Regulació de l'escalada
Antecedentes
Las primeras escaladas al macizo de Sant Llorenç del Munt datan del año 1911, con la ascensión al Cavall Bernat. De entonces acá, se han incrementado significativamente las vías de escalada, especialmente a partir de la década de los años 80. Algunas de estas vías se han abierto en zonas de alto valor ecológico, hecho que ha provocado un cierto deterioro de sus valores naturales. El Servicio de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona –a partir del que contempla el Texto Normativo del Plan especial y el Decreto 148/1992 de Regulación de Actividades Fotográficas, Científicas y Deportivas– propició en 1999 una serie de estudios (elaborados por el Departamento de Vertebrados de la Facultad de Biología de la Universitat de Barcelona) y la creación de un grupo de trabajo integrado por miembros de la Comisión Consultiva del parque natural, con el fin de elaborar una propuesta de regulación de la escalada al macizo.
Así, pues, al final de 2001, se firmó el Acuerdo para la regulación de la escalada al Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, entre la Federación de Entidades Excursionistas de Cataluña y el Servicio de Parques Naturales. Este acuerdo fue elevado primero a la Comisión Consultiva del parque natural y aprobado, posteriormente, por el Consejo Coordinador.
Els ocells, a l'hora de fer el seu niu, cerquen indrets en llocs inaccessibles, segurs i tranquils, amb unes bones condicions microclimàtiques i en un entorn ben conservat, on poder trobar l'aliment. Les espècies rupícoles, com l'àguila perdiguera, el falcó, el duc, la cabrota o la merla blava, solen trobar aquests indrets de nidificació en les fissures de les grans parets verticals.
Aquestes parets són també idònies per a la pràctica de l'escalada. Aquesta coincidència pot ocasionar molèsties que poden tenir un efecte negatiu en el normal i desitjable desenvolupament del procés de reproducció d'aquestes espècies.
El grau de pertorbació depèn sempre de la distància de l'escalador respecte del niu, del grau d'intensitat i durada de l'activitat en el lloc, i del moment de l'any en què es faci l'escalada, ja que el període reproductor d'aquestes espècies sol ser entre el gener i l'agost.
El fet més traumàtic que es pot provocar en les aus és l'abandonament del niu per part dels exemplars adults. Hi ha dos moments crítics: durant la incubació dels ous i durant les primeres setmanes en què els polls són al niu. A més, si els adults abandonen els polls durant més de mitja hora, es pot produir la seva mort per hipotèrmia, hipertèrmia o humectació. Si l'abandonament es fa durant les últimes setmanes en què els polls són al niu, aquests poden morir en fugir-ne abans de saber volar.
Els ocells rapinyaires tenen un comportament territorial i dediquen quasi la meitat de l'any a criar una o dues cries. Si es provoca l'abandó del niu, això pot significar un any infructuós i, a la llarga, el descens de la població o l'extinció d'una espècie en una determinada zona. Si les molèsties que pateixen es repeteixen, es pot provocar l'abandó definitiu de l'àrea de cria i la consegüent pèrdua de biodiversitat de l'àrea.
L'acord té com a finalitat fer compatible la pràctica de l'escalada amb el manteniment dels valors ecològics i la riquesa natural del parc natural.
Els aspectes més remarcables són:
- No s'abandonarà el material en les vies d'escalada, excepte l'indispensable, com per exemple les reunions i els elements d'ancoratge per assegurança i progressió (xapes, parabolts, burins, spits, tacs de fusta, bagues, pitons, tascons, etc.). No s'admetrà la utilització d'aquest tipus de material per a qualsevol altra activitat diferent de l'escalada.
- S'utilitzarà material mimètic amb les roques (xapes i reunions de color gris).
- No s'utilitzarà pintura ni altres materials per marcar la situació, el nom o la dificultat de les vies.
- L'obertura de noves vies d'escalada només podrà tenir lloc en les zones descrites en l'apartat A. La difusió de les vies serà restringida a butlletins dels centres excursionistes locals.
- Si s'ha de condicionar l'accés a alguna via per causa del precari estat de la roca en la part baixa de la cinglera, es farà cisellant preses de forma moderada mitjançant la utilització d'una escarpa o trepant de bateries, en lloc d'utilitzar preses artificials de fibra, plàstic, metall o qualsevol altre material enganxades amb resina o cargols.
- Es tindrà cura de no malmetre la vegetació rupícola ni la fauna present en la paret, així com la que es trobi al peu de via o en les zones d'escalada.
Normativa vinculada:
- Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
El parc natural s'ha dividit en tres zones. En cadascuna d'elles es determina el tipus d'activitat permesa i la regulació de la mateixa.
A. Zones on es pot escalar durant tot l'any
Estarà permesa l'escalada i l'obertura de noves vies en qualsevol època de l'any en les zones següents:
- Zona 1 De la cinglera de l'Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap del Faraó, roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre).
- Zona 2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, cova de les Ànimes i Revolt del Drac).
- Zona 3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).
- Zona 4 També s'inclouen en la zona A: la cova del Drac, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.
A causa de la fragilitat del sistema natural i per tal de respectar la fauna rupícola d'algunes de les zones d'escalada especificades en aquest apartat, es recomana no escalar des de l'1 de gener fins al 31 de juliol, en les cingleres entre la canal de Mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l'Esquirol i la roca de les Onze Hores, i en les cingleres i monòlits des dels Plecs del Llibre fins la canal Gentil, així com en el Mur de la Sibèria.
B. Zones d'escalada restringida temporalment
Zones on no es pot escalar durant l'època de cria de les aus rupícoles (des de l'1 de gener fins al 31 de juliol). En aquestes zones no es podran obrir noves vies.
- Zona 1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l'Agulla petita).
- Zona 2 Roca Mur (parets inferiors).
- Zona 3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Falconera.
- Zona 4 Roca Petanta
C. Zones on no es pot escalar en cap època de l'any
- Zona 1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l'Obac (excepte el Morral del Llop, la Placa Sibarit, la Pola-coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).
- Zona 2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment, les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall.
- Zona 3 Vessant Est del camí de la Senyora (incloent-hi la cova Roja i la Castellassa del Dalmau).
En conseqüència, no és permesa l'escalada als indrets següents: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrits, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Foguerosses (excepte les mencionades en l'apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-rodona, agulles de Mata-rodona, Castell del Bócs, el Paller de Tot l'Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la serra de l'Espluga, turó del Mal Pas de Puigdoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa, Morral d'en Bens.