, i els espais per a la vida eremítica, amb trenta cel·les al voltant de dos grans claustres. Com a monestir, va tenir el seu màxim esplendor durant els s.XVII i XVIII. Avui acull una comunitat de pares i germans.
El monestir de l'orde de Sant Jeroni, erigit el 1416 al mas de la Murtra, situat al peu de la serralada, a la Vall de Poia o de Betlem, consta d'una gran església, el claustre i el casal. Aquestes edificacions daten del s.XV i foren construïdes amb el suport econòmic de la monarquia catalanoaragonesa i dels Reis Catòlics. Com a element arquitectònic, es destaca la Torre de Defensa, construïda per a protegir-se dels pirates que venien pel mar. Fou incendiat i exclaustrat el 1835. A banda del monestir, s'han d'esmentar les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, situades als turons que han fet de teló de fons al monestir i que, juntament amb ell, formen part d'un singular conjunt paisatgístic.
El poblat ibèric de Puig Castellar es troba situat en el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), concretament en el cim del Turó del Pollo (303 m); el Puig Castellar és un poblat ibèric de la tribu dels laietans, l'època daurada dels quals transcorregué des del s.VI aC fins al s.III aC, éssent un dels poblats més importants de la zona que abarcava aquesta tribu ibèrica. Les troballes fetes durant les excavacions estan repartides entre diversos museus, dels quals cal destacar el Museu Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet) i el Museu Arqueològic de Barcelona.
La Torre Balldovina és un edifici de gran interès històric que mostra diverses expressions arquitectòniques fruit de les transformacions sofertes al llarg del temps, i és representatiu de l'evolució de la ciutat: torre de defensa del segle XI, edifici de caràcter agrícola més endavant convertit en un gran casal al segle XVIII i, finalment, residència noble i d'estiueig de la família de l'escriptor Josep Maria de Sagarra. En la segona meitat del segle XX, inicia una fase de degradació, fins que l'any 1972 l'Ajuntament compra l'edifici i el restaura amb la idea d'emplaçar-hi el museu de la ciutat, l'actual Museu Torre Balldovina. La Torre Balldovina és, de tota la comarca del Barcelonès Nord, l'únic edifici romànic que ha arribat íntegre fins als nostres dies. Conté restes arqueològiques d'un molí fainer baix medieval mogut per aigua i que contenia quatre moles. La construcció és de grans dimensions i d'aspecte monumental; el seu funcionament s'ha datat entre els segles XIV i XX. El molí està relacionat amb la gran propietat senyorial de la Torre Balldovina.
